3. Marc estatal
En l’àmbit estatal, l’article 14 de la Constitució espanyola proclama el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe:
| Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui fer-se valer cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. |
Tenint aquest precepte clar, per poder aprofundir en la igualtat en el marc estatal, cal partir de l’article 9 de la Constitució espanyola. En l’apartat 1 s’estableix una vinculació jurídica que implica tant la ciutadania com els poders públics, però de manera distinta. Es diu que s’ha de garantir, entre d’altres, les condicions adients perquè es promocioni la igualtat de manera real i efectiva dels grups i els individus. Així, i tal com el Tribunal Constitucional ha manifestat en la Sentència 101/1983, la ciutadania té un deure general negatiu d’abstenir-se de qualsevol actuació que vulneri la Constitució; i els poders públics tenen, a més, un deure general positiu, en el sentit d’ostentar l’obligació de dur a terme les seves funcions d’acord amb el compliment d’aquest principi.
És en l’apartat segon, 9.2, on hi ha un dels aspectes essencials del nostre estudi: el reconeixement de la igualtat material. En efecte, la configuració de l’Estat com a social exigeix la intervenció dels poders públics perquè la igualtat dels individus sigui real i efectiva. D’aquesta manera, l’estat social de dret reinterpreta la igualtat formal pròpia de l’estat liberal de dret i incorpora el principi d’igualtat material amb la finalitat d’aconseguir una equiparació real i efectiva dels drets socials dels ciutadans.
Doncs bé, juntament amb el principi d’igualtat formal proclamat en l’article 14, la Constitució espanyola recull aquesta concepció del principi d’igualtat material en l’article 9.2.
Aquesta és, sintèticament exposada, la interpretació del Tribunal Constitucional sobre el principi d’igualtat material contingut en l’article 9.2:
- L’article 9.2 de la Constitució espanyola és un precepte que compromet l’acció dels poders públics, a fi que pugui aconseguir-se la igualtat substancial entre els individus, amb independència de la seva situació social.
- L’article 9.2 pot imposar, com a consideració de principi, l’adopció de normes especials que tendeixin a corregir els efectes dispars, amb vista al gaudi de béns garantits per la Constitució.
Com ha assenyalat el Tribunal Constitucional en sentències diverses —per exemple, en la STC 27/1981, de 20 de juliol—, els principis constitucionals recollits en l’article 9 de la Constitució no són compartiments estancs sinó que, al contrari, cadascun té valor en funció dels altres i serveixen per promoure els valors superiors de l’ordenament jurídic que propugna l’estat social i democràtic de dret.
Fent un recopilatori de tot el que s’ha exposat fins aquí, i partint de la base de la definició del concepte d’igualtat entre dones i homes com un dret universal, reconegut per tractats internacionals, com un principi vinculat a l’exercici de la ciutadania lliure i responsable, i en el sentit que totes les democràcies actuals s’han de fonamentar en la llibertat i la igualtat de les persones i que s’hi prohibeix qualsevol forma de discriminació, en aquest context, la Constitució de 1978 estableix com un dels pilars fonamentals de l’estat de dret el principi d’igualtat (art. 1.1). A més, proclama que tots els espanyols són iguals davant la llei i que no pot existir cap tipus de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social (art. 14). Per tant, quan ens referim a la igualtat com a valor i principi constitucional, volem dir que:
- Tots/es hem de ser tractats igual davant la llei.
- Tots/es hem de tenir les mateixes oportunitats en els diferents àmbits de la societat.
- Està prohibida la discriminació o l’assetjament per raó de sexe.
- Tots/es tenim autonomia i llibertat per desenvolupar el nostre potencial afectiu, intel·lectual, artístic, cultural, o físic.
Com s’ha esmentat, l’article 9.2 consagra l’obligació dels poders públics de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives i, alhora, la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, exigeix la incorporació amb caràcter transversal del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes al conjunt d’activitats que duguin a terme o en què participin els poders públics. A continuació es fa un recull d’algunes de les peces normatives que componen la legislació espanyola per combatre la discriminació per raó de gènere i identitat de gènere:
|
Per raó de gènere |
Per raó d’identitat de gènere |
|
Llei 30/2003, de 13 d’octubre, sobre mesures per incorporar la valoració de l’impacte de gènere en les disposicions normatives elaborades pel Govern. |
Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones. |
|
Llei orgànica 3/2005, de 8 de juliol, per a la persecució extraterritorial de la pràctica de la mutilació femenina. |
Llei 2/2021, de 7 de juny, d’igualtat social i |
|
Llei 33/2006, de 30 d’octubre, sobre igualtat de l’home i la dona en l’ordre de successió dels títols nobiliaris. |
|
|
Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. |
|
|
Reial decret 902/2020, de 23 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes. |
|
|
Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre, pel qual es regulen els plans d’igualtat i el seu registre. |
|
Taula 1. Legislació antidiscriminatòria