Addicionalment, es consideren una sèrie d'excepcions als supòsits generals per a la transferència internacional de dades. Així, s'indica en el considerant 111 de l'RGPD que
«S'ha d'establir la possibilitat de fer transferències en determinades circumstàncies, d'intervenir per al consentiment explícit de l'interessat, si la transferència és ocasional i necessària en relació amb un contracte o una reclamació, independentment de si es tracta d'un procediment judicial o un procediment administratiu o extrajudicial, incloent-hi els procediments davant organismes reguladors. També s'ha d'establir la possibilitat de fer transferències quan ho requereixin raons importants d'interès públic establertes pel dret de la Unió o dels estats membres, o quan la transferència es faci a partir d'un registre establert per llei i es destini a consulta pel públic o per persones que en tenguin un interès legítim. En aquest darrer cas, la transferència no ha d'afectar la totalitat de les dades personals o de les categories de dades incloses en el registre i, quan el registre estigui destinat a ser consultat per persones que en tenguin un interès legítim, la transferència només ha de fer-se a petició d'aquestes persones o, si aquestes en seran les destinatàries, tenint plenament en compte els interessos i els drets fonamentals de l'interessat.»
I segons el considerant 112:
«Aquestes excepcions han d'aplicar-se en particular a les transferències de dades requerides i necessàries per raons importants d'interès públic, per exemple en cas d'intercanvis internacionals de dades entre autoritats en l'àmbit de la competència, administracions fiscals o duaneres, entre autoritats de supervisió financera, entre serveis competents en matèria de seguretat social o de sanitat pública, per exemple en cas contactes destinats a localitzar malalties contagioses o per reduir i/o eliminar el dopatge en l'esport. La transferència de dades personals també ha de considerar-se lícita en cas que sigui necessària per protegir un interès essencial i vital de l'interessat o d'una altra persona, incloent-hi la integritat física o la vida, si l'interessat no està en condicions de donar-hi el consentiment. Si no hi ha una decisió d'adequació, el dret de la Unió o dels estats membres pot limitar expressament, per raons importants d'interès públic, la transferència de categories específiques de dades a un tercer país o a una organització internacional. Els estats membres han de notificar aquestes disposicions a la Comissió. Pot considerar-se necessària, per una raó important d'interès públic o per ser d'interès vital per a l'interessat, qualsevol transferència a una organització internacional humanitària de dades personals d'un interessat que no tengui capacitat física o jurídica per donar-hi el consentiment, per tal de dur complir una comesa basada en les Convencions de Ginebra o de conformar-se al dret internacional humanitari aplicable en cas de conflictes armats.»
Atès que es consideren excepcions al règim general, l'RGPD, com ja el va fer el Grup de l'article 29 en el seu document WP 114,[1] aclareix el règim restrictiu de l'ús d'aquestes excepcions, per la qual cosa, de conformitat amb el considerant 113:
«Les transferències que poden qualificar-se de no repetitives i que només es refereixen a un nombre limitat d'interessats també han de ser possibles en cas que serveixin per interessos legítims imperiosos del responsable del tractament, si no hi prevalen sobre els interessos o els drets i les llibertats de l'interessat i el responsable ha avaluat totes les circumstàncies concurrents en la transferència de dades. El responsable ha de prestar especial atenció a la naturalesa de les dades personals, la finalitat i la durada de l'operació o les operacions de tractament propostes i la situació al país d'origen, el tercer país i el país de destinació final i oferir garanties apropiades per protegir els drets fonamentals i les llibertats de les persones físiques respecte al tractament de les seves dades personals. Aquestes transferències només han de ser possibles en casos aïllats, quan cap dels altres motius per a la transferència no hi són aplicables. Les expectatives legítimes de la societat en un augment del coneixement s'han de tenir en compte per a fins d'investigació científica o històrica o fins estadístics. El responsable ha d'informar de la transferència l'autoritat de control i l'interessat.»
[1] WP 114 Working document on a common interpretation of Article 26 (1) of Directive 95/46/EC of 24 October 1995. Podeu consultar-lo en l'adreça següent https://ec.europa.eu/justice/article-29/documentation/opinion-recommendation/files/2005/wp114_en.pdf