Omet navegació

2. Formació, prevenció i protecció

El compromís de la Llei no s’estén només als actes que pugui dur a terme l’Administració o als actes antijurídics que es puguin dur a terme sota les seves competències, sinó que el compromís és també intern, pel que fa a la composició i formació. Tant és així que, l’article 67, estableix que els òrgans competents en matèria de formació del personal de les administracions públiques de les Illes Balears, en col·laboració amb l’Institut Balear de la Dona, han d’elaborar un diagnòstic periòdic per conèixer el grau de formació del seu personal i, d’acord amb aquest diagnòstic, i per tal de millorar els seus coneixements entorn de totes les actualitzacions existents, han de modificar la seva programació formativa. En aquesta formació també s’hi inclouen els cossos policials que depenen de les administracions públiques, perquè tot el personal que pugui intervenir en l’atenció a les víctimes de violència de gènere disposi de la formació bàsica adequada en matèria de violència masclista i de la formació i la capacitació específiques i permanents en matèria de prevenció, assistència i protecció de les dones que pateixen violència masclista. Però no només es fa referència a les entitats públiques, la Llei estableix que s’ha de fomentar la formació específica sobre violència masclista i tots els conceptes i possibilitats que l’envolten al personal d’organitzacions i empreses privades.

Seguint amb la idea de formació específica i continuada de tots els agents que d’una manera o una altra poden intervenir en el cas d’aparèixer un cas de violència masclista, la Llei, a més de les mesures de què disposa, convida les administracions públiques de les Illes Balears a dur a terme campanyes de sensibilització que incloguin un conjunt d’accions pedagògiques i comunicatives destinades a generar canvis i modificacions en les actituds de la població, i permetre així avançar cap a l’erradicació de la violència masclista; un conjunt d’accions orientades a evitar o reduir la incidència de la problemàtica de la violència masclista per mitjà de la reducció dels factors de risc, inclòs el treball específic amb agressors, i impedir-ne així la normalització, i també accions destinades a sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta problemàtica. Totes aquestes activitats estan destinades a dotar de més capacitat de prevenció el conjunt social, millorar-ne les conductes i fer arribar la problemàtica d’aquesta xacra a tots els estaments de la societat. Cal recordar que la sensibilització i, per tant, la prevenció són aspectes fonamentals a l’hora de tractar i detectar els casos de violència masclista. Recordem que la violència de gènere ha superat aquella concepció decrèpita de violència en l’àmbit privat, i ha passat a considerar-se una problemàtica de caràcter públic, una qüestió de drets humans.

Per millorar la protecció de les víctimes, els cossos i les forces de seguretat han de crear un sistema de recollida de dades unificat i accessible d’atenció i una finestra per a dones víctimes de violència de gènere. A més d’aquestes responsabilitats, com s’ha esmentat, els cossos i forces de seguretat han de rebre tots els recursos i protocols necessaris per aconseguir la màxima eficàcia en la intervenció en casos de violència masclista i derivar-les cap als recursos psicosocials i orientatius existents i, especialment, en relació amb l’execució i el control de les mesures judicials adoptades per protegir les dones afectades.

L’article 70 de la Llei balear d’igualtat obliga les administracions públiques a establir centres d’informació i assessorament a les dones que reflecteixin les tres dimensions de l’atenció que s’hi farà: social, psicològica i jurídica. Aquests centres, a més, han de comptar amb serveis d’assistència psicològica i jurídica específica, amb personal qualificat. En concret, s’ha de comptar amb professionals dels àmbits del dret, la psicologia i el treball social, amb formació específica en igualtat i violència masclista.

Per tal de millorar el rendiment, l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de coordinar-se amb l’Administració de justícia, perquè en els jutjats competents es puguin dur a terme proves pericials sobre les dones i les seves filles i fills sempre que sigui necessari per poder acreditar l’existència i la gravetat del maltractament o de les agressions. La Llei, fins i tot, marca un patró que s’ha de seguir quant al nombre de centres, i n’estableix un per a cada illa com a mínim, i a les Illes amb més població, un centre per cada cent mil dones. El funcionament d’aquests centres s’ha de definir reglamentàriament, on s’han d’imposar, entre d’altres característiques, les ràtios de professionals necessaris per oferir atenció de qualitat a les víctimes d’aquesta violència. Es poden beneficiar dels serveis d’aquests centres les dones víctimes, els i les menors que estiguin sota la seva pàtria potestat, guarda o tutela i, si escau, qualsevol altra persona que depengui de les dones víctimes de violència masclista.

Actualment, es compta amb el programa d’atenció 24 hores, servei d’atenció social telefònica i acompanyament presencial, a càrrec de l’Institut Balear de la Dona, especialitzat en l’atenció integral a víctimes de violències masclistes. És un servei que funciona les 24 hores del dia durant els 365 dies de l’any a tota la comunitat autònoma de les Illes Balears.

En aquest sentit, i per tal d’aconseguir un marc integral de protecció, la tutela a les víctimes de violència de gènere també es fa extensible als consells insulars i als municipis, tal com es disposa en l’article 71 l’ordenació dels serveis, mitjans i recursos amb els quals han de comptar per combatre aquesta xacra:

  1. Els consells insulars i els municipis, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir l’existència de serveis d’acollida suficients per atendre les necessitats de protecció i allotjament de les dones víctimes de violència masclista i de les seves filles i els seus fills mentre duri el procés d’atenció.

  2. S’ha de garantir un servei integral per a l’atenció de les dones víctimes de violència masclista i les seves filles i els seus fills, per la qual cosa cal disposar dels recursos humans necessaris. Els equips del servei integral han de disposar del personal professional adequat, d’especialistes en treball social, infermeria i educació i de serveis d’assistència psicològica, i han de garantir l’assessorament jurídic i l’orientació laboral. Com a mínim hi ha d’haver una plaça per cada 3.500 dones.

  3. Els serveis d’acollida han de preveure una plaça per cada 3.500 dones a partir de 18 anys. En el cas concret de l’illa de Formentera, els serveis d’acollida han de preveure una plaça per cada 2.500 dones i els seus fills.

  4. Com a mínim, els serveis han de complir les característiques següents:

    a) Ser accessibles a qualsevol dona, amb les seves filles i els seus fills a càrrec, que sigui víctima de violència masclista i que necessiti protecció i allotjament urgent i temporal, independentment de la seva situació personal, jurídica o social i especialment sense l’exigència d’haver d’interposar una denúncia pels fets patits.

    b)) Disposar de personal suficient per a una primera acollida i per dur a terme tasques d’acompanyament a les víctimes.

    c) Tenir les condicions de seguretat suficients i necessàries per salvaguardar la integritat física de les víctimes i del seu personal.

    d) Aplicar els protocols de derivació als serveis ordinaris per intervenir en aquestes situacions.

    e) Disposar de serveis específics d’atenció per a les i els menors.
  1. El Govern de les Illes Balears, a iniciativa de l’Institut Balear de la Dona, ha d’establir reglamentàriament els criteris i les condicions mínimes de qualitat i funcionament dels serveis d’acollida esmentats.

Com a aspecte destacar, s’ha d’extreure el contingut de l’article 72 de la Llei. La possibilitat de personar-se com a part l’Administració dins els processos de violència de gènere pareix un aspecte ineludible tal com ha anat evolucionant la violència masclista en la nostra societat. Ara bé, la Llei 11/2016 va una mica més enllà, i de la redacció literal es pot entendre que aquesta facultat de l’entitat pública es converteix en obligació:

L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s’ha de personar, d’acord amb la legislació processal vigent, en els procediments per actes de violència masclista comesos a les Illes Balears en què es causin la mort o lesions greus a les dones.

El fet que l’Administració s’hagi de personar en els crims de violència contra les dones respon a les dades, cada vegada més preocupants, sobre les víctimes en la nostra comunitat. També es tracta d’una resposta ajustada al text constitucional, concretament l’article 106.2 de la Constitució espanyola de 1978, juntament amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que els particulars tenen dret a la integritat dels seus drets sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics. És a dir, no és necessari que el dany que es produeixi sigui producte d’una negligència directa de l’Administració, sinó que només cal que es produeixi com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, en els quals s’entén en un sentit ampli i subjectiu, que inclouen tota l’activitat i fins i tot la inactivitat per omissió de l’obligació d’actuar de qualsevol Administració pública. Per tant, i en definitiva, davant la constant successió de víctimes a la nostra comunitat, l’Administració ha de prestar tots els seus esforços i emprar totes les seves possibilitats per tal d’aconseguir erradicar aquesta violència. Amb això no s’afirma que l’Administració tengui una responsabilitat genèrica per no haver evitat el delicte en qüestió, sinó que aquesta ha d’intervenir mitjançant totes les vies que tengui al seu abast, i una d’aquestes és personar-se ens els processos de violència masclista que s’esdevenguin en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears.