Guia_habilitats_soci ...

Element físic per on l’emissor transmet la informació i que el receptor capta pels sentits corporals. Es denomina canal tant al medi natural (aire, llum) com al mitjà tècnic utilitzat (impremta, telegrafia, ràdio, telèfon, televisió, ordinador, etc.), i es percep a través dels sentits del receptor (oïda, vista, tacte, olfacte i gust)

Desenvolupar la capacitat d’entusiasmar-nos amb el hem de fer, per poder-ho dur a terme de la millor manera, eliminant altres impulsos que ens desviarien de la tasca millora el rendiment de qualsevol activitat que s’ha d’emprendre.

Conjunt o sistema de signes que l’emissor utilitza per codificar el missatge.

Participació creativa, genera solucions en les quals tots són guanyadors i tots cedeixen en alguna cosa.

Les persones intenten satisfer els seus interessos. Poden ser adequats quan es necessita una acció ràpida.

Fórmula per afrontar un conflicte que ens dona la mesura en què està dispost a esforçar-se per satisfer les pròpies necessites i interessos.

Suposa actuar sobre “el que pens” (pensaments, idees, opinions) i poder modificar-los per altres. Els components cognitius serien la percepció, els pensaments, les expectatives o fins i tot les actituds.

Suposa actuar sobre “el que faig”, sobre el comportament per poder modificar els nostres actes.

Suposa actuar sobre “el que sent”, sobre les emocions, els sentiments que tenim.

Dins el component conductual s’inclouen els elements no verbals, com són l’esquema corporal, el moviment, el so (sense paraules), que serveixen per recolzar el contingut verbal del llenguatge o per transmetre informació entre si. Altres funcions serien: refermar el que es diu, substituir a partir dels gests la verbalització, emfatitzar una expressió verbalitzada (arrufar el nas), etc.

Els components paralingüístics constitueixen el conjunt de senyals que acompanyen la comunicació verbal i formen part de la comunicació no verbal. Aquests components ens proporcionen informació a través de “com” es diu, en oposició a “què” es diu amb paraules.

Dins el component conductual es poden incloure els elements verbals propis de la conducta humana i són els elements referits a la paraula i al seu context.

Inclou la negociació, en la qual cada part interessada ha de cedir en alguna cosa, amb el fi de guanyar alguna cosa.

La comunicació interpersonal és la interacció recíproca o independent, cara a cara entre dos o més interlocutors en el marc de seqüències de comportament verbal i no verbal, orientats per sentiments i/o objectius que transmeten o intercanvien recíprocament informació o missatges.

Es tracta de satisfer els interessos dels altres. Mantén l’harmonia i evita divisions.

És el conjunt de conductes mostrades per un individu en un context interpersonal que expressen sentiments, aptituds, desitjos, opinions o drets d’aquest individu d’una manera adequada a la situació, respectant aquestes conductes en els altres, i que generalment resol els problemes immediats de la situació mentre minimitza la probabilitat de futurs problemes (Caballo, 1986).

Són situacions en les quals dues o més persones entren en oposició o desacord a causa de la incompatibilitat o desacord entre els seus interessos, necessitats, desitjos o valors.

Circumstàncies temporals, espacials i socioculturals que envolten el fet o acte comunicatiu i que permeten comprendre el missatge en la seva justa mesura.

Fórmula per afrontar un conflicte entesa com el grau en el qual un subjecte està dispost a esforçar-se per satisfer les seves necessitats i els seus interessos.

Les salutacions, els comiats, donar gràcies són costums socials que indiquen components verbals estandarditzats que si els aïlles no tenen significat.

Acció. Conjunt d’opinions o judicis que responen a una anàlisi i que poden resultar positius o negatius.