SISTEMES D’AUTOREGULACIÓEl model de Sistemes autoreguladors va ser desenvolupat per Leventhal i els seus col·laboradors (Leventhal, Meyer i Narez, 1980) amb la pretensió de superar les dificultats posades de manifest en les recerques que tenien com a referent el model de creences de salut i la teoria de l’acció raonada. |
SOBREGENERALITZACIÓElaborar conclusions sobre fets aïllats. Exemple: “és sempre infidel”. |
SOMRIUREEl somriure serveix per transmetre el fet de que a una persona li agrada l’altra (Argyle, 1979). El somriure (i el parpelleig) és utilitzat per coquetejar amb els altres i constitueix una invitació que no tan sols obre els canals de comunicació desitjats (Knapp, 1982). |
SOMRIURE AMORTITÉs el somriure dissimulat, sense la seva vertadera intensitat. |
SOMRIURE AUTÈNTICÉs el que expressa totes les experiències i emocions positives. |
SOMRIURE CONQUISTADORÉs un somriure autèntic, en mirar la persona que t’interessa i, de manera ràpida, se n’aparta la vista, però de tot d’una se li torna a dirigir i en desvia la vista novament. |
SOMRIURE DE COORDINADORSomriure cortès, de cooperació, que regula l’intercanvi verbal de dues o més persones. |
SOMRIURE D’ACATAMENTEl que reflecteix un reconeixement que ha d’acceptar un esdeveniment desagradable sense protestar. |
SOMRIURE D’INTERLOCUTORSomriure de cooperació utilitzat en escoltar l’altre i fet amb el fi de fer-li saber que s’ha comprès tot el que s’ha dit i que no fa falta repetir res. |
SOMRIURE FALSLa seva finalitat es convèncer l’altre que se sent una emoció positiva, quan en realitat no es així. |