4. Ocupació

La igualtat d’oportunitats en l’accés a l’ocupació ha de ser un objectiu prioritari en l’actuació del Govern de les Illes Balears. «S’han de dur a terme polítiques de foment de l’ocupació i l’activitat empresarial que impulsin la presència de dones i homes en el mercat laboral amb una ocupació de qualitat i una conciliació millor de la vida laboral, la familiar i la personal». Amb aquesta finalitat, s’han de desenvolupar les mesures d’acció positiva destinades a garantir la igualtat d’oportunitats i la superació de la segregació professional, tant vertical com horitzontal, i també les que impliquin desigualtats retributives. Per exemple, l’article 37 estableix que les administracions públiques han d’incentivar la contractació estable i l’ascens professional a nivells superiors de les dones, atenent amb caràcter prioritari els sectors i les categories laborals on estiguin infrarepresentades, sense perdre de vista els criteris tècnics i de qualificació professional. Un altre exemple, el trobam en l’article 38, amb menció especial per al foment de la promoció empresarial de les dones. En el que fa referència a l’ocupació en condicions igualitàries, és important la lectura de l’article 36:

Les administracions públiques de les Illes Balears, en el marc de les seves competències, han d’impulsar la transversalització de gènere com a instrument per integrar la perspectiva de gènere en el disseny, l’execució, el seguiment i l’avaluació de les polítiques d’ocupació que es desenvolupin a les Illes Balears, incloent-hi, si escau, les mesures específiques i necessàries.
El Govern de les Illes Balears ha de garantir la participació equilibrada de les dones en el desenvolupament de programes de polítiques actives d’ocupació, que assegurin la coordinació dels diferents dispositius i tenguin en compte les necessitats que impedeixen o dificulten que les dones hi accedeixin, amb una atenció especial a les dones amb més risc de vulnerabilitat, exclusió o discriminació. La participació de les dones i els homes en les diferents polítiques actives d’ocupació s’ha de fer de manera proporcional al percentatge de persones aturades de cada un dels sexes.
El Govern de les Illes Balears ha de prestar una atenció especial als col·lectius de dones que pateixen diverses causes de discriminació. Les dones víctimes de violència masclista demandants d’ocupació s’han de considerar col·lectius prioritaris per accedir als plans públics d’ocupació i als cursos de formació per a l’ocupació que financen totalment o parcialment les administracions públiques de les Illes Balears. També ha d’impulsar mesures d’acció positiva per afavorir que es constitueixin com a treballadores autònomes o que s’incorporin a l’economia social.
El Servei d’Ocupació de les Illes Balears també ha de possibilitar que el personal dels serveis d’ocupació disposi de la formació necessària en igualtat d’oportunitats per a la incorporació efectiva de la perspectiva de gènere en el disseny i l’execució de les polítiques d’ocupació, que ha de ser obligatòria quan es dugui a terme dins l’horari laboral. Les entitats col·laboradores amb el suport de l’Administració hauran de possibilitar que el seu personal tengui aquesta formació.
El Servei d’Ocupació de les Illes Balears ha de garantir que en els programes d’ocupació que preveuen contractacions o ajudes econòmiques la participació d’homes i dones sigui equilibrada tant en els programes més recents com en els ja consolidats. Al mateix temps, s’han d’adoptar les mesures necessàries per obtenir un percentatge més elevat de dones en les activitats formatives corresponents a sectors, ocupacions o professions en què estiguin poc representades.
En el marc de la legislació de l’Estat i de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears:

a) Correspon al Govern de les Illes Balears garantir que en l’elaboració dels plans d’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en l’àmbit balear es reculli com a objectiu prioritari l’actuació contra la discriminació laboral directa i indirecta per raó de sexe, per la qual cosa ha de promoure la dotació dels recursos necessaris per a l’eficàcia de les actuacions.

b) Correspon a la Inspecció de Treball i Seguretat Social dur a terme una planificació anual de les actuacions que tenguin com a objectiu específic la vigilància de les normes sobre igualtat d’oportunitats de dones i homes en l’accés a l’ocupació i en el treball. Així mateix, haurà d’informar d’aquest pla anual a la Comissió per a la Igualtat de Gènere.
El Govern de les Illes Balears, per mitjà de l’Observatori per a la Igualtat, ha de dur a terme estudis periòdics sobre les estimacions del valor econòmic que té el treball domèstic i l’atenció de les persones a les Illes Balears. El resultat d’aquests estudis s’ha de difondre per donar a conèixer la contribució a l’economia i la societat balears. En el disseny de les polítiques econòmiques i socials s’ha de tenir en compte el valor del treball domèstic, reproductiu i de cura de la vida.

En el sector privat, l’Administració, mitjançant l’Institut Balear de la Dona, ha de fomentar la implantació voluntària dels plans d’igualtat en aquelles empreses que no hi estiguin obligades segons la Llei orgànica 3/2007 i els recents reials decrets sobre la matèria (901/2020 i 902/2020, ambdós de 13 d’octubre); també s’hi ha de preveure, en el sector privat, la inclusió de clàusules dins la negociació col·lectiva —amb ple respecte al principi constitucional de l’autonomia de la negociació col·lectiva— que garanteixin la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació. En concret, l’article 41.3 de la Llei assenyala que:

3. El Govern de les Illes Balears ha de posar cura que els convenis col·lectius:

a) No contenguin clàusules contràries al principi d’igualtat d’oportunitats de dones i homes, tant si és discriminació directa com indirecta, i que no estableixin diferències retributives per raó de sexe.

b) Facin un ús no sexista del llenguatge.

Es considera discriminació per raó de sexe qualsevol tracte desfavorable, advers o d’efecte negatiu que es produeixi en una persona com a conseqüència del seu gènere

Pel que fa al sector públic, la Llei estableix que s’han d’introduir dins les matèries necessàries al temari per al seu personal la normativa sobre igualtat i violència de gènere, així com garantir la formació del personal que ja l’integra. A més, estableix el deure d’elaborar plans d’igualtat, que tindran una vigència màxima de quatre anys i que s’han de revisar cada dos anys, amb la facultat d’introduir mesures correctores.

La Llei té especial cura de la seguretat dins l’àmbit laboral per al personal al servei de l’Administració pública. S’ha de tenir en compte un concepte integral de salut, és a dir, que tengui en compte tant els riscs físics com els psicosocials en les diferències entre dones i homes. La seguretat, per tant, s’estén fins als drets que afecten la fertilitat, l’embaràs o la maternitat. Finalment, i en referència a la integritat de la seguretat laboral, l’article 46 de la Llei fa menció expressa a l’assetjament sexual i per raó de gènere dins l’Administració:

En el seu àmbit competencial, les administracions públiques de les Illes Balears han d’adoptar les mesures necessàries perquè hi hagi un entorn laboral lliure d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe. En aquest sentit, tenen la consideració de conductes que afecten la salut laboral, per la qual cosa el tractament i la prevenció de l’assetjament s’han d’abordar des d’aquesta perspectiva, sens perjudici de les responsabilitats penals, laborals i civils que se’n derivin.

Igualment, i amb aquesta finalitat, s’han d’establir mesures que s’han de negociar amb les i els representants de les treballadores i els treballadors, com ara l’elaboració i la difusió de codis de bones pràctiques i la realització de campanyes informatives o accions de formació.

A més dels codis de bones pràctiques esmentats i de la difusió de campanyes de prevenció i sensibilització, la Llei preveu que les administracions públiques han d’arbitrar protocols d’actuació amb les mesures de prevenció i protecció necessàries davant les conseqüències derivades d’aquestes situacions, amb la finalitat de garantir la promptitud i la confidencialitat en la tramitació de les denúncies i l’impuls de les mesures cautelars. Les conselleries competents en matèria d’igualtat i prevenció de riscs laborals, coordinades amb l’Institut Balear de la Dona, són les que han d’impulsar l’elaboració d’aquests protocols i han de fer-ne el seguiment i avaluar-los. En aquest sentit, el III Pla d’Igualtat entre Dones i Homes de l’Administració de Comunitat Autònoma de les Illes Balears (serveis generals) 2021-2024 preveu, entre les seves mesures, la revisió, millora i difusió del protocol per prevenir i actuar en cas d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe o orientació sexual.

L’Administració de les Illes Balears preveu un decàleg de bones pràctiques per tal de prevenir l’assetjament sexual, per raó de sexe, d’orientació sexual, d’identitat de gènere i d’expressió de gènere:

1	Tractar els companys i les companyes amb el màxim respecte, independentment del seu sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.
2	No realitzar comentaris sobre l’orientació sexual de cap persona del nostre entorn.
3	No fer acudits sexistes ni fomentar que altres persones els facin.
4	No reenviar imatges o vídeos de contingut sexista o degradant des del punt de vista sexual.
5	No mirar de forma intimidatòria cap company o companya, amb independència del seu aspecte físic o indumentària.
6	Fomentar un ambient de companyonia i no ser còmplice directe o indirecte de situacions d’assetjament.
7	Mantenir la distància interpersonal necessària perquè cap persona no es pugui sentir intimidada o incòmoda.
8	Comunicar a la persona superior jeràrquica les situacions que presentin indicis d’assetjament.
9	No menysprear les capacitats o habilitats de les persones per raó del seu sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.
10	No difondre rumors sobre la vida privada dels companys i companyes.

Aquesta necessitat de prevenció i lluita contra l’assetjament sexual es fa extensible, segons preveu la Llei en l’article 46 esmentat, també a les empreses privades:

El Govern de les Illes Balears ha d’adoptar les mesures necessàries per a una protecció eficaç davant l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, tant en l’àmbit de l’Administració pública com en el de les empreses privades.

« Anterior | Següent »