Guia_habilitats_soci ...

El model de Sistemes autoreguladors va ser desenvolupat per Leventhal i els seus col·laboradors (Leventhal, Meyer i Narez, 1980) amb la pretensió de superar les dificultats posades de manifest en les recerques que tenien com a referent el model de creences de salut i la teoria de l’acció raonada.

Elaborar conclusions sobre fets aïllats. Exemple: “és sempre infidel”.

El somriure serveix per transmetre el fet de que a una persona li agrada l’altra (Argyle, 1979). El somriure (i el parpelleig) és utilitzat per coquetejar amb els altres i constitueix una invitació que no tan sols obre els canals de comunicació desitjats (Knapp, 1982).

És el somriure dissimulat, sense la seva vertadera intensitat.

És el que expressa totes les experiències i emocions positives.

És un somriure autèntic, en mirar la persona que t’interessa i, de manera ràpida, se n’aparta la vista, però de tot d’una se li torna a dirigir i en desvia la vista novament.

Somriure cortès, de cooperació, que regula l’intercanvi verbal de dues o més persones.

El que reflecteix un reconeixement que ha d’acceptar un esdeveniment desagradable sense protestar.

Somriure de cooperació utilitzat en escoltar l’altre i fet amb el fi de fer-li saber que s’ha comprès tot el que s’ha dit i que no fa falta repetir res.

La seva finalitat es convèncer l’altre que se sent una emoció positiva, quan en realitat no es així.