Omet navegació

1. Conceptualització

El títol V està dedicat a la violència masclista. S’hi disposen mesures d’investigació, formació i prevenció, i s’hi regula el dret a la protecció efectiva, a l’atenció i a l’assistència psicològica a través dels centres d’informació i assessorament a les dones i dels serveis d’acollida per a víctimes de violència masclista.

Seguint amb la tasca de definició que impregna tot el text de la Llei 11/2016, en el primer article en què es fa menció de la violència masclista ja se’n fa una definició extensa. Així, segons l’article 65, «als efectes d’aquesta Llei, s’entén per violència masclista la que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes pel fet mateix de ser dones». La Llei estableix el seu abast a tot acte de violència per raó del sexe que sigui, o que sigui potencialment susceptible de produir un perjudici o sofriment en la salut física, sexual o psicològica, i hi inclou les amenaces d’aquests actes, la coerció i les privacions arbitràries de la seva llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la privada. De manera innovadora, i en resposta a moltes peticions per diverses organitzacions i entitats que treballen per garantir els drets de les dones, s’inclouen les filles i els fills de la mare víctima de violència dins la mateixa categoria de víctimes. Així, la Llei actualitza la protecció cap a col·lectius que abans no eren considerats com a víctimes, especialment els menors, els infants de les víctimes; i amplia el concepte de violència masclista d’acord amb els protocols internacionals amb origen al Conveni d’Istanbul, de 2011. En aquest sentit, es considera violència masclista tant el feminicidi, és a dir, l’assassinat comès sobre la dona, com l’assetjament i les agressions sexuals, la violència contra els drets sexuals i reproductius, el tràfic de dones i nines, l’explotació sexual, la mutilació genital femenina i les violències que atempten contra els drets de les dones en general. La Llei estableix aquesta llista:

  1. Violència física, que inclou qualsevol acte de força contra el cos de les dones, amb resultat o risc de produir lesió física o dany, exercida per qui sigui o hagi estat cònjuge seu o per qui hi estigui o hi hagi estat lligat per una relació d’afectivitat anàloga, fins i tot sense convivència. Així mateix, tenen la consideració d’actes de violència física contra les dones els que exerceixen els homes en el seu entorn familiar o en el seu entorn social o laboral.

  2. Violència psicològica, que inclou qualsevol conducta, verbal o no verbal, que produeix en les dones desvaloració o patiment, a través d’amenaces, humiliacions o vexacions, exigència d’obediència o submissió, coerció, insults, control, aïllament, culpabilització o limitacions del seu àmbit de llibertat, exercida per qui sigui o hagi estat cònjuge seu o per qui hi estigui o hi hagi estat lligat per una relació d’afectivitat anàloga, fins i tot sense convivència. Així mateix, tenen la consideració d’actes de violència psicològica contra les dones els que exerceixen els homes en el seu entorn familiar o en el seu entorn social o laboral.

  3. Violència econòmica, que inclou la privació intencionada, i no justificada legalment, de recursos per al benestar físic o psicològic de les dones i de les seves filles i els seus fills o la discriminació en la disposició dels recursos compartits en l’àmbit de la convivència de parella.

  4. Violència sexual, abusos sexuals i agressions sexuals, que inclouen qualsevol acte de naturalesa sexual forçada per l’agressor o no consentida per les dones: el tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual, la imposició, mitjançant la força o amb intimidació, de relacions sexuals no consentides, i l’abús sexual o qualsevol acte que impedeix a les dones exercir lliurement la sexualitat, amb independència que l’agressor tengui relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu amb la víctima o no.

  5. Violència simbòlica, que inclou les icones, representacions, narratives, imatges, etc., que reprodueixen o transmeten relacions de dominació dels homes respecte de les dones, així com desigualtats de poder entre sexes i de segregació.

  6. Feminicidi, assassinat de dones pel fet de ser dones, al marge que hi hagi o hi hagi hagut relació de parella.

  7. Mutilació genital femenina: qualsevol procediment que impliqui o pugui implicar una eliminació total o parcial dels genitals femenins o hi produeixi lesions, encara que existeixi consentiment exprés o tàcit de la dona o nina.

El fet de definir amb tanta cura el que s’ha d’entendre per violència masclista, posa la Llei d’igualtat balear al nivell de les més actualitzades lleis autonòmiques en la matèria, com per exemple, la llei andalusa d’igualtat.

La Llei imposa, no sols l’erradicació d’aquesta violència en totes les seves formes de manifestació, sinó que el text disposa també el deure a les administracions públiques de les Illes Balears de promoure la investigació sobre les causes, les característiques, les dificultats per identificar els problemes i les conseqüències de les diferents formes de violència sexista. No només estableix l’àmbit d’actuació a la investigació o recollida de dades, a més la fa responsable de l’eficàcia i la idoneïtat de les mesures existents en aquest sentit, i en cas d’haver-ho de fer, millorar, actualitzar i reparar els efectes erronis. En aquest sentit, s’assenyala directament l’Institut Balear de la Dona, que anualment ha d’elaborar, amb l’ajuda i complicitat de les administracions públiques implicades, una valoració i avaluació detallada dels recursos existents a la Comunitat Autònoma en matèria de violència contra les dones, les seves filles i els seus fills, que s’ha de presentar periòdicament davant el Parlament de les Illes Balears.