TEMA 1. ELS DEURES DELS EMPLEATS PÚBLICS

Diligència

L'empleat públic ha d'exercir amb diligència les tasques que tingui assignades. Aquest deure, de naturalesa instrumental, es concreta en l’obligació d’acomplir amb fidelitat el càrrec, des del mateix moment en què en pren possessió, o en l’agilitat a l’hora de donar compliment a les ordres i instruccions.

Obligació de vetllar pels interessos generals

L'empleat públic ha de vetllar pels interessos generals, en la seva condició de subjecte incardinat en una organització —l'Administració— a la qual la Constitució assigna la tasca de servir amb objectivitat els interessos generals.

Obligació d’acomplir l'ordenament jurídic

L'empleat públic ha de complir de forma diligent el lloc de treball i vetllar pels interessos generals amb subjecció i observança de la Constitució i de la resta de l'ordenament jurídic. Aquest deure bàsic de l'empleat públic configura el primer dels principis ètics.

Obligació d’actuar d’acord amb els principis inspiradors del codi de conducta

Amb caràcter general, els codis de conducta ofereixen les línies bàsiques del comportament dels seus destinataris. En la seva condició de guies pràctiques d'actuació, introdueixen orientacions i compromisos que poden arribar a adquirir la consideració d'instruments jurídics o limitar-se a ser simples declaracions administratives, meres formulacions programàtiques que no fan sinó recollir la forma ideal d’actuar.

El codi de conducta que integra l’EBEP no només inspira el comportament de l'empleat públic, sinó que també informa la interpretació i l'aplicació del seu règim disciplinari. Les regles que s’hi inclouen tenen una finalitat pedagògica i orientadora però, a l’hora, operen com a límit de les activitats lícites, la infracció de les quals pot tenir conseqüències disciplinàries. En la majoria dels casos, les transgressions dels principis que inspiren i integren el codi de conducta poden ser reconduïdes sense dificultat a les accions o omissions normativament tipificades.

Objectivitat

Implica que l'empleat públic ha de sotmetre la seva actuació a criteris estrictament professionals, establerts en l'ordenament aplicable, i excloure conductes arbitràries i conflictes d'interessos.

Integritat

En l'àmbit de l'Administració pública, aquest principi demanda que l'empleat públic doni primacia a l'interès públic, enfront dels personals. Això implica:

• Complir escrupolosament les seves obligacions.
• Actuar professionalment.
• Garantir una utilització eficient i apropiada del que constitueixen fons públics.
• Actuar amb eficiència en els assumptes públics.

Neutralitat

Exigeix que qualsevol actuació administrativa de l'empleat públic s’adeqüi a l'interès de la ciutadania. Cal evitar qualsevol consideració de naturalesa ideològica, religiosa o política a l’hora de tractar els assumptes assignats.

Responsabilitat

Suposa que l'empleat públic ha d'assumir els seus errors i els dels empleats de la unitat que dirigeix, sense fer derivar aquesta responsabilitat, sense raó objectiva, cap a altres companys o inferiors jeràrquics.

Imparcialitat

Implica l'obligació de l'empleat públic d'abstenir-se de qualsevol tracte preferent, així com de qualsevol actuació arbitrària que pogués afectar negativament els ciutadans.

Confidencialitat

Suposa que l'empleat ha de guardar sigil, discreció i reserva, en relació amb les dades i informes que conegui per raó del seu càrrec, sense que pugui fer ús d’aquesta informació en benefici propi o de tercers. Aquest principi no pot es pot interpretar com un minvament de la transparència que s’ha d'exigir a l'empleat públic.

Dedicació al servei públic

Està lligada a l'eficàcia que la Constitució exigeix de les Administracions públiques com a mitjà de satisfacció dels interessos generals (art.103). També la dedicació es vincula a l'evitació de conflictes d'interessos, això és, a garantir que el comportament de l'empleat públic no està compromès per altres activitats que mediatitzen la seva actuació pública.

Transparència

Suposa que l'empleat públic ha d'actuar de la manera més oberta possible a l’hora de prendre decisions i en les seves actuacions, justificant les seves decisions i limitant la seva informació només quan sigui necessari per a l'interès públic.

Exemplaritat

Implica que l'empleat públic ha d'actuar de manera que pugui suportar l'examen públic més estricte, i ha de prevenir i gestionar adequadament els seus interessos particulars, sense comprometre les seves obligacions públiques.

Austeritat

Fa referència a una utilització adequada dels recursos i béns que l'Administració posi a la disposició de l'empleat públic, d’acord amb el principi d'eficàcia. Cal evitar fer-ne un ús en benefici propi o de tercers.

Accessibilitat

L'empleat públic ha de ser accessible envers la ciutadania, li ha de facilitar l'exercici dels seus drets, i l’ha d’ajudar en qualsevol actuació que tengui connexió amb els diferents òrgans administratius. D'aquesta manera, es demanda de l'empleat públic la seva plena disponibilitat i adequació a les necessitats dels ciutadans.

Eficàcia

Implica una actuació diligent i ràpida per part de l'empleat públic, amb l'objecte de garantir les necessitats dels ciutadans, sense retards ni dilacions innecessàries.

Honradesa

Suposa la rectitud en l'actuació de l'empleat públic, declarant qualsevol interès privat que pogués comportar un perjudici per al compliment de les seves obligacions públiques.

Promoció de l’entorn cultural i mediambiental

Fa referència a l'especial responsabilitat i sensibilitat de l'empleat en la seva actuació pública cap a aquestes qüestions.

Respecte a la igualtat entre dones i homes

Demanda de les Administracions públiques que siguin els artífexs en la lluita contra qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe.

En l’àmbit de la CAIB, l’Acord del Consell de Govern de 8 de juliol de 2016 (BOIB núm. 87, de 9 de juliol de 2016) va aprovar el II Pla d’Igualtat entre homes i dones de l’Administració de la Comunitat Autònoma.

Acatament de l’ordenament jurídic

Els empleats públics han de respectar la Constitució i la resta de normes que integren l’ordenament jurídic.

Satisfacció dels interessos generals

La seva actuació ha de perseguir la satisfacció dels interessos generals dels ciutadans i s’ha de fonamentar en consideracions objectives orientades cap a la imparcialitat i l’interès comú, al marge de qualsevol altre factor que expressi posicions personals, familiars, corporatives, clientelars o qualssevol altres que puguin topar amb aquest principi.

Lleialtat i bona fe

Han d’ajustar la seva actuació als principis de lleialtat i bona fe amb l’Administració en la qual prestin els seus serveis, i amb els seus superiors, companys, subordinats i amb els ciutadans.

Respecte dels drets fonamentals i llibertats públiques

La seva conducta s’ha de basar en el respecte dels drets fonamentals i llibertats públiques, i han d’evitar tota actuació que pugui produir cap discriminació per raó de naixement, origen racial o ètnic, gènere, sexe, orientació sexual, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Obligació d’abstenció

S’han d’abstenir en els assumptes en què tinguin un interès personal, així com de tota activitat privada o interès que pugui representar un risc de plantejar conflictes d’interessos amb el seu lloc públic.
Amb aquest principi es vol preservar l'actuació objectiva i imparcial de l'empleat públic i evitar els eventuals conflictes d'interessos que es puguin suscitar en l'exercici de la funció pública, dotant d'efectivitat els principis inspiradors d'objectivitat, integritat o imparcialitat.
Aquest principi predica l'abstenció de l'empleat públic en assumptes en els quals tingui un interès personal i en activitats amb el risc de que es plantegi un conflicte.
Amb caràcter general, les autoritats i el personal al servei de les administracions en s’han d’abstenir d’intervenir en el procediment quan hi hagi alguna causa d’abstenció i ho han de comunicar al seu superior immediat, el qual ha de resoldre el que escaigui (art. 23.1 Llei 40/2015).
Són motius d’abstenció els següents (art. 23.2 Llei 40/2015)

• Tenir interès personal en l’afer de què es tracti o en un altre la resolució del qual pugui influir la d’aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.
• Tenir un vincle matrimonial o una situació de fet assimilable, i el parentesc de consanguinitat dins del quart grau o d’afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d’entitats o les societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l’assessorament, la representació o el mandat.
• Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l’apartat anterior.
• Haver intervingut com a pèrit o com a testimoni en el procediment de què es tracti.
• Tenir relació de servei amb una persona natural o jurídica interessada directament en l’afer, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc.

Els òrgans jeràrquicament superiors a qui es trobi en alguna de les circumstàncies assenyalades al punt anterior li poden ordenar que s’abstingui de tota intervenció en l’expedient (art. 23.3).

L’actuació d’autoritats i personal al servei de les administracions públiques en els quals concorrin motius d’abstenció no implica, necessàriament i en tot cas, la invalidesa dels actes en què hagin intervingut (art. 23.4).

La no-abstenció en els casos en què concorri alguna d’aquestes circumstàncies dóna lloc la responsabilitat que sigui procedent (art. 23.5). L’art. 137 de la Llei autonòmica de funció pública, tipifica aquest incompliment com a falta greu.

Conflictes d’interessos

No han de contraure obligacions econòmiques ni intervenir en operacions financeres, obligacions patrimonials o negocis jurídics amb persones o entitats quan això pugui representar un conflicte d’interessos amb les obligacions del seu lloc públic.

No acceptació de tracte de favor

No han d’acceptar cap tracte de favor o situació que impliqui privilegi o avantatge injustificat, per part de persones físiques o entitats privades.
Convé recordar que els empleats públics —amb l’excepció d'aquells que estan sotmesos al règim d'aranzel (per exemple, els notaris)— únicament poden percebre les retribucions que corresponen al seu règim retributiu, sense perjudici de les excepcions que s’estableixen en la llei d’incompatibilitats.
Així mateix, la normativa pressupostària prohibeix que els empleats puguin percebre cap tipus de participació en els tributs, les comissions o en altres ingressos que corresponguin a l'Administració o a qualsevol poder públic com a contraprestació de qualsevol servei o jurisdicció, ni participacions o premis en multes.

Satisfacció de l’interès general

Han d’actuar d’acord amb els principis d’eficàcia, economia i eficiència, i han de vigilar la consecució de l’interès general i el compliment dels objectius de l’organització.

Prohibició de tràfic d’influències

No han d’influir en l’agilitació o resolució de cap tràmit o procediment administratiu sense una causa justa i, en cap cas, quan això comporti un privilegi en benefici dels titulars dels càrrecs públics o el seu entorn familiar i social immediat o quan impliqui un menyscabament dels interessos de tercers.
L’art. 71.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estableix que «en el despatx dels expedients s’ha de mantenir l’ordre rigorós d’incoació en afers de naturalesa homogènia, llevat que el titular de la unitat administrativa doni una ordre motivada en contra, de la qual quedi constància. L’incompliment del que disposa el paràgraf anterior dóna lloc a l’exigència de responsabilitat disciplinària de l’infractor i, si s’escau, és causa de remoció del lloc de treball».
En qualsevol cas, cal tenir en compte que l’ordre d’incoació dels expedients s’aplica als assumptes de naturalesa homogènia. És a dir, que poden existir varis torns ordinaris cada un per als assumptes de naturalesa anàloga i amb un ritme i un ordre propi d’impulsió. Així mateix, les unitats administratives poden existir tramitacions específiques o especialitzades.
En aquest sentit es pronuncia també la Sentència contenciosa administrativa del Tribunal Suprem de 13 de gener de 2012 que, a propòsit de l'aplicació de l'art. 74.2 de l'antiga Llei de procediment administratiu (que tenia el mateix contingut que l'actuar article 71.2), raona que: «ese precepto se refiere, por un lado, a asuntos homogéneos y, por el otro, autoriza al titular de la unidad administrativa a alterar el orden de despacho motivadamente. Por tanto, ni sienta una regla inamovible, ni rige su prescripción incondicionadamente para todos los asuntos».

Diligència

Han de complir amb diligència les tasques que els corresponguin o se’ls encomanin i, si s’escau, han de resoldre dins de termini els procediments o expedients de la seva competència.
L’art. 21.6 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú, disposa que “el personal al servei de les administracions públiques que tingui a càrrec seu el despatx dels afers, així com els titulars dels òrgans administratius competents per instruir i resoldre, són directament responsables, en l'àmbit de les seves competències, del compliment de l'obligació legal de dictar resolució expressa en termini. L'incompliment d'aquesta obligació dóna lloc a l'exigència de responsabilitat disciplinària, sense perjudici de la que correspongui d'acord amb la normativa aplicable”.
Així mateix, l’art. 71.3 de la LPAC estableix que “les persones designades com a òrgan instructor o, si s'escau, els titulars de les unitats administratives que tinguin atribuïda aquesta funció són responsables directes de la tramitació del procediment i, en especial, del compliment dels terminis establerts”.

Dedicació al servei públic

Han d’exercir les seves atribucions segons el principi de dedicació al servei públic i abstenir-se no només de conductes contràries a aquest principi, sinó també de qualssevol altres que comprometin la neutralitat en l’exercici dels serveis públics.

Obligació de secret

Han de guardar secret de les matèries classificades o altres la difusió de les quals estigui prohibida legalment, mantenir la deguda discreció sobre els assumptes que coneguin per raó del seu càrrec, i no poden fer ús de la informació obtinguda per a benefici propi o de tercers, o en perjudici de l’interès públic.

Tracte atent i respectuós

Han de tractar amb atenció i respecte els ciutadans, els seus superiors i la resta d’empleats públics.

Diligència i compliment de la jornada

L’acompliment de les tasques corresponents al seu lloc de treball s’ha de fer de manera diligent, complint la jornada i l’horari establerts.
L’art. 124.3 de la LFPCAIB indica que l’incompliment de la jornada i l’horari de treball dóna lloc a la deducció de retribucions corresponent a la diferència en còmput mensual entre la jornada reglamentària de treball i l’efectivament desenvolupada, excepte si és justificada.
Excepcionalment i quan les necessitats del servei ho facin necessari, es podrà exigir al personal al servei de l’administració autonòmica l’execució de tasques fora de la jornada ordinària (art. 124.4 LFPCAIB).

Obediència jeràrquica

Han d’obeir les instruccions i ordres professionals dels superiors, llevat que constitueixin una infracció manifesta de l’ordenament jurídic, cas en què les han de posar immediatament en coneixement dels òrgans d’inspecció que siguin procedents.
En aquest aspecte, l’art. 124.2 de la Llei 3/2007 matisa que el deure de complir les instruccions i les ordres rebudes del personal jeràrquicament superior s’entén sens perjudici que el personal pugui formular els suggeriments que consideri oportuns per millorar l’execució de les tasques encomanades.
Si el funcionari o la funcionària considera que l’ordre rebuda és contrària a la legalitat, la pot sol·licitar per escrit i, una vegada rebuda, podrà comunicar immediatament la discrepància al personal jeràrquicament superior, el qual decidirà o resoldrà motivadament. En cap cas no s’han de complir les ordres que impliquin comissió de delicte.

Obligació d’informar i facilitar l’exercici dels drets a la ciutadania

Han d’informar els ciutadans sobre les matèries o els assumptes que tinguin dret a conèixer, i facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.

Austeritat

Han d’administrar els recursos i béns públics amb austeritat i no utilitzar-los en profit propi o de persones pròximes. Així mateix, tenen el deure de vetllar per la seva conservació.

Rebuig de regals o favors

S’ha de rebutjar qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vagi més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia, sense perjudici del que estableix el Codi penal.
En compliment d'aquest principi, els empleats públics s’han d’abstenir d’aquelles conductes que puguin donar una simple aparença d’estar infringint qualsevol norma o principi de conducta.
En alguns casos, l’acceptació de regals més enllà dels usos socials pot ser constitutiu d’un delicte de suborn (cohecho) tipificat en els articles 419 y següents del Codi Penal, que consisteix en acceptar o sol·licitar un obsequi a canvi de realitzar o d'ometre un acte.

Custòdia dels documents

Han de garantir la constància i permanència dels documents per a la seva transmissió i lliurament als seus responsables posteriors.

Actualització de coneixements

Han de mantenir actualitzada la seva formació i qualificació.

Prevenció de riscs laborals

Han d’observar les normes sobre seguretat i salut laboral.

Propostes de millora de la qualitat del servei

Han de posar en coneixement dels seus superiors o dels òrgans competents les propostes que considerin adequades per millorar el desenvolupament de les funcions de la unitat en què estiguin destinats. A aquests efectes, es pot preveure la creació de la instància adequada competent per centralitzar la recepció de les propostes dels empleats públics o administrats que serveixin per millorar l’eficàcia en el servei.

Atenció en la llengua oficial sol·licitada

Han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori. En l’àmbit de la nostra comunitat autònoma, les dues llengües oficials són el català i el castellà.

a) Objecte

L’objecte d’aquest codi és establir les normes ètiques i les pautes de conducta que han de respectar les persones titulars dels càrrecs públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

b) Àmbit d’aplicació

Aquest codi no s’aplica al personal funcionari i al personal laboral de la CAIB (que es regeix pel Codi de Conducta de l’EBEP analitzat anteriorment) sinó que és aplicable únicament als càrrecs que s’especifiquen en l’article 3 d’aquest Acord:

• Els membres del Govern.
• Els secretaris i les secretàries generals, i els directors i les directores generals.
• Els alts càrrecs i als càrrecs assimilats a alt càrrec;
• Els òrgans unipersonals de direcció dels ens del sector públic instrumental;
• Etc.

També s’aplica al personal eventual en aquells apartats que es disposa expressament.

c) Valors i principis que informen l’actuació de les persones titulars dels càrrecs públics

Els valors i els principis que informen l’actuació de les persones titulars dels càrrecs públics, amb els comportaments que els corresponen, es desenvolupen en l’annex del Codi. Són els següents: excel·lència, lideratge, exemplaritat, honorabilitat, integritat, imparcialitat i objectivitat, transparència, atenció a la ciutadania i participació, austeritat, sostenibilitat i promoció dels drets humans i de les llibertats dels ciutadans i de les ciutadanes.

d) Comportaments derivats dels principis ètics

S’estableixen una sèrie de normes d’actuació, que s’agrupen en els blocs següents:

• Comportaments relatius a la imparcialitat i l’objectivitat: per exemple, s’estableix l’obligació de notificar l’existència d’un conflicte d’interessos en els assumptes sobre els quals hagi d’intervenir.
• Comportaments relatius a la transparència: per exemple, s’estableix l’obligació de publicar el currículum acadèmic i professional, o l’obligació de publicar l’agenda institucional amb tots els actes i reunions de rellevància pública.
• Comportaments relatius a l’atenció a la ciutadania i a la participació: per exemple, s’estableix l’obligació de publicar la informació de contacte institucional (telèfon i adreça de correu electrònic) dels càrrecs públics.
• Comportaments relatius a l’austeritat i a la sostenibilitat: amb relació a les despeses de manutenció, per exemple, s’estableix un límit de 30 € per persona i menú.
• Comportaments relatius a la integritat: s’estableixen una sèrie de pautes d’actuació amb relació a la recepció d’obsequis i atencions protocol·làries.

e) Comissió d’Ètica Pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Finalment, es crea una Comissió, adscrita a la Conselleria competent en matèria de Transparència, que actua com a òrgan d’assessorament per al compliment de les normes contingudes en el Codi. Entre d’altres funcions, aquesta Comissió ha d’atendre les consultes formulades pels càrrecs públics i assimilats, en relació amb l’aplicació del Codi ètic.

En la pàgina web del Govern es poden consultar, entre altres qüestions, els Acords i les memòries aprovades per aquesta comissió.

http://www.caib.es/sites/codietic/ca/inici/