TEMA 7. LES INCOMPATIBILITATS DEL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

a) Dedicació a un sol lloc de feina

L’art. 1.1 de la LI parteix del principi de dedicació a un sol lloc de feina en el sector públic, i estableix que el personal inclòs dins l’àmbit d’aplicació no pot compatibilitzar les seves activitats amb l’acompliment —per sí mateix o mitjançant substitució— d’un segon lloc de feina en el sector públic, amb les excepcions que es preveuen en la pròpia llei.

b) Concepte de sector públic

Únicament als efectes d'aquesta Llei es considera activitat en el sector públic la desenvolupada pels membres electius de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i de les corporacions locals, pels alts càrrecs, i pel personal dels òrgans constitucionals i de totes les administracions públiques, inclosa l'administració de justícia, i dels ens, organismes i empreses que en depenen.
També s’hi entenen compreses les entitats col·laboradores i les concertades de la Seguretat Social en la prestació sanitària (art. 1 LI i art. 2 del RD 598/1985, que precisa quines són les entitats sanitàries col·laboradores o concertades amb la Seguretat Social a aquests efectes).

c) Incompatibilitat econòmica

La llei estableix, també dins el sector públic, una incompatibilitat econòmica, que prohibeix percebre, amb les excepcions contemplades en la pròpia Llei, més d'una remuneració econòmica dels pressupostos del sector públic, incloent els de totes les Administracions, ens, organismes i empreses públics i òrgans constitucionals i també les retribucions que resultin de l'aplicació d'aranzel.
Per remuneració s'entén qualsevol dret de contingut econòmic derivat, directa o indirectament, d’una prestació o servei personal, ja sigui la seva quantia fixa o variable i la seva meritació periòdica o ocasional (art. 1.2).

d) Incompatibilitat funcional

Finalment, la Llei protegeix la imparcialitat i independència de l'empleat públic i l'efectivitat de les seves obligacions, i disposa que són incompatibles amb l'acompliment d'un lloc de treball en el sector públic l'exercici de càrrecs, professions o activitats, públiques o privades, que puguin impedir o menyscabar l'estricte compliment dels seus deures o comprometre la seva imparcialitat o independència (art. 1.3).

5.1. Regla general i excepcions

Com ja hem dit, la regla general és la dedicació a un sol lloc de feina, però aquesta regla té algunes excepcions, sobre tot en l’àmbit docent i en el sanitari, que exposarem a continuació:

a) Professors universitaris associats

S'autoritza un segon lloc de treball, en l'esfera docent, com a professor universitari associat, en règim de dedicació no superior a la de temps parcial i amb durada determinada (art. 4.1 LI).

b) Personal docent i investigador de la Universitat

Els professors dels cossos docents universitaris poden compatibilitzar un segon lloc en el sector sanitari públic o en centres públics d’investigació, dins l’àrea d’especialitat del seu departament universitari i sempre que es tracti de llocs reglamentàriament autoritzats com de prestació a temps parcial (art. 4.2)

c) Professors de música dels conservatoris

Poden ser autoritzats per desenvolupar un segon lloc de feina en el sector públic cultural (art. 4.2 LI).

d) Realització de treballs tècnics per part dels professors universitaris

Els professors universitaris, sigui quina sigui la seva dedicació, poden contractar amb entitats públiques o privades la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic i el desenvolupament d’ensenyances d’especialització o activitats específiques de formació, amb l’autorització prèvia atorgada en els temes prevists pels Estatuts de les Universitats (art. 4.3 LI i 83 LOU)

e) Activitats d’investigació

Es pot autoritzar al personal inclòs dins l’àmbit d’aplicació de la Llei la compatibilitat per l’exercici d’activitats d’investigació de caràcter no permanent o d’assessorament en llocs concrets, que no es corresponguin amb les funcions del personal adscrit a les respectives Administracions Públiques. Aquest supòsit excepcional requereix que l’encàrrec es realitzi amb concurs públic, o pel fet que es requereixin qualificacions especials que només tenen aquestes persones (art. 6 LI).

f) Càrrecs electius

Es pot compatibilitzar un lloc de feina en el sector públic amb els següents càrrecs polítics electius (art. 5 LI):

• Membre de l’assemblea legislativa d’una comunitat autònoma: la compatibilitat es pot atorgar sempre, tret que percebin retribucions periòdiques, o que per la regulació de les pròpies càmeres s'estableixi la incompatibilitat.
• Membres de les corporacions locals: sempre que no exerceixin en aquestes corporacions càrrecs retribuïts o de dedicació exclusiva.

En aquests casos només es pot percebre retribució per una de les dues activitats, sense perjudici de les dietes, indemnitzacions que corresponguin per l'altra.

No obstant això, en els supòsits de membres de les corporacions locals en la situació de dedicació parcial, es poden percebre retribucions per aquesta dedicació, sempre que l'exerceixin fora de la seva jornada de treball, i sense superar en cap cas els límits que amb caràcter general s'estableixin, si escau. L'Administració en la qual presti els seus serveis un membre d'una Corporació local en règim de dedicació parcial i aquesta última hauran de comunicar-se recíprocament la seva jornada en cadascuna d'elles i les retribucions que percebin, així com qualsevol modificació que es produeixi en elles.

g) Membre dels òrgans de govern d’empreses públiques o privades

També es possible compatibilitzar el lloc de treball públic amb la condició de membre —en representació del sector públic— dels consells d'administració o òrgans de govern d'entitats o empreses públiques o privades. Aquest personal només pot percebre les dietes o indemnitzacions que corresponguin per la seva assistència. Les quantitats que es puguin percebre per qualsevol altre concepte seran ingressades directament per l'entitat o empresa en la tresoreria pública que correspongui.

No es pot pertànyer a més de dos Consells d'Administració o òrgans de govern, llevat que excepcionalment s'autoritzi per a supòsits concrets mitjançant acord del Consell de Govern (en el cas de la CAIB).

En l’àmbit autonòmic, l’article 20.3 de la Llei 7/2010 disposa que els acords pels quals s’estableixin indemnitzacions per raó d’assistència als òrgans superiors de direcció dels ens del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han de ser autoritzats prèviament per l’Administració de la Comunitat Autònoma per mitjà d’una resolució conjunta de la persona titular de la conselleria d’adscripció i de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda.

D’acord amb l’article 17.6 de la Llei de pressuposts de la CAIB per a l’any 2020 (que es remet a l’art. 15.5 de la Llei de pressuposts de l’any 2012), la quantia de les percepcions per assistir a les sessions dels òrgans col·legiats de direcció dels ens que integren el sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma no poden ser superiors a 200 euros bruts per assistència.

h) Casos autoritzats pel Consell de Govern per raons d’interès públic

L’art. 3.1 inclou una clàusula oberta que permet al Govern o a l’òrgan de govern de la comunitat autònoma (el Consell de Govern, en el cas de la CAIB), en l’àmbit de les seves respectives competències, acordar per raons d’interès públic altres supòsits de compatibilitat. En aquest cas, l'activitat només es podrà prestar en règim laboral, a temps parcial i amb durada determinada, en les condicions establertes per la legislació laboral.

En la nostra comunitat autònoma el Consell de Govern ha declarat d’interès públic determinades activitats als efectes de permetre que els empleats públics de la CAIB puguin compatibilitzar l’exercici de dos llocs en el sector públic:

• Professors de música de Formentera
  Mitjançant el Decret 78/2005, de 15 de juliol (BOIB de 23 de juliol de 2005) es va declarar d'interès públic l'exercici d'un segon lloc de treball en l'àmbit docent musical a la illa de Formentera, de tal forma que el personal del sector públic docent musical d'aquest àmbit territorial podrà exercir un segon lloc de treball o activitat en el sector públic docent musical.
• Professors de català
  L'Acord del Consell de Govern de dia 9 d'octubre de 2009 (BOIB núm. 152, de 17 d'octubre de 2009) va declarar d'interès públic, a l'efecte de compatibilitzar dos llocs de treball en el sector públic, la impartició de cursos de llengua catalana en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears. En conseqüència, els professors i les professores de centres sostinguts amb fons públics i el personal al servei de les administracions de l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears podran, per raons d'interès públic, compatibilitzar el seu lloc de treball amb la impartició de cursos de llengua catalana organitzats per l'Escola Balear de l'Administració Pública (EBAP), i per la resta d'entitats que imparteixen cursos de caràcter oficial d'aquesta llengua.
• Professors del Conservatori Superior de Música
  L'Acord del Consell de Govern de 15 de desembre de 2017 (BOIB núm. 153, de 16 de desembre de 2017) declara d'interès públic la impartició de determinades assignatures en el Conservatori Superior de Música, de tal forma que el personal docent dels centres sostinguts amb fons públics en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma pot dur a terme un segon lloc de treball o activitat en aquest Conservatori per impartir determinades assignatures que s'especifiquen en l'Acord.
• Institut d’investigació sanitària de les Illes Balears
  L’Acord del Consell de Govern de 5 d’agost de 2016 (BOIB núm. 100, de 6 d’agost de 2016), va declarar d’interès públic, a l’efecte de compatibilitzar dos llocs de treball en el sector públic, les tasques investigadores en la Fundació d’Investigació Sanitària de les Illes Balears Ramon Llull (FISIB). Aquest Acord autoritza el personal sanitari estatutari, laboral i funcionari de les escales sanitàries que presta serveis a les institucions sanitàries
  dependents del Servei de Salut de les Illes Balears per compatibilitzar, per raons d’interès públic, el seu lloc de feina amb els llocs de treball
  corresponents a professions sanitàries a la FISIB.
• Professionals sanitaris
  L’Acord de 13 de juliol de 2018 (BOIB núm. 87/2018, de 14 de juliol) va declarar d’interès públic l’exercici d’un segon lloc de feina de caràcter assistencial en el sector públic sanitari i/o sociosanitari per part del personal sanitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquest Acord permet, per tant, compatibilitzar dos llocs de feina en el sistema sanitari públic. Analitzarem el règim jurídic d’aquest Acord en l’apartat 5.4.

En tots els casos, els professionals inclosos en l'àmbit d'aquests acords podran exercir un segon lloc de treball en el sector públic, respectant sempre les prescripcions bàsiques de la Llei 53/1984:

• La segona activitat, només es pot prestar en règim laboral, a temps parcial i amb una durada determinada, amb les condicions establertes en la legislació laboral.
• Aquesta segona activitat no pot representar una modificació de la jornada de treball i de l'horari dels dos llocs, de manera que la compatibilitat es condiciona al compliment estricte dels dos llocs.

5.2. Límits retributius

En aquells casos que és possible concedir l'autorització de compatibilitat de les activitats públiques, l’art. 7 de la LI estableix una sèrie de límits retributius, de tal forma que la quantitat total percebuda per els dos llocs no pot superar cap dels imports següents:

a) La remuneració prevista als pressupostos generals de l'Estat per al càrrec de director general.

b) Ni tampoc pot superar la corresponent al principal, estimada en règim de dedicació ordinària incrementada en un percentatge segons el grup de titulació al que pertanyi:

a) Un 30 per 100, per als funcionaris del grup A (actualment A1) o personal de nivell equivalent.
b) Un 35 per 100, per als funcionaris del grup B (A2) o personal de nivell equivalent.
c) Un 40 per 100, per als funcionaris del grup C (C1) o personal de nivell equivalent.
d) Un 45 per 100, per als funcionaris del grup D (C2) o personal de nivell equivalent.
e) Un 50 per 100, per als funcionaris del grup E (altres agrupacions professionals) o personal de nivell equivalent.

Com excepció, la LI preveu que per acord exprés del Govern, de l’òrgan competent de les Comunitats Autònomes o Ple de les Corporacions Locals es pot autoritzar la superació d'aquests límits retributius, en còmput anual, en base a raons d'especial interès per al servei.

Així mateix, la llei estableix que els servei prestats en el segon lloc o activitat no es computaran a l'efecte de triennis ni de drets passius, i es pot suspendre la cotització a aquest últim efecte. Les pagues extraordinàries, així com les prestacions de caràcter familiar, només es poden percebre per un dels llocs, qualsevol que sigui la seva naturalesa (art. 7.2)

Els serveis prestats en el segon lloc o activitat tampoc es computaran a l'efecte de pensions de Seguretat Social en la mesura en què puguin sobrepassar les prestacions corresponents a qualsevol dels llocs compatibilitzats, exercits en règim de jornada ordinària, podent adequar-se la cotització en la forma que reglamentàriament es determini (art. 7.3).

5.3. Disposicions procedimentals 

Segons l’art. art. 10 LI, els empleats que accedeixin a un nou lloc del sector públic que sigui incompatible amb aquell que estiguin exercint, han d'optar per un dels dos llocs dins del termini de presa de possessió. Si dins aquest termini no han exercit el dret d’opció, s'entén que opten pel nou lloc. En aquest cas, quedaran en situació d’excedència per incompatibilitat en el lloc que venien exercint, llevat que correspongui una altra situació administrativa (per exemple, els que accedeixen a càrrecs electius queden en situació de serveis especials).

En canvi, si el nou lloc públic al qual accedeixen és susceptible de ser compatibilitzat, hauran de sol·licitar l’autorització en els deu primers dies del termini per prendre possessió. Aquest termini s’entendrà prorrogat mentre no es dicta la resolució d’atorgament o denegació de la compatibilitat.

5.4. Declaració d’interès públic per l’exercici d’un segon lloc de feina de caràcter assistencial en el sector públic sanitari i/o sociosanitari per part el personal sanitari

Com hem vist el Consell de Govern de la CAIB, mitjançant l’Acord de 13 de juliol de 2018 (BOIB núm. 87/2018, de 14 de juliol) va declarar d’interès públic l’exercici d’un segon lloc de feina de caràcter assistencial en el sector públic sanitari i/o sociosanitari per part del personal sanitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Aquest Acord permet compatibilitzar dos llocs de feina en el sistema sanitari públic. Atès que afecta milers d’empleats públics de la comunitat autònoma, analitzarem amb més detall el règim jurídic d’aquest Acord.

a) Activitats incloses en la declaració d’interès públic

D’acord amb l’apartat primer d’aquest Acord, queden incloses en la declaració d’interès públic totes les activitats sanitàries i sociosanitàries que s’exerceixin en els següents llocs:

• En totes les administracions públiques de les Illes Balears i en els en els organismes i entitats que integren el seu sector públic instrumental. Entre aquestes administracions i organismes hi trobam, entre d’altres, el Servei de Salut de les Illes Balears, la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears, la Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i Promoció de l’Autonomia Personal, l’Institut Mallorquí d’Aferso Socials, etc.
• En les entitats privades que han subscrit un concert o un conveni singular de vinculació. Per exemple, queden incloses les activitats que es duguin a terme en l’Hospital Sant Joan de Déu o en la Creu Roja, entitats que tenen subscrit un conveni singular de vinculació amb el Servei de Salut.
• En les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social. L’art. 68 del text refós de la Llei general de la Seguretat social defineix les mútues com associacions privades d’empresaris que col·laboren en la gestió de la seguretat social, i que duen a terme, entre altres activitats, la gestió de les prestacions econòmiques derivades d’accidents de treball i malalties professionals, per incapacitats temporals, etc.

b) Àmbit subjectiu

Pel que fa a l’àmbit subjectiu, cal tenir en compte que l’Acord s’estén a tots els professionals sanitaris sigui quina sigui la seva vinculació jurídica (estatutària, funcionarial o laboral) per a l’ingrés de la qual s’exigeixi la titulació que preveuen els articles 2 i 3 de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries. En conseqüència, cal tenir en compte que aquesta declaració d’interès públic els empleats públics que no tenguin la consideració de personal sanitari.

c) Règim jurídic

Per a l’exercici de la segona activitat és indispensable l’autorització prèvia i expressa de compatibilitat, la qual no pot representar una modificació de la jornada de treball ni de l’horari dels dos llocs, de manera que l’autorització es condiciona al compliment estricte d’ambdós (apartat 2.a).

Així mateix, la segona activitat que estigui emparada en la declaració d’interès públic que és l’objecte d’aquest Acord només es pot prestar en règim laboral, amb un màxim de 20 hores setmanals i amb una durada determinada, d’acord amb les condicions que estableix la legislació laboral (apartat 2.b).

d) Exempció dels límits retributius

Per raons d’interès especial per al servei, l’Acord esmentat que se superin els límits retributius que estableix l’article 7.1 de la Llei 53/1984 (apartat 2.c). D’aquesta manera, el personal sanitari que compatibilitzi dos llocs de feina públic no estarà afectat per aquestes limitacions retributives analitzades anteriorment (apartat 5.2).

e) Durada

L’apartat tercer Aquesta declaració d’interès públic és vàlida i tindrà efectes per un termini de tres anys comptadors des de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Per tant, aquesta declaració d’interès públic està vigent fins el 14 de juliol de 2021.

En resum:

• El personal sanitari de la comunitat autònoma pot compatibilitzar el seu lloc públic amb un segon lloc de feina en alguna de les entitats citades anteriorment. Per exemple, un infermer de l’Hospital Son Espases pot sol·licitar la compatibilitat per exercir un segon lloc de feina en l’Hospital Sant Joan de Déu, a l’IMAS o a la Mútua Balear.
• El personal no sanitari no pot compatibilitzar el seu lloc de feina amb una segona activitat en les entitats anteriors. Per exemple, un funcionari no sanitari de la comunitat autònoma no pot treballar simultàniament en centres sanitaris i sociosanitaris públics.

6.1. Activitats que es relacionin amb les funcions de l’empleat

L'article 11.1 LI prohibeix al personal comprès en el seu àmbit d'aplicació exercir —per si o per mitjà de substitució (representants, testaferros...)—, activitats privades, incloses les de caràcter professional, que es relacionin directament amb les quals desenvolupi el Departament, organisme o entitat on estigués destinat, encara que no siguin les tasques que corresponen específicament a l'interessat —incompatibilitat funcional (sentència del Tribunal Suprem de 23 de març de 1998 i SANT de l5 de gener de 2004).

Només s'exceptuen d'aquesta regla general les activitats particulars que, en exercici d'un dret reconegut, realitzin per a sí mateix, no per a tercers, els directament interessats (per exemple, defensar-se en judici davant l'Administració).

L’art. 12 constitueix una concreció d’aquesta regla i regula una sèrie de supòsits que en tot cas es consideren incompatibles amb l’acompliment d’un lloc públic:

a) Activitats en les quals s’estigui intervenint com a empleat

L’exercici d’un lloc públic és incompatible amb l’exercici d'activitats privades, incloses les de caràcter professional — ja sigui per compte propi o per compte d’un tercer—, en els assumptes en què estigui intervenint o s’hagi intervingut en els dos últims anys o s’hi hagi d'intervenir per raó del lloc públic.

S'inclouen especialment en aquesta incompatibilitat les activitats professionals prestades a persones a les quals s'estigui obligat a atendre en l'acompliment del lloc públic.

També s’hi inclouen, com especifica l’art. 9 del RD 598/1985, les activitats directament relacionades amb els assumptes sotmesos a informe, decisió, ajuda financera o control en l’organisme al qual l'interessat estigui adscrit o presti els seus serveis, encara que es tracti d’assumptes que no li corresponen gestionar personalment.

b) Pertinença a Consells d’Administració d’empreses relacionades

També és una causa d’incompatibilitat la pertinença a Consells d'Administració o òrgans rectors d'empreses o entitats privades, sempre que l'activitat d’aquestes entitats estigui directament relacionada amb les activitats que gestioni el departament o l’entitat en què presti els seus serveis el treballador públic.

Aquesta incompatibilitat no és aplicable als professors que participin en empreses de base tecnològica creades o participades per la seva universitat o per fundacions universitàries (DA 24ª de la Llei orgànica 4/2007, de 12 de gener).

c) Acompliment de càrrecs en empreses contractistes o participades per l’Administració

En tercer lloc, és incompatible amb l’exercici de funcions i activitats públiques “l'acompliment, per si o per persona interposada, de càrrecs de qualsevol ordre en empreses o societats concessionàries, contractistes d'obres, serveis o subministraments, arrendatàries o administradores de monopolis, o amb participació o aval del sector públic, qualsevol que sigui la configuració jurídica d'aquelles”. És a dir, amb les empreses que contracten amb l’Administració.

d) La participació superior al deu per cent al capital de les empreses contractistes o participades per l’Administració

La participació superior al deu per cent en el capital de les empreses contractistes o participades per l’Administració esmentades anteriorment també és incompatible amb l’activitat pública (art. 12.1.d), llevat per als professors universitaris que formin part de les empreses de base tecnològica abans mencionades.

6.2. Activitats que determini el Govern

A més, l’art. 11.2 habilita el Govern per determinar, amb caràcter general, les funcions, els llocs o col·lectius del sector públic, incompatibles amb determinades professions o activitats privades, que puguin comprometre la imparcialitat o independència del personal, impedir o menyscabar l'estricte compliment dels seus deures o perjudicar els interessos generals.

El Govern ha donat compliment ha aquesta remissió legal en els articles 11 i 12 del Reial decret 598/1985, segons el qual, algunes activitats professionals, com les de gestoria administrativa i procurador dels tribunals són absolutament incompatibles amb qualsevol classe de funcions administratives, mentre que d’altres, com les d’advocat, enginyer, arquitecte i les del personal sanitari són incompatibles només amb determinades funcions públiques.

6.3. Limitacions i condicions d’exercici

El reconeixement de compatibilitat amb activitats privades, en aquells casos que sigui possible d’acord amb els paràgrafs anteriors, està subjecte a dues limitacions:

a) Jornada màxima
En primer lloc, la jornada de treball de la segona activitat privada no pot requerir una presència efectiva durant un horari igual o superior a la meitat de la jornada ordinària del treball en l’Administració (art. 12.2 LI).
Cal recordar que el Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques estableix una jornada general de trenta-set hores i trenta minuts setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual, sens perjudici de l’existència de jornades especials (37,5 h./set.).

b) Limitació al personal que ja compatibilitza dos llocs públics
En segon lloc, tampoc es pot reconèixer la compatibilitat per activitats privades al personal que ja compatibilitza dos llocs o activitats públiques, sempre que la suma de jornades de tots dos sigui igual o superior a la màxima en les Administracions Públiques (art. 13. LI).

a) Empleats que percebin retribucions complementàries que retribueixen el “factor d’incompatibilitat”

En primer lloc, queda exclòs de la possibilitat d’obtenir la compatibilitat, el personal funcionari, eventual i laboral, quan les seves retribucions complementàries que tenguin dret a percebre en concepte de complement específic incloguin el factor d’incompatibilitat.
La recent sentència del Tribunal Suprem núm. 1.684/2019, de 5 de desembre de 2019, ha fixat la doctrina següent per interpretar aquest article:
“la percepción por parte de los empleados públicos de complementos específicos, o concepto equiparable, que incluyan expresamente entre los componentes que remuneran, el factor de incompatibilidad impide, en todo caso y con independencia de la cuantía de aquellas retribuciones complementarias, reconocerles la compatibilidad para el ejercicio de actividades privadas”.
És a dir, que el personal que en les seves retribucions complementàries, percebi una retribució que remuneri específicament el factor d’incompatibilitat, no podrà sol·licitar la compatibilitat per exercir un segon lloc de feina, encara que les seves retribucions complementàries no superin els límits que s’estableixen en l’art. 16.4 (vegeu l’epígraf 8).

b) Personal retribuït pel sistema d’aranzel

El personal retribuït per aranzel tampoc té dret a sol·licitar la compatibilitat per a una segona activitat pública o privada.
La sentència del Tribunal Constitucional 68/1990, de 5 de maig, va declarar aquesta prohibició conforme a la Constitució

c) Personal directiu

Finalment, el personal directiu, inclòs el que està subjecte a la relació laboral especial d’alta direcció, tampoc pot exercir un segon lloc de feina públic o privat.

a) Resolució de reconeixement

En primer lloc, és necessari que la compatibilitat sigui reconeguda per mitjà d’una resolució de l’òrgan competent, dictada a sol·licitud de la persona interessada.
En el cas del personal al servei de l’Administració de la CAIB, l’òrgan competent per reconèixer les compatibilitats és el conseller competent en matèria de funció pública (actualment la consellera d’Administracions Públiques i Modernització) d’acord amb l’art. 6.3.i de la Llei de funció pública de la CAIB.

b) Compliment de la jornada

La concessió de compatibilitat no pot modificar la jornada de treball ni l’horari de l’interessat, ni servir d’excusa a l’assistència al lloc de feina i a la negligència o en l’acompliment del lloc de fina principal (art. 20.2 LI)

c) Inscripció en el Registre de Personal

Totes les resolucions de compatibilitat s’han d’inscriure en el Registre de Personal. Aquest requisit és indispensable, en el cas de les compatibilitats per ocupar una activitat en el sector públic, per tal que es puguin percebre les retribucions per la segona activitat (art. 18 LI).
En l’àmbit de la nostra comunitat autònoma, el Decret 46/1995, de 4 de maig, pel qual s’aprova el reglament del registre general de personal de l’administració de la CAIB, estableix en l’art. 6, entre els actes que han de ser inscrits en el registre, “l’autorització, el reconeixement o denegació de compatibilitats”.

Falta molt greu: incompliment material

D’una banda, l’art. 95.2.n de l’EBEP tipifica com a falta molt greu “l’incompliment de les normes sobre incompatibilitats quan això doni lloc a una situació d’incompatibilitat”.
Aquest precepte sanciona, per tant, l’incompliment material de les normes sobre compatibilitats, la realització d’activitats incompatibles amb l’activitat pública.

Falta greu: incompliment formal

D’altra banda la LFPCAIB qualifica com a falta greu “l’incompliment de disposicions en matèria d’incompatibilitats, quan no constitueixi falta molt greu”.
En aquest cas, es sanciona l’exercici d’una segona activitat incomplint les normes de procediment reguladores de la compatibilitat, sempre que aquesta activitat no sigui manifestament incompatible.