Omet navegació

1. Les relacions de col·laboració i cooperació entre administracions

De conformitat amb el que disposa l’article 103 de la Constitució, l’Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret.

Els principis pels quals es regeixen les administracions públiques poden classificar-se en principis aplicables a les relacions entre administracions públiques —autonomia, descentralització, coordinació i cooperació interadministrativa— i principis i regles específics de l’organització interna de qualsevol Administració pública —jerarquia, desconcentració i coordinació.

L’existència de diferents administracions públiques, cadascuna amb la seva respectiva personalitat jurídica i el seu àmbit concret d’actuació, no implica que hi hagi en realitat una total independència en la seva actuació quotidiana, sinó que les actuacions de les diferents administracions es duen a terme, en general, en el marc de relacions de coordinació i cooperació.

Els convenis administratius es regulen en el títol preliminar de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), en la línia prevista en el Dictamen 878 del Tribunal de Comptes, de 30 de novembre de 2010, que recomanava sistematitzar el seu marc legal i la seva tipologia, establir els requisits per a la seva validesa i imposar l’obligació de trametre’ls al mateix Tribunal. D’aquesta manera, es desenvolupa un règim complet dels convenis, que en fixa el contingut mínim, les classes, la durada i l’extinció, i n’assegura el control pel Tribunal de Comptes.

L’article 143 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, relatiu a la cooperació entre administracions públiques, estableix que les administracions cooperaran al servei de l’interès general i podran acordar de manera voluntària la manera d’exercir les seves respectives competències que serveixi millor a aquest principi.

Així mateix, el cos normatiu esmentat disposa que la formalització de relacions de cooperació requerirà l’acceptació expressa de les parts, formulada en acords d’òrgans de cooperació o en convenis.

Pel que fa a les tècniques de cooperació, estan enumerades en l’article 144 de l’LRJSP, sense entendre que l’enumeració esmentada sigui tancada.
Així, es podrà complir el principi de cooperació d’acord amb les tècniques que les administracions interessades estimin més adequades, com poden ser:

a) La participació en òrgans de cooperació, a fi de deliberar i, si escau, acordar mesures en matèries sobre les quals tenguin competències diferents administracions públiques.
b) La participació en òrgans consultius d’altres administracions públiques.
c) La participació d’una Administració pública en organismes públics o entitats dependents o vinculats a una altra Administració diferent.
d) La prestació de mitjans materials, econòmics o personals a altres administracions públiques.
e) La cooperació interadministrativa per a l’aplicació coordinada de la normativa reguladora d’una determinada matèria.
f) L’emissió d’informes no preceptius a fi que les diferents administracions expressin el seu criteri sobre propostes o actuacions que incideixin en les seves competències.
g) Les actuacions de cooperació en matèria patrimonial, inclosos els canvis de titularitat i la cessió de béns, previstes en la legislació patrimonial.
h) Qualsevol altra de prevista en la Llei.

Cal tenir en compte que en els convenis i els acords en els quals es formalitzi la cooperació es preveuran les condicions i els compromisos que assumeixen les parts que els subscriuen i que, com a novetat, cada Administració pública mantindrà actualitzat un registre electrònic dels òrgans de cooperació en què participi i dels convenis que hagi subscrit.

També la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (d’ara endavant, LRJCAIB), en l’article 3, es refereix als principis d’actuació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

S’estableix que l’Administració autonòmica actua d’acord amb els principis constitucionals d’eficàcia, de jerarquia, de descentralització, de desconcentració i de coordinació, amb submissió plena a la Constitució, a l’Estatut d’autonomia, a la llei i a la resta de l’ordenació jurídica.

El títol VII regula les relacions de l’Administració de la Comunitat Autònoma amb les altres administracions públiques:

  • L’article 77 estableix que les relacions entre l’Administració de la Comunitat Autònoma i les altres administracions públiques, a més de per les previsions que conté l’LRJCAIB, es regeixen per la normativa bàsica de l’Estat, la legislació de consells insulars en les relacions amb aquestes entitats i la legislació de règim local en les relacions amb les altres entitats que integren l’Administració local.
    Així mateix, disposa que, de conformitat amb els principis de cooperació i de lleialtat institucional, així com amb el deure de col·laboració entre administracions públiques, l’Administració de la Comunitat Autònoma utilitzarà els instruments i les tècniques de col·laboració, coordinació i cooperació que preveuen les lleis.
  • L’article 78 regula els convenis de col·laboració que l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot subscriure amb les altres administracions públiques en l’àmbit de les seves respectives competències.
  • L’article 79 es refereix als convenis i els acords de cooperació que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot subscriure amb altres comunitats autònomes.
  • L’article 80 estableix els òrgans competents per a la signatura de convenis i acords.
  • L’article 81 exigeix l’autorització del Consell de Govern per a determinats convenis i acords.
  • L’article 82 crea el Registre de Convenis i Acords, en el qual s’han d’inscriure, com a mínim, els que subscrigui l’Administració de la Comunitat Autònoma, o alguna de les entitats que n’integren l’Administració instrumental, amb qualsevol altra Administració o entitat pública.
  • L’article 83 es refereix als plans d’actuació conjunta que poden concertar l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i les altres administracions públiques quan, en un determinat sector administratiu, es presenti una comunitat d’interessos.
  • L’article 84 permet que, per a finalitats d’interès comú, l’Administració de la Comunitat Autònoma pugui constituir amb altres administracions públiques organitzacions personificades de gestió que poden adoptar la forma de consorcis o societats mercantils públiques.
  • L’article 85 regula els consorcis creats o als quals s’integri l’Administració de la Comunitat Autònoma amb altres administracions públiques.
    Entre totes aquestes tècniques i instruments que hem esmentat, els convenis de col·laboració, regulats en l’LRJSP (estatal) i l’LRJCAIB (autonòmica), constitueixen l’instrument jurídic habitual d’articulació de les relacions de col·laboració interadministrativa.