4. Sancions
La potestat sancionadora a què es refereix aquesta Llei correspon al concret òrgan administratiu que sigui competent en la matèria que s’estigui enjudiciant. Prèviament, aquestes competències s’han d’haver fixat per via reglamentària. Pel que fa al procediment que s’ha de seguir, es té en compte el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament del procediment que s’ha de seguir en l’exercici de la potestat sancionadora a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i també els principis que estableixi la legislació bàsica estatal i autonòmica relatius al règim jurídic i al procediment administratiu de les administracions públiques i del sector públic.
Segons els articles 88 i 89 de la Llei, l’aplicació de les sancions s’ha de dur a terme de la manera següent:
- Les infraccions lleus es poden sancionar amb una advertència o amb una multa de fins a 3.000 €.
- Les infraccions greus es poden sancionar amb una multa de 3.000,01 € a 30.000 €, o amb la prohibició d’accedir a qualsevol tipus d’ajut públic de les administracions públiques de les Illes Balears per un període comprès entre un i tres anys, o amb la inhabilitació temporal, pel mateix període, de la persona física o jurídica responsable per exercir la titularitat de centres o serveis dedicats a la prestació de serveis públics.
- Les infraccions molt greus es poden sancionar amb una multa de 30.000,01 € a 90.000 €, o amb la prohibició d’accedir a qualsevol tipus d’ajut públic de les administracions públiques de les Illes Balears per un període comprès entre tres i cinc anys, o finalment amb la inhabilitació temporal, pel mateix període, de la persona física o jurídica responsable per exercir la titularitat de centres o serveis dedicats a la prestació de serveis públics.
La Llei deixa oberta la possibilitat a l’acumulació de dues o més d’aquestes sancions per a cada tipus d’infracció, sempre que se segueixin criteris d’intencionalitat, participació en la comissió o l’omissió, abús d’autoritat i reiteració. En qualsevol cas, la imposició d’alguna categoria d’aquestes sancions sempre s’ha de fonamentar d’acord amb els principis constitucionals esmentats i la legislació vigent en el moment en què es du a terme la infracció. Com a contrapunt necessari a aquesta qüestió, la Llei també permet la concurrència d’aquestes sancions amb qualsevol altra responsabilitat en què es pugui incórrer pel que fa a altres àmbits. A més, quan, amb motiu dels expedients administratius que s’instrueixen, les conductes a què es refereix aquesta Llei puguin revestir caràcter d’infracció penal, l’òrgan competent per imposar la sanció ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal, amb la finalitat d’exigir les responsabilitats penals en què hagin pogut incórrer els subjectes infractors, i s’ha d’abstenir de continuar el procediment sancionador mentre l’autoritat judicial no s’hi pronunciï. La Llei ajusta pràcticament el seu contingut, pel que fa a infraccions i sancions, al contingut de l’esmentada Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.