Omet navegació

Silenci administratiu en els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat (art. 24)

Aquest és l’àmbit propi del silenci administratiu, ja que en el cas dels procediments iniciats d’ofici, excepte alguna excepció, el transcurs del termini per decidir i notificar sense que es doni compliment a aquesta obligació comporta la caducitat.

En aquest cas el silenci administratiu dona per acabat el procediment i legitima l’interessat per considerar, segons els casos, que l’Administració ha estimat (silenci positiu) o desestimat (silenci negatiu) la seva pretensió.

No obstant això, encara que hagi transcorregut el termini per resoldre i notificar i, per tant, hagi operat el silenci administratiu, no significa que l’Administració no pugui resoldre. Tanmateix, depenent de la naturalesa del procediment la seva possibilitat de decisió estarà limitada.

  • Si estem davant un supòsit de silenci positiu, la resolució posterior només pot confirmar l’estimació de la pretensió (és a dir, l’Administració està vinculada pel sentit del silenci administratiu positiu). Això és així, perquè el silenci positiu té la consideració d’acte administratiu que posa fi al procediment (art. 24.2) i els actes administratius favorables o que confereixin drets als particulars, només pot revisar-se a través de la revisió d’ofici (art. 106) o la declaració de lesivitat (art. 107).
  • Si es tracta de silenci negatiu, l’Administració, que continua obligada a resoldre, pot fer-ho confirmant la denegació de la pretensió (és a dir, en el mateix sentit del silenci) o bé pot estimar la pretensió de l’interessat; és a dir, apartar-se del sentit del silenci administratiu inicial (negatiu). Això es deu al fet que el silenci negatiu no es considera un acte administratiu sinó una ficció que té per finalitat permetre al particular accedir als recursos administratius i contenciosos administratius (art. 24.3b).

A partir d’aquí, cal determinar en quins casos procedeix el silenci positiu i en quins el negatiu.

Com a regla general, les sol·licituds s’han d’entendre estimades una vegada transcorregut el termini per resoldre i notificar (per tant, la regla general és el silenci administratiu positiu), tret que una norma amb rang de Llei o una norma de dret de la Unió Europea o de dret internacional aplicable a Espanya estableixin el contrari (art. 24.1.). D’altra banda, la mateixa Llei estableix alguns supòsits en què s’ha de considerar que les sol·licituds tindran efectes desestimatoris (silenci negatiu):

  • Els procediments d’exercici del dret de petició (art. 29 de la CE): en aquests casos l’interessat té dret a obtenir una resposta, però en cap cas existeix l’obligació d’obtenir el que s’ha sol·licitat. 
  • Els procediments l’estimació dels quals tingui com a conseqüència la transferència als sol·licitants o a terceres facultats relatives al domini públic o al servei públic.
  • Els que impliquin l’exercici d’activitats que puguin malmetre el medi ambient.
  • Els procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.
  • Els procediments de revisió d’ofici iniciats a sol·licitud dels interessats.
  • Els procediments d’impugnació d’actes i disposicions (per exemple, la resolució d’un recurs de reposició). No obstant això, aquí s’estableix una excepció: si es tracta d’un recurs d’alçada contra una sol·licitud resolta per silenci en sentit negatiu, si transcorre el termini per resoldre i notificar el recurs, i això no ocorre, el silenci s’entén com a positiu.

A més, cal tenir en compte l’apartat 4 de l’article 21 de la Llei, que estableix que les administracions públiques han de publicar i mantenir actualitzades al portal web —a efectes informatius— les relacions de procediments de la seva competència, amb indicació dels terminis màxims de durada, així com els efectes que produeix el silenci administratiu.

Vist això, és important matisar que la regla general (silenci positiu) és il·lusòria, ja que les lleis s’han encarregat de convertir la regla en excepció: són majoria els procediments en què el silenci, per intervenció de normes amb rang de llei, és negatiu.