La confiança és clau en qualsevol relació. Aquesta confiança és més difícil d’establir en un entorn on la interacció cara a cara és menys freqüent, tot i que hi ha algunes maneres d’actuar que contribueixen a fomentar-la.
Solució: Actuar amb transparència i proactivitat
Ser àgils a l’hora de transmetre les dificultats que eventualment ens podem trobar a la feina i que podrien esdevenir un problema més gran, tenir cura a l’hora d’actualitzar la informació sobre l’estat de les tasques que ens han encarregat, procurar complir de manera sistemàtica els compromisos que hem adoptat i actuar amb diligència i proactivitat a l’hora d’informar sobre l’estat en què es troba la nostra feina, són factors que redueixen la incertesa deguda a la manca de presencialitat immediata i constant.
Tot allò que contribueix a reduir aquesta incertesa, facilita que la persona que ens supervisa estigui al dia de l’activitat a què estem dedicant el nostre esforç i contribueix a consolidar una relació de confiança. Dins d’una relació de confiança, sempre és més senzill tenir presents les necessitats de l’altra part perquè sabem que l’altra persona procura, com nosaltres, pel bé comú de la relació i de les persones que en formen part.
Podreu trobar més orientacions en relació amb aquest punt al bloc 3. Fer autoseguiment i reportar l’activitat.
Creieu que hi pot haver diferències a l’hora de construir una relació de confiança quan es treballa des d’un lloc de feina diferent del de la resta de l’equip? Se us acudeixen altres maneres de contribuir-hi, a banda de les proposades en aquest punt?