El tractament de dades personals és lícit quan és necessari per protegir interessos vitals de l'interessat o d'una altra persona física (art. 6.1.d).
L'RGPD no recull una definició d'interès vital, per bé que el considerant 46 sembla suggerir una interpretació restrictiva en assenyalar que ha de tractar-se d'«un interès essencial per a la vida de l'interessat o d'una altra persona».
A més, el mateix considerant atribueix a aquesta base jurídica per al tractament un caràcter que podria qualificar-se com a subsidiari, en indicar que únicament ha d'aplicar-se quan el tractament no pot basar-se en una altra base jurídica diferent. En aquest sentit, esmenta com a exemples el tractament amb fins humanitaris, incloent-hi el control d'epidèmies i la seva propagació o les situacions d'emergència humanitària, sobretot en cas de catàstrofes naturals o d'origen humà.