Introducció

Imatge obtinguda a https://pixabay.com/es/érase-una-vez-escritor-autor-719174/

La legislació de contractes està clarament influïda pel dret de la Unió Europea i és objecte de regulació en les directives comunitàries. Així, l’anterior Llei de contractes del sector públic de 2007 incorporava a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març de 2004, sobre coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes públics d’obres, de subministrament i de serveis.

L’Estratègia Europa 2020 és l’agenda de creixement i ocupació de la Unió Europea en aquesta dècada, mitjançant la qual s’han fixat els objectius següents:

• Creixement intel·ligent, sostenible i integrador com a manera de superar les deficiències estructurals de l’economia europea.
• Millora de la competitivitat i la productivitat.
• Manteniment d’una economia social de mercat sostenible.

En el marc d’aquesta Estratègia Europa 2020, la contractació pública exerceix un paper molt important com a instrument per aconseguir aquests objectius. Cal tenir present que la contractació pública representa un percentatge molt important en l’economia europea.

En aquest context, es varen aprovar tres directives comunitàries:

• Directiva 2014/23/UE, relativa a l’adjudicació de contractes de concessió: apareix per primera vegada una nova directiva sobre concessions, matèria que abans no estava regulada en el dret europeu, tret del contracte de concessió d’obres públiques (Directiva 2004/18/CE).
• Directiva 2014/24/UE, sobre contractació pública: estableix com a principals objectius la millora de la transparència i eficiència en la despesa pública, el foment de la participació de les pimes, i l’impuls de la contractació pública com a instrument per potenciar la innovació i la consecució de finalitats socials i mediambientals.
• Directiva 2014/25/UE, relativa a la contractació a càrrec d’entitats que operen en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals.

El 9 de novembre de 2017 es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (d’ara endavant, LCSP), que com el nom indica transposa a l’ordenament espanyol dues de les tres directives esmentades abans.

Es tracta d’un text extens i complex, que conté 327 articles, 53 disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i setze disposicions finals. L’articulat de l’LCSP estructura de la manera següent:

• Títol preliminar: recull les disposicions generals sobre la contractació pública.
• Llibre I: configuració general de la contractació del sector públic i dels elements estructurals dels contractes.
• Llibre II, «Dels contractes de les administracions públiques»: es refereix a la preparació dels contractes administratius, la selecció del contractista i l’adjudicació, i també als efectes, el compliment i l’extinció d’aquests contractes.
• Llibre III, «Dels contractes d’altres ens del sector públic»: estableix les especialitats relatives al règim jurídic, la preparació, l’adjudicació, els efectes i l’extinció dels contractes que subscriuen altres ens del sector públic.
• Llibre IV, «Organització administrativa per a la gestió de la contractació»: regula els òrgans competents en matèria de contractació, els registres oficials i la gestió de la publicitat contractual per mitjans electrònics, informàtics i telemàtics.

Les característiques més destacables de l’LCSP són les següents:

• Per primera vegada s’estableix la incorporació en la contractació pública, de manera transversal i perceptiva, de consideracions de tipus social, mediambiental i d’innovació i desenvolupament vinculades amb l’objecte del contracte, ja sigui en el disseny dels criteris d’adjudicació o bé com a condicions especials d’execució.
• Delimitació dels tipus contractuals: desapareixen els contractes de gestió de serveis públics i de col·laboració publicoprivada, però s’hi inclou com a nou tipus de contracte el de concessió serveis.
• Nova regulació dels encàrrecs de gestió a mitjans propis.
• Ampliació de l’àmbit aplicació subjectiu: s’estén a sindicats, organitzacions empresarials, partits polítics i fundacions públiques, i també a les associacions constituïdes per les entitats anteriors quan es compleixin certs requisits.
• Ampliació de l’aplicabilitat de la Llei als poders adjudicadors que no tenen la condició d’administració pública: desapareixen les instruccions de contractació.
• Quant als procediments d’adjudicació, desapareix el procediment negociat per raó de la quantia i s’hi inclouen el d’associació per a la innovació i una modalitat simplificada del procediment obert.
• Disminueix la quantia dels llindars i s’incrementa l’exigència de requisits per subscriure contractes menors.
• Mesures de foment de la participació de les pimes en la contractació pública: s’estableix com a regla general l’exigència de divisió dels contractes en lots.
• Ampliació de l’àmbit i les característiques del recurs especial en matèria de contractació.
• Nou règim jurídic de les modificacions contractuals.
• Mesures per millorar la competència: obligació de la mesa de contractació o de l’òrgan competent per valorar les ofertes de comunicar a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència els indicis de pràctiques col·lusòries que detectin en l’exercici de les seves funcions.
• Aposta decidida per la contractació electrònica: s’estableix com a regla general l’obligatorietat de l’ús de mitjans electrònics i telemàtics en les licitacions.
• Noves normes per a la composició de les meses de contractació.
• Creació de nous òrgans de cooperació, observació i supervisió en matèria de contractació.