Els parèntesis s’empren per indicar una informació complementària de la resta del text, és a dir, serveixen per introduir una explicació, un aclariment, etc. És a dir, delimiten la presència d’un incís. Una altra vegada aquest concepte, tan associat a l’ús de la coma? Sí, però no desesperem ni ens confonguem, perquè aviat tot s’aclarirà, a la nostra manera, una vegada que hàgim distribuït funcions entre els signes.
Normalment, els parèntesis introdueixen un tipus d’incís que està més allunyat del sentit general del text que no el que presenta la coma, la qual, com a pausa breu que és, sabem que no talla en sec el discurs. Així doncs, els elements que formen part dels parèntesis no són imprescindibles per entendre el discurs.
En clau de sol
El grau d’autonomia que presenta dins el discurs la seqüència escrita entre parèntesis és assimilable, per a nosaltres, a la del bateria que, enmig del concert, fa un solo amb el seu instrument: una interrupció momentània del ritme normal de la cançó, però derivada de la mateixa peça musical.
Altrament, al llarg d’aquestes línies empram la paraula parèntesis en nombre plural pel simple fet que n’hi ha dos: un que obre la seqüència i un altre que la tanca. En aquest sentit, recordem-nos sempre d’escriure el parèntesi final.
Per acabar, no hem d’oblidar que, tant si escrivim a mà com sobre teclat, els parèntesis (d’obertura i de tancament) s’escriuen enganxats a les paraules que inicien o acaben la seqüència.