1. Introducció

El procés d’introducció de la tecnologia en l’àmbit del procediment administratiu és un procés que ve d’enrere i que té reflex en dos àmbits diferenciats.

D’un costat, las possibilitats tecnològiques han anat creixent i transformant la forma de relacionar-se de la societat. De l’altre, el procés d’introducció de nova tecnologia ha necessitat canvis normatius que vagin habilitant les noves formes d’actuació administrativa i establint les pautes de convivència de la realitat electrònica amb la que no ho és.

L’antecedent més proper en aquesta matèria el trobem en la Llei 11/2007, de 22 de juny d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Aquesta norma ja no se situa en el pla de l’habilitació com feia l’article 45 de la Llei 30/1992, sinó que, per contra, parteix de l’acceptació que la realitat tecnològica ja existeix i que el que correspon és establir una regulació sobre els drets i els deures dels ciutadans, les regles de l’organització de l’electrònica i les formes de garantia comuna com poden ser l’Esquema Nacional de Seguretat o d’Interoperabilitat.

Com ja hem vist en temes anteriors, una de les característiques essencials de la regulació de 2015, tant de la Llei de procediment administratiu com la Llei de règim jurídic del sector públic, és l’aposta per una Administració plenament electrònica.

Pel que refereix a la Llei 40/2015, el funcionament electrònic del sector públic es regula al capítol V, articles del 38 al 46.