A) Incisos

Els guions llargs (d’obertura i de tancament) serveixen per indicar la presència d’un incís (explicació, aclariment) amb significat autònom respecte del text general. Així, aquests signes marquen un contrast evident —també prou reflectit visualment— entre els elements que contenen i la resta del text.

La independència del text situat entre guions també queda ben demostrada amb el fet que pot tenir la seva pròpia puntuació interna (comes, punt i comes...), al marge de la puntuació del discurs general. Encetam així els punts de coincidència entre aquest signe i els parèntesis.

Nota afinada número 1: incisos amb comes, parèntesis o guions llargs

De la lectura anterior podem deduir fàcilment que els guions llargs sovint són intercanviables amb els parèntesis, ja que ambdós signes exerceixen la mateixa funció d’aïllar del text general una seqüència autònoma. I recordem que la coma també s’utilitza per desenvolupar la mateixa finalitat.

No obstant això, hi ha alguns factors que afavoreixen l’escriptura dels guions llargs a l’hora d’introduir aclariments:

a) L’existència de subincisos que ja inclouen comes internes, tal com ja s’esdevenia en el cas dels parèntesis.

b) L’existència de seqüències tancades entre parèntesis dins el text que es pretén aïllar.

Altrament, reconeixem que la informació continguda entre guions llargs o entre parèntesis està més allunyada del sentit de la frase que no la continguda en un incís escrit entre comes, però ja hem vist que aquesta és una regla subjecta moltes vegades a criteris interpretatius i estilístics.

Així doncs, recopilant, hi ha incisos que tant es poden escriure entre comes com mitjançant parèntesis o guions llargs. Davant aquest ventall d’opcions, com s’ha d’actuar des del punt de vista de qui redacta? Insistim:

En un primer moment, cal avaluar si aquell incís representa una continuïtat respecte del sentit general que expressa el text; si és així, normalment utilitzam la coma; en canvi, si percebem que l’aclariment o l’explicació són prou independents del text general, normalment escriurem parèntesis o guions llargs, segons el context o l’estil adoptat, i sempre tenint en compte les normes anteriorment explicades.

Nota afinada número 2: confluència dels guions amb altres signes

Obrim aquesta «Nota afinada» per remarcar que no hem d’escriure mai coma davant el guió d’obertura, sinó, en tot cas, darrere el de tancament, si és necessari marcar una pausa breu. A banda de la coma, després del guió de tancament també ens podem topar amb altres signes com ara el punt i coma o els dos punts, per exemple.

Així mateix, la idea que convé que posem en pràctica per tal de puntuar (o no) el fragment que segueix el guió de tancament és la mateixa que hem exposat en els parèntesis: pensar que tota la seqüència tancada entre els signes en qüestió actua amb autonomia i, per consegüent, és «com si no hi fossin» a l’hora de puntuar la continuació del text.

Finalment, convé notar que, si el final d’un incís entre guions coincideix amb un punt (seguit o a part), el guió de tancament se suprimeix. És important retenir aquesta norma singular, que sovint provoca errors perquè, per inèrcia, tendim a tancar la seqüència autònoma que prèviament hem obert amb el guió. A més, com veurem tot seguit, la norma singular és d’aplicació habitual en l’escriptura de diàlegs.

B) Diàlegs

Particularment, el guió llarg d’obertura serveix per indicar el començament de tota intervenció quan es reprodueixen diàlegs per escrit.

Pel que fa al guió de tancament, no s’escriu si la intervenció acaba amb un punt final o amb un signe d’interrogació o d’exclamació. Aquesta norma està clarament vinculada al contingut de la «Nota afinada» anterior, sobre confluència de guió llarg i punt.

Per acabar la casuística que afecta la forma en què és reproduït l’estil directe, afegirem que les intervencions del narrador en el diàleg es delimiten entre guions, llevat que coincideixin amb un punt final, supòsit en què només s’escriu el d’obertura, com en els usos anteriors.