1. Introducció
El 26 d’octubre de 2012 el Consell de Ministres va acordar la creació de la Comissió per a la Reforma de les administracions Públiques (CORA) amb el mandat de dur a terme un estudi integral per modernitzar el sector públic espanyol, dotar-lo d’una major eficàcia i eliminar les duplicitats que l’afectaven i simplificar els procediments a través dels quals els ciutadans i les empreses es relacionen amb l’Administració.
En la mateixa línia, el Programa nacional de reformes d’Espanya per 2014 estableix la necessitat d’impulsar mesures per racionalitzar l’actuació administrativa, millorar l’eficiència en l’ús dels recursos públics i augmentar-ne la productivitat.
En l’informe aprovat per la CORA es va preveure l’elaboració de dues lleis: una, de reguladora del procediment administratiu, que integraria les normes que regeixen la relació dels ciutadans amb les administracions, i una altra de comprensiva del règim jurídic de les administracions públiques, en què s’inclourien les disposicions que disciplinen el sector públic institucional. Amb això, s’aborda una reforma integral de l’organització i el funcionament de les administracions articulada en dos eixos fonamentals: l’ordenació de les relacions ad extra de les administracions amb els ciutadans i empreses, i la regulació ad intra del funcionament intern de cada Administració i de les relacions entre si.
La Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic (LRJSP) respon al segon dels eixos citats i abasta, d’una banda, la legislació bàsica sobre règim jurídic administratiu, aplicable a totes les administracions públiques, i, de l’altra, el règim jurídic específic de l’Administració general de l’Estat. Aquesta llei conté també la regulació sistemàtica de les relacions internes entre les administracions, establint els principis generals d’actuació i les tècniques de relació entre els diferents subjectes públics.
La Llei comença establint, a les disposicions generals, els principis d’actuació i de funcionament del sector públic espanyol.
Entre els principis generals que hauran de respectar totes les administracions públiques en la seva actuació i en les relacions recíproques —a més dels ja esmentats a la Constitució espanyola d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració, coordinació, i submissió plena a la llei i al dret— destaca la incorporació de transparència i planificació i direcció per objectius com a exponents dels nous criteris que han de guiar l’actuació de totes les unitats administratives.
S’estableix així mateix l’obligació que les administracions públiques es relacionin entre si per mitjans electrònics, previsió que es desenvolupa posteriorment en el títol referent a la cooperació interadministrativa mitjançant una regulació específica de les relacions electròniques entre les administracions. Per això, també es preveu com a nou principi d’actuació la interoperabilitat dels mitjans electrònics i sistemes i la prestació conjunta de serveis als ciutadans.
L’enumeració dels principis de funcionament i actuació de les administracions públiques es completa amb els ja previstos a la normativa vigent de responsabilitat, qualitat, seguretat, accessibilitat, proporcionalitat, neutralitat i servei als ciutadans.