L’any 2015, tots els els Estats membres de les Nacions Unides van aprovar 17 Objectius com a part de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquesta estableix un pla per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en 15 anys.
L’Objectiu 5 té com a finalitat aconseguir la igualtat de gènere i empoderar a totes les dones i nines. Una de les metes d’aquest objectiu consisteix en “assegurar la participació plena i efectiva de les dones i la igualtat d'oportunitats de lideratge a tots els nivells decisoris en la vida política, econòmica i pública”.
L’any 2018, el Secretari General de la ONU, António Guterres, anunciava que, per primera vegada, s'havia aconseguit la paritat de gènere entre càrrecs directius del secretariat (23 dones i 21 homes). Aquesta nova realitat era el resultat de la posada en marxa d’una “Estratègia per a aconseguir la paritat de gènere en Nacions Unides”, la qual compta amb dues fases: 2021 per als nivells més alts i 2028 en tot el sistema.
No obstant això, i encara que sembli una paradoxa, l'ONU mai ha tingut una dona com a Secretària General. De fet, són 9 els homes que han ostentant aquest càrrec fins al dia d’avui. D’altra banda, des de l’any 1946, hi ha hagut 74 presidents de l’Assemblea General de l’ONU i només 4 presidentes. El que resulta més “curiós” és el fet que l’ocupació d’aquest lloc es veu delimitat per una regla que estableix que hi ha d’haver una rotació geogràfica, però de moment no s’ha establert que també hagi d’implicar una rotació per raó de sexe.
Tenint en compte aquestes dades, podríem pensar que la majoria de persones que treballen a les Nacions Unides són homes. No obstant això, en la següent figura, amb dades de 2021, es pot observar com les dones segueixen ocupant les posicions més baixes (P-1 i P-2).
Però és aquest un cas aïllat que únicament ocorre en les Nacions Unides?
El vídeo que tens a continuació fa referència a la representació de les dones en les Institucions de la Unión Europea:
Enllaç al vídeo (durada: 1.16 min.):
https://www.youtube.com/watch?v=DV1h_pFFQwo
Pel que fa a la situació de la representació (o infrarepresentació) femenina en alts càrrecs públics i privats, les dades que trobem de vegades poden semblar contradictòries. Així doncs, segons el darrer informe de l’INE (2023), algunes de les principals conclusions de la situació de l’any 2023 serien les següents
- El percentatge de dones que ocupaven els òrgans superiors i alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat (fins a Director/a General, i sense comptabilitzar els llocs de l'Administració amb categoria inferior a la de Director/a General) va descendir respecte a l'any anterior en gairebé 7 punts, fins a situar-se en el 41,8%.
- En Presidència de Govern, Vicepresidències i Ministeris el percentatge ha descendit respecte a l'any anterior, quedant en un 52,2%. En les Secretaries d'Estat el percentatge ha augmentat 3,7 punts, fins al 40,7%. En les Subsecretaries i Secretaries Generals el percentatge ha descendit 0,3 punts, igual que en Direccions Generals i Secretaries Generals Tècniques on el descens ha estat de 9,0 punts, deixant les xifres en 46,4% i 40,2% respectivament.
- El percentatge de dones en el conjunt de Consells d'Administració de les empreses que formen part de l'IBEX-35 ha estat del 37,3%, percentatge 3,6 punts superior al de l'any anterior. En els últims 10 anys la presència femenina ha augmentat en 23 punts percentuals, des del 14,3% en 2013, al 37,3% en 2023. No obstant això, el repartiment és diferent en funció de la responsabilitat, mentre que el percentatge de conselleres, en els consells d'administració de les empreses de l'IBEX, és del 39,4%, en la presidència d'aquestes, la presència de dones és de tan sols el 11,8%.
Així doncs, pel que fa al sector privat, i més concretament a les empreses de l’IBEX-35, observem que a nivell de presidència hi ha una infrarepresentació femenina molt accentuada. D’altra banda, hi ha nombrosos informes que asseguren que, pel que fa al conjunt d’empreses de l’Estat espanyol, s’ha arribat al 40% de dones directives.
No obstant això, quan s’examinen aquestes dades, cal tenir present dos aspectes:
- D’una banda, que el 40% no significa paritat, ja que implica que la resta, el 60%, són homes.
- De l’altra, que quan s’aborden de manera detallada aquests informes, s’observa que aquesta categoria de “dones directives” abasta diferents subcategories, com ara directora de Recursos Humanos, Directora Financera o CEO. És en aquest punt on hi trobem la segregació horitzontal una vegada més la qual, al seu torn, contribueix a la vertical: d’aquest 40% dones, la majoria són directives de Recursos Humanos i la minoria CEO.
Pel que fa al sector públic, les dades de l’informe de l’INE semblen molt positives. No obstant això, si indaguem en àmbits concrets, observem com que aquesta suposada igualtat de representació no és la mateixa per tot arreu. A continuació tens alguns exemples d’actualitat (anys 2023 - 2024):
- L’actual President del Govern Espanyol és un home.
- En les eleccions estatals de 2023, dels 7 representants dels partits polítics més representatius a nivell de l’Estat espanyol, 5 eren homes i 2 eren dones.
- De les 17 CCAA, únicament 5 estan presidides per dones.
- Com a resultat de les passades eleccions de dia 28 de maig de 2023 en l’àmbit de la CAIB, dels 66 ajuntaments, només 18 són encapçalats per dones, el què representa un 27,7% .
- L’actual President del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és un home. Quant als 21 membres restants, 8 són dones i 13 són homes.
- L’actual President del Tribunal Suprem és un home, seguit per a 5 presidents (homes) de Sala. Dels 74 magistrats, únicament 10 són dones.
- L’actual President del Tribunal Constitucional (TC) és un home i la Vicepresidenta, una dona. Dels 12 magistrats, hi ha 7 homes i 5 dones.
- En les Universitats Públiques, 3 de 4 càtedres estan ocupades per homes.
Finalment, i pel que fa a la CAIB, observa la taula que tens a continuació, la qual ha estat elaborada per l’IBESTAT i que forma part d’un informe que podràs trobar al microlloc del Pla d’Igualtat del personal de serveis generals de l'Administració de la CAIB, aquí.
Si t’hi fixes, els grups en els quals els percentatges de dones són més elevats són el C2/D i AP/E. Per contra, els percentatges d’homes són més elevats en els grups A1/A i C1/C. Per tant, hi observem segregació vertical.
Proporció de dones i homes en els grups funcionarials/laborals
Per tant, si bé és cert que hi ha hagut grans avenços en els darrers anys, la segregació vertical encara està present en la gran majoria dels àmbits laborals, i així ocorre també en el cas de l’Administració Pública. En tot cas, cal tenir molt present que aquest canvi en positiu no ha estat sortat, sinó que les polítiques públiques, incloses les tan criticades accions positives o mesures de discriminació inversa, hi han jugat -i hi continuen jugant- un paper fonamental.
Institut d’Estadística de les Illes Balears