6. Abstenció i recusació
És comú en els ordenaments establir una doble forma d’articulació per aconseguir l’objectivació del mateix òrgan i la vinculació amb el titular de l’òrgan que hauria d’actuar en el seu nom.
Aquestes dues formules de plasmació de l’estatus d’objectivitat les identifiquem convencionalment amb l’abstenció i la recusació.
D’una banda, mitjançant la primera s’aconsegueix que el mateix titular de l’òrgan tingui la possibilitat de retirar-se de l’actuació del respectiu procediment en considerar ell mateix que concorren causes que poden posar en perill la seva actuació imparcial.
D’altra banda, mitjançant la segona s’aconsegueix que sigui el mateix interessat en el procediment o, fins i tot, els que hi compareixen per ostentar drets que en poden resultar afectats, els que posin de manifest l’eventual parcialitat dels funcionaris actuants o que resolen el procediment.
Són dues perspectives procedimentals diferents que, no obstant això, tenen en comú que operen sobre les mateixes causes. D’aquesta manera podríem indicar que l’estatus d’imparcialitat és únic i les formes d’aconseguir-ne el compliment és dual.
Abstenció
D’acord amb l’article 23 de la LRJSP, les autoritats i el personal al servei de les administracions en qui es donin algunes de les circumstàncies assenyalades s’abstindran d’intervenir en el procediment i ho comunicaran al seu superior immediat, que resoldrà el procedent.
Són motius d’abstenció els següents:
- Tenir interès personal en l’assumpte que es tracti o en un altre en què la resolució hi pogués influir; ser administrador de societat o entitat interessada o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.
- Tenir un vincle matrimonial o situació de fet assimilable i el parentiu de consanguinitat dins del quart grau o d’afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d’entitats o societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l’assessorament, la representació o el mandat.
- Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l’apartat anterior.
- Haver intervingut com a perit o com a testimoni en el procediment que es tracti.
- Tenir relació de servei amb persona natural o jurídica interessada directament en l’assumpte, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc.
Els òrgans jeràrquicament superiors podran ordenar a qui es trobi en alguna de les circumstàncies assenyalades en el punt anterior que s’abstinguin de tota intervenció en l’expedient.
L’actuació d’autoritats i personal al servei de les administracions públiques en els que concorrin motius d’abstenció no implicarà necessàriament, i en tot cas, la invalidesa dels actes en què hagin intervingut.
La no abstenció en els casos en què concorri alguna d’aquestes circumstàncies donarà lloc a la responsabilitat que procedeixi.
Recusació
Segons l’article 21 de la LRJSP, en els casos previstos per a l’abstenció, podrà promoure’s recusació pels interessats en qualsevol moment de la tramitació del procediment.
La recusació es plantejarà per escrit i s’expressarà la causa o les causes en què es fonamenta.
A l’endemà el recusat manifestarà al seu immediat superior si en ell es dona o no la causa al·legada. En el primer cas, si el superior aprecia la concurrència de la causa de recusació, acordarà la substitució tot seguit.
Si el recusat nega la causa de recusació, el superior resoldrà en el termini de tres dies, havent fet prèviament els informes i les comprovacions que consideri oportuns.
Contra les resolucions adoptades en aquesta matèria no tindrà lloc recurs, sense perjudici de la possibilitat d’al·legar la recusació en interposar el recurs que procedeixi contra l’acte que posi fi al procediment.
Per tant, les dues notes característiques de la recusació són, la primera, que només la pot promoure qui tingui la condició d’interessat i comparegui en el procediment i, la segona, que es pot produir en qualsevol moment de la tramitació i abans de la conclusió.