INTRODUCCIÓ

“El privilegi és l'enemic més gran del dret”
(Marie von Ebner-Eschenbach)

El terme privilegi no sol agradar, i molt menys quan en parlem en el context dona-home. No obstant això, el fet d’extrapolar aquesta idea a altres situacions pot ajudar-nos a sentir-nos una mica menys incòmodes i comprendre l’abast de la problemàtica.

Per exemple, per a una dona migrant blanca de nacionalitat espanyola serà molt més senzill trobar un treball a Anglaterra que per a una dona migrant negra d’origen senegalès. En aquest cas concret, la dona blanca té uns privilegis adquirits -ella no ha escollit ni la seva nacionalitat ni el color de la seva pell- front a la dona negra. El resultat serà el mateix si en comptes de comparar aquestes dues dones, comparem homes en un context similar.

El problema de base de la bretxa de gènere és una qüestió de privilegis. Uns privilegis que, històricament, els homes han tingut front a les dones. Uns privilegis que hem naturalitzat.

Parlem de l’assumpció d’unes millors capacitats innates de direcció i lideratge, d’una millor valoració dels sectors de treball masculinitzats, de més reconeixement i menys qüestionaments, de rebre l’enhorabona pel de fet col·laborar en les tasques de la llar o cuidar dels infants, del fet que la paternitat tingui un impacte mínim en la seva carrera professional, de la possibilitat de poder fer hores extres sense haver de prendre en compte la incompatibilitat d’aquestes amb tasques de cures,... Òbviament, tot això es tradueix en unes majors possibilitats d’accés a l’ocupació i a la promoció laboral i, per tant, en unes millors condicions laborals, les quals inclouen una major remuneració.

Com ja vam indicar a la Unitat 1, cal tenir present que no podem convertir la nostra experiència personal en una generalització per a tothom. En aquest sentit, el fet de no sofrir els efectes negatius de la bretxa salarial de gènere en primera persona (o de no ser-ne conscient), no significa que aquesta no existeixi i que, per tant, la nostra companya o la nostra cap no la sofreixi. D’altra banda, encara que aquest tampoc sigui el cas en el nostre departament, és important anar més enllà i pensar en la situació de les persones del nostre entorn laboral, com ara el personal de neteja, el personal del restaurant allà on anem a prendre un cafè o a dinar, el personal d’entrega de paqueteria, etc.

La idea darrere d’aquesta frase de l’escriptora austríaca era que quan existeix un privilegi notori, existeix una injustícia.