Guia_habilitats_soci ...

És la comunicació en dues direccions i garanteix la interacció social.

L’oient manifesta atenció triant una distància, orientació i postures pròpies, mirant més del 50% del temps, assentint amb el cap, fent sons vocals de seguiment o emetent afirmacions verbals.

Reflecteix el significat del comentari del que es parla, de manera que empatitza amb la persona que comunica i es reforça el missatge que transmet. Per exemple, “penses així… perquè …”.

El model de Sistemes autoreguladors va ser desenvolupat per Leventhal i els seus col·laboradors (Leventhal, Meyer i Narez, 1980) amb la pretensió de superar les dificultats posades de manifest en les recerques que tenien com a referent el model de creences de salut i la teoria de l’acció raonada.

Elaborar conclusions sobre fets aïllats. Exemple: “és sempre infidel”.

El somriure serveix per transmetre el fet de que a una persona li agrada l’altra (Argyle, 1979). El somriure (i el parpelleig) és utilitzat per coquetejar amb els altres i constitueix una invitació que no tan sols obre els canals de comunicació desitjats (Knapp, 1982).

És el somriure dissimulat, sense la seva vertadera intensitat.

És el que expressa totes les experiències i emocions positives.

És un somriure autèntic, en mirar la persona que t’interessa i, de manera ràpida, se n’aparta la vista, però de tot d’una se li torna a dirigir i en desvia la vista novament.

Somriure cortès, de cooperació, que regula l’intercanvi verbal de dues o més persones.