Un estereotip és la idea generalitzada que la societat té cap a un conjunt de persones. Aquesta idea preconcebuda es pot basar en la cultura, la religió, l’edat, la nacionalitat, la professió, entre molts d’altres.
Alguns exemples de frases que sentim freqüentment:
- Totes les persones àrabs practiquen la religió musulmana.
- Les persones majors ja no aporten res a la societat.
- Les persones amb sobrepès són més simpàtiques.
- Les persones sense sostre són totes unes mandroses.
Alguns exemples sobre els estereotips associats a les regions de l’Estat espanyol:
Els estereotips són clixés, prejudicis, etiquetes. Aquests estereotips es basen en creences populars i culturals i, en cap cas, es sustenten en dades científiques. Són percepcions socials sobre aquests grups de persones que, amb el temps, han estat socialment acceptades com “la realitat”.
|
Exercici per a reflexionar: Quins dels següents adjectius penses que defineixen millor els homes i quins les dones? Depenent, dominant, exigent, fidel, hàbil, ploramiques, professional, racional, responsable, sensible, sexual, vulnerable. |
Quan un estereotip ve determinat per la idea generalitzada que la societat té de les dones i dels homes, parlem d’estereotips de gènere. En general, es tracta d’afirmacions sobre com són, què els hi agrada, en què destaquen,... Així doncs, fan referència al conjunt d’idees sobre el que implica ser dona o home.
Alguns exemples de frases que sentim freqüentment:
- Els homes són valents, forts i bons amb els esports.
- Les dones són sensibles, febles i bones amb la cura dels infants.
- Els homes sempre parlen de política, d’economia, d’esports i de dones.
- Les dones sempre parlen de roba, de la família i de xafardejos.
Penses que dones i homes comparteixen els mateixos estereotips?
Enllaç al vídeo (durada: 1.30 min.):
https://www.youtube.com/watch?v=eKWSXBJIpyo&t=10s
Enllaç al vídeo (durada: 1.50 min.):
https://www.youtube.com/watch?v=wl3CLakCZmA
Alguns exemples de pel·lícules que reflecteixen els estereotips de gènere:
 |
 |
De fet, els estereotips de gènere estan presents en el nostre dia a dia i, en molts casos, ja no en som conscients. Per això, et proposo que pensis en cançons, refranys, frases fetes, notes de premsa, cartells publicitaris, programes de televisió,... Te’n ve algun al cap? Aquí tens alguns exemples:
- L’expressió “dona havia de ser!”, la qual té una connotació negativa i que al·ludeix als trets negatius que s'han atribuït a les dones. Normalment s’utilitza quan es vol fer referencia a activitats o professions que es suposa que les dones no poden o no saben exercir correctament.
- La campanya publicitària del Metro de Madrid de l’any 2015:
Es recreaven “escenes quotidianes” dins d’aquest mitjà de transport. En una d’elles, es veia un home llegint el diari i una dona maquillant-se. La campanya fou retirada el mateix any.
- La lletra de la famosa cançó Macho Man, de Village People (trobareu la traducció aquí).
D’on provenen tots aquests estereotips de gènere? Aquestes etiquetes diferenciadores entre dones i homes? Aquestes creences que tenim tan arraigades i que, en molts casos, pensem que són innates?
La qüestió radica en el fet que, en un moment històric donat, es va defensar i creure que aquests estereotips eren característiques innates, biològiques, de dones i homes. El pare de l’evolució, Charles Darwin, va ser un dels molts homes influents que així ho va defensar. Així doncs, en la seva obra “L’origen de l’home i la selecció en relació al sexe” (1871) duia a terme, entre d’altres, les afirmacions següents:
- “La diferència fonamental entre el poder intel·lectual de cada sexe es manifesta en el fet que l'home aconsegueix més eminència en qualsevol activitat que emprengui de la que pot aconseguir la dona (tant si aquesta activitat requereix pensament profund, poder de raciocini, imaginació aguda o, simplement, l'ús dels sentits o les mans”.
- “S'admet en general que en les dones estan més fortament marcats que en els homes els poders d'intuïció, percepció ràpida i potser d'imitació; però almenys algunes d'aquestes facultats són característiques de les races inferiors i, per tant, d'un estat passat i inferior de civilització”.
- “En cos i esperit l'home és més potent que la dona”.
- “En la femella [...] es diu que la formació del seu esquelet està entre el nen i l'home”.
Aquestes teories científiques, que van venir seguides per la dels cervells diferents de dones hi homes i, per tant, comportaments diferents, ja estaven basades en afirmacions dels grans pensadors de la història i altres personatges influents en diferents àmbits. No obstant això, tothom les compartia? La resposta és òbvia, però l’altaveu i la repercussió no tenien el mateix abast. Hellen Gardener, per exemple, defensava que “ningú havia demostrat que un cervell més gran signifiqués més intel·ligència. Si la grandària cerebral indiqués la intel·ligència, els elefants haurien de dominar als humans i les persones gegants haurien de governar el planeta”.
Avui dia, es coneix com neurosexisme a la resposta científica que tradicionalment ha lligat el desenvolupament de determinades habilitats al cervell masculí o femení i que, per tant, serveix per a justificar estereotips de gènere.
En tot cas, sembla que ens hem quedat amb aquelles teories de fa anys i no ens estem informant de les noves troballes. En aquest sentit, estudis recents van en direcció contrària, desmuntant neuromites, i demostrant com els cervells no són diferents des del punt de partida, sinó que són aquests estereotips i rols de gènere els que li provoquen, des d’edats molt primerenques, aquestes diferències.
Et sona la neurocientífica britànica Gina Rippon? És una neurocientífica britànica defensora d’aquesta teoria. Si vols conèixer més sobre aquest tema, et convido a llegir aquests tres articles, aquí, aquí i aquí.
Idees no científiques sobre el cervell predominants en la cultura mèdica.