TEMA 6. LES SANCIONS DISCIPLINÀRIES

a) Separació del servei del personal funcionari

Aquesta sanció comporta no només la pèrdua de la condició de funcionari de carrera (art.63.d) EBEP) des del moment que tengui caràcter ferm, sinó també la impossibilitat de tornar a ser admès en les proves selectives per ingressar de nou en l'Administració (art.54.l.d) TREBEP). En el cas del personal funcionari interí, suposa la revocació del seu nomenament (art 96.1.a EBEP).

La gravetat d'aquests efectes determina que aquesta sanció només es pot imposar per faltes molt greus. És més, en virtut del principi de proporcionalitat, s’ha d’entendre que la falta comesa ha de ser d'una gravetat especial o bé que en la seva comissió concorren circumstàncies agreujants de suficient consideració per imposar aquesta sanció (sentències del Tribunal Suprem de 22 i 25 de setembre de 2003, de 14 de desembre de 2007, i de febrer de 2012, per exemple). Però no es requereix la concurrència d'aquestes circumstàncies si els fets presenten per ells mateixos una gravetat especial, segons la sentència del Tribunal Suprem de 12 de juliol de 1993.

b) Acomiadament disciplinari del personal laboral

Equival a la separació del servei dels funcionaris i només es pot aplicar per faltes molt greus. L'acomiadament comporta la inhabilitació del treballador sancionat per ser titular d'un nou contracte de treball (al servei de les Administracions Públiques, s'entén) amb funcions similars a les quals s'exercien per l'acomiadat, però no per a contractes de contingut diferent.

D'altra banda, l’EBEP s'aparta del Dret del treball en disposar que procedirà (sempre i per la seva decisió) la readmissió del personal laboral fix quan sigui declarat improcedent l'acomiadament disciplinari per falta molt greu (art.96.2).

c) Suspensió ferma de funcions

En el cas del personal laboral aquesta sanció s’anomena suspensió de feina i sou, i implica la privació temporal de l'exercici de les funcions públiques i dels drets i prerrogatives annexos a la condició d'empleat públic durant el temps de la sanció, incloent, és clar, la privació de drets econòmics.

A més, si la suspensió excedeix de sis mesos, la sanció determina la pèrdua del lloc de treball (art.141.4 LFPCAIB). Aquesta sanció pot imposar-se per una falta greu o molt greu. Si s'imposa per falta molt greu, no pot ser superior a sis anys, com disposa l’EBEP, que no fixa un temps mínim.

Si es tracta de personal funcionari interí, la sanció de suspensió ferma de funcions, quan sigui superior als sis mesos, la pèrdua del lloc de feina n’implica a més el cessament (art. 10.2 PDRD). El personal funcionari interí que ha cessat com a conseqüència d’una suspensió ferma que excedeix els sis mesos, resta com a no disponible en les borses de les quals forma part durant el període de suspensió (art. 10.2 PDRD).

d) Trasllat forçós, amb canvi de localitat de residència o sense, pel període que s’estableixi en cada cas

Imposa a l'empleat públic l'obligació d’ocupar un lloc de treball en una localitat diferent o en la mateixa. Aquesta sanció no priva l’empleat de les seves funcions ni dels seus drets, més que del dret a mantenir-se en el seu càrrec.

D’acord amb l’art. 141.5 LFPCAIB, el trasllat a un lloc de feina situat en una localitat diferent determina la impossibilitat d’obtenir una nova destinació a la localitat des de la qual es produeix el trasllat durant un període de tres anys.

A més, aquesta sanció implicarà el canvi d’illa de residència quan s’imposi per la falta tipificada a la lletra r) de l’article 137 (la comissió d’un acte de violència dels que defineix l’article 1 de la Llei Orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que afecti el funcionament del servei) i hi hagi sobre el funcionari o la funcionària una ordre judicial d’allunyament.

e) Demèrit

Consisteix en la penalització als efectes de carrera, promoció o mobilitat voluntària. Aquesta sanció, que és nova en la nostra legislació, s’ha de concretar en els lleis de desenvolupament de l’EBEP, i així ho fan algunes lleis autonòmiques com la de Galícia, Extremadura, València o Castella-la Manxa, però no la llei de funció pública de les Illes Balears.

Aquesta penalització pot consistir en la impossibilitat de promocionar, d’accedir a graus superiors de la carrera, ser avaluat per a l'ascens o participar en procediments de provisió de llocs de treball durant un temps, però també pot suposar la pèrdua o regressió del nivell aconseguit en la carrera.

f) Advertència

En la LFPCAIB aquesta sanció només es pot imposar per faltes lleus i consisteix en una amonestació per la falta comesa, amb advertiment d’evitar-la en el futur.

g) Altres sancions: pèrdua de grau personal

L’EBEP permet introduir per llei altres sancions diferents i, de fet, algunes lleis de les Comunitats Autònomes amplien el llistat de sancions. Per exemple, la llei catalana de funció pública afegeix les sancions de destitució del càrrec de comandament, que impossibilita per obtenir un nou càrrec de comandament o nomenament d'interí durant tres anys, i la pèrdua d'un a tres graus personals (art. 119). I la llei de funció pública gallega preveu la suspensió del dret a estar com a disponible en les borses de treball de personal funcionari interí o laboral temporal.

En el cas de la CAIB, es preveu la possibilitat d’imposar la sanció de pèrdua d’un a tres graus personals, que determina la impossibilitat de consolidar un grau superior durant el període de tres anys (art. 142.6 LFPCAIB).