A. Concepte d'interessat
L’interessat és la persona en la qual hi ha un interès concret que és real, efectiu i personal que l’habilita per ser part en un procediment administratiu concret i determinat per raó dels efectes que en la resolució d’aquest procediment es poden derivar per als seus béns, drets o interessos legítims.
L’interessat ho és per la seva relació amb l’objecte del procediment administratiu i amb els efectes que, de la resolució d’aquest procediment, poguessin derivar-se i incidir en l’esfera dels seus drets i interessos.
Article 4. Concepte d’interessat
1. Es consideren interessats en el procediment administratiu:
a) Els qui el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col•lectius.
b) Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per la decisió que s’adopti en aquest.
c) Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col•lectius, puguin ser afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no s’hagi dictat una resolució definitiva.
2. Les associacions i organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials són titulars d’interessos legítims col•lectius en els termes que la Llei reconegui.
3. Quan la condició d’interessat derivi d’alguna relació jurídica transmissible, el drethavent succeeix en aquesta condició sigui quin sigui l’estat del procediment.
Com veiem, en la Llei no es conté, com a tal, una definició d’interessat (com tampoc hi era en la llei precedent). Encara que es fa ús d’aquest concepte en el títol de l’article, en cap moment es disposa què cal entendre com a tal, sinó que es determinen les diferents situacions que, de concórrer, donen lloc al fet que s’atribueixi la condició d’interessat.
L’article 4 estableix el concepte d’interessat a l’efecte del procediment administratiu. Dins d’aquesta definició podem diferenciar tres blocs:
a) Els qui el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius.
• Com a titular de drets:
El dret a què es refereix per atribuir la condició d’interessat en el procediment administratiu és el dret subjectiu, com a facultat reconeguda i garantida a una persona que és el titular d’aquest dret, per a l’exercici de les conseqüències que se’n deriven i que són reconegudes com a tals per l’ordenament jurídic.
• Com a titular d’interessos legítims:
L’interessat, com a persona amb interès en el procediment, s’ha de veure afectat pel resultat d’aquest procediment. Si del procediment no es pot derivar per a una persona algun benefici o perjudici no hi haurà reconeixement com a interessat.
L’interès legítim equival a una titularitat potencial d’una posició d’avantatge o d’una utilitat jurídica per part de qui exercita la pretensió i que es materialitzaria si aquesta prospera.
Es tracta de circumstàncies que determinen que aquesta persona es trobi en una situació objectivament diferent al comú de les persones, de manera que aquesta actuació administrativa pot influir en la seva esfera jurídica.
b) Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per la decisió que s’adopti en aquest.
Aquest apartat recull els interessats els drets dels quals (no interessos) poden resultar afectats com a conseqüència de l’inici d’un procediment a instàncies de part legítima. El que ara s’indica és que els titulars de drets que no inicien un procediment però poden resultar-ne afectats tenen la condició d’interessats i, més endavant, la norma procedimental el que predetermina és l’obligació de l’Administració de convidar-los a participar en el procediment. En l’àmbit procedimental aquest dret es completa amb la possibilitat que compareguin en el procediment i que formulin les al•legacions que considerin en relació amb les pretensions oposades que puguin haver fet altres interessats en defensa dels seus drets o interessos.
c) Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col•lectius, puguin ser afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no s’hagi dictat una resolució definitiva.
En aquest àmbit tornem a incloure el conjunt d’interessos, bé siguin ara individuals o col·lectius, que puguin resultar afectats per la resolució d’un procediment i que s’hi personin. Precisament, aquesta és la característica fonamental que diferencia aquest apartat dels anteriors, en què, o bé l’interessat inicia el procediment o bé no l’inicia però se’l crida en raó que els seus drets poden resultar afectats. En aquest apartat el que s’admet és que els que ostenten interessos que formen part del seu àmbit d’actuació i, per tant, són susceptibles de ser enquadrats en el binomi benefici-perjudici poden comparèixer en el procediment per formular les seves al·legacions i que puguin ser valorades en l’adopció de la decisió.
En un altre ordre de consideracions, l’apartat 2 de l’article 4 recull un altre cas: «Les associacions i organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials són titulars d’interessos legítims col·lectius en els termes que la Llei reconegui.»
Realment en aquest apartat no s’inclou un supòsit diferent o addicional en relació amb els indicats als apartats anteriors. Únicament es tracta d’una precisió en el sentit que les associacions d’interessos econòmics i socials, per tant, titulars de drets de caràcter col·lectiu tenen la consideració de titulars legítims sempre que les respectives lleis que els creen o reconeixen així ho permetin.
Finalment l’article 7 de la Llei estableix un precepte directament referit als supòsits en els quals en un procediment hi pugui haver pluralitat d’interessats. En concret, indica: «Quan en una sol·licitud, escrit o comunicació hi figurin diversos interessats, les actuacions a què donin lloc s’han d’efectuar amb el representant o l’interessat que hagin assenyalat expressament i, si no n’hi ha, amb el que figuri en primer terme.»
La regulació establerta suposa una obligació per al conjunt d’interessats: determinar la persona (ja sigui un dels interessats o un representant) amb qui l’Administració ha d’entendre les actuacions d’aquest col·lectiu, i la conseqüència d’aquesta falta de determinació, que imposa el que s’entenguin amb l’interessat que aparegui en primer lloc.
Per tant l’Administració ha de dirigir-se necessàriament a la persona assenyalada pels interessats o, en absència de determinació, al primer d’ells, sense que es tinguin per vàlides les actuacions realitzades amb ningú altre dels quals figuren com a interessats.
La determinació realitzada pels interessats pot ser modificada en qualsevol fase del procediment sempre que sigui oportunament posada en coneixement de l’Administració, dintre del termini i en la forma escaient.