Omet navegació

A mesura que envellim

PRESBÍCIA O “VISTA CANSADA”

Disminució en la capacitat d’acomodació de l’ull per a la visió propera. Evolució normal amb l’edat.

ACOMODACIÓ

Capacitat d’enfocar a la retina els objectes propers o llunyans mitjançant la contracció o la relaxació dels múscul ciliars, augmentant-ne o disminuint-ne la potència òptica.

L’acomodació implica de manera involuntària:

  • Bombament del cristal·lí
  • Convergència de la mirada
  • Contracció pupil·lar

MECANISME DE L’ACOMODACIÓ I PRESBÍCIA

Mitjançant el mecanisme de l’acomodació, el gruix del cristal·lí (una lent biconvexa a l'interior de l'ull) varia (n’augmenta la potència). Això fa que la imatge d'un punt proper es formi a la retina amb nitidesa.

Amb el pas del temps, els músculs ciliars, com la resta dels del cos humà, van perdent elasticitat i es van fent menys potents. El cristal·lí es va fent menys flexible; tot el procés fa que la capacitat per acomodar i, per tant, per veure-hi de prop vagi disminuint amb l'edat.
D'aquesta manera, podem definir la presbícia com la condició òptica en la qual, a causa als canvis produïts per l'edat, disminueix de manera irreversible el poder d'acomodació. La presbícia és, per tant, una condició fisiològica i no patològica. La presbícia comença a manifestar-se aproximadament entre 40 i 45 anys i els seus símptomes inicials són molt clars: ens hem de separar del que llegim o de la tasca que feim i cada vegada necessitam més llum per llegir. La presbícia afecta per igual miops i hipermetrops, tot i que es posa de manifest abans en el darrer grup.
Es tracta d'una condició netament fisiològica, no patològica.

Mecanisme de l’acomodació

Una mala acomodació no corregida pot ser causa de FATIGA VISUAL

CORRECCIÓ DE LA PRESBÍCIA

Es corregeix amb vidres convergents, igual que a l’hipermetropia: quan els raigs de llum procedents dels objectes passen a través d'una lent convergent, s'uneixen (convergeixen) en un punt determinat. Aquest tipus de lents tenen un gruix major a la part central que en les vores, per tal de poder concentrar els raigs que hi passen en un únic punt.