Guia_habilitats_soci ...

La comunicació interpersonal és la interacció recíproca o independent, cara a cara entre dos o més interlocutors en el marc de seqüències de comportament verbal i no verbal, orientats per sentiments i/o objectius que transmeten o intercanvien recíprocament informació o missatges.

Es tracta de satisfer els interessos dels altres. Mantén l’harmonia i evita divisions.

És el conjunt de conductes mostrades per un individu en un context interpersonal que expressen sentiments, aptituds, desitjos, opinions o drets d’aquest individu d’una manera adequada a la situació, respectant aquestes conductes en els altres, i que generalment resol els problemes immediats de la situació mentre minimitza la probabilitat de futurs problemes (Caballo, 1986).

Són situacions en les quals dues o més persones entren en oposició o desacord a causa de la incompatibilitat o desacord entre els seus interessos, necessitats, desitjos o valors.

Circumstàncies temporals, espacials i socioculturals que envolten el fet o acte comunicatiu i que permeten comprendre el missatge en la seva justa mesura.

Fórmula per afrontar un conflicte entesa com el grau en el qual un subjecte està dispost a esforçar-se per satisfer les seves necessitats i els seus interessos.

Les salutacions, els comiats, donar gràcies són costums socials que indiquen components verbals estandarditzats que si els aïlles no tenen significat.

Acció. Conjunt d’opinions o judicis que responen a una anàlisi i que poden resultar positius o negatius.

Es deuen al fet que determinades conductes no han estat apreses. Per tant, no tenen aquesta habilitat en el repertori individual.