Omet navegació

5.1.2. L’autonomia dels parèntesis. Usos

Els parèntesis serveixen per introduir incisos (aclariments, informacions complementàries, intercalacions).

Com a incís que és (recordem: 'Una seqüència que funciona amb autonomia dins el text'), el fragment inclòs dins els parèntesis pot tenir puntuació interna (comes, punts i comes, punts, etc.). Un cas extrem  —i, igualment, estrany, perquè no és gaire corrent — que demostra l'autonomia d'aquest signe és quan, després de punt i seguit, trobam un text entre parèntesis que comença en lletra majúscula i acaba en punt, situat aquest dins el parèntesi de tancament.

Nota afinada número 1: incisos amb comes o parèntesis

Continuant amb la qüestió dels incisos, malgrat el que hem afirmat en les «Primeres notes» dels parèntesis i prenent com a referència el sentit global que pugui presentar una frase, hem de reconèixer que moltes vegades és difícil distingir si es tracta d'un incís que s'ha de marcar entre comes  —perquè expressa una idea de continuïtat— o si ens trobam davant un incís que s'ha de tancar entre parèntesis  —perquè exposa una idea més allunyada de la resta del text.

En conclusió: moltes vegades, un incís tant es pot indicar mitjançant comes com mitjançant parèntesis. La tria d'un o altre signe dependrà de l'estil del redactor o del mateix context, però... (Continuam l'argumentació en la secció següent.)

 Sonen tambors, a un toc 

A banda del major o menor grau de relació amb la frase que acompanya —qüestió, aquesta, de percepció molt personal, com també hem vist—, hi ha alguns factors que poden influir a l’hora de decidir tancar un incís amb comes o amb parèntesis.

Per exemple, si ens trobam davant un incís (en principi, llarg) que conté altres aclariments interns (subincisos dins l’incís, escrits normalment amb comes), pot ser convenient que, ni que sigui per raons de claredat expositiva, escrivim tota la seqüència entre parèntesis, a fi de deixar ben delimitat on comença i on acaba l’aclariment. Recordem en aquest sentit que la capacitat d’autonomia que presenta la seqüència que va entre parèntesis fa que pugui tenir puntuació interna.

Nota afinada número 2: ubicació de la coma amb els parèntesis

Tal com ja passava amb els punts suspensius, mai no hem d’escriure coma davant el parèntesi d’obertura; en canvi, sí que n’hi pot haver després del de tancament, tal com succeiria en cas que el text no presentàs parèntesis. A banda de la coma, després del parèntesi de tancament ens podem topar amb altres signes com ara el punt, el punt i coma o els dos punts, per exemple.

En conclusió: la idea que convé que posem en pràctica per tal de puntuar (o no) el fragment que segueix el parèntesi de tancament és la de pensar que tota la seqüència escrita entre parèntesis actua amb autonomia i, per consegüent, és «com si no hi fossin» a l’hora de puntuar la resta del text.

O sigui: des del punt de vista de la puntuació, anem alerta a com continua el text després del parèntesi de tancament per si hem d’escriure coma, punt... o res.

Un, dos... provant, provant!

1A)

Els requisits exigits per aspirar a la plaça de periodista són els següents: ser major d'edat, estar en possessió del títol de grau o llicenciatura de l'àrea de coneixement de periodisme o comunicació audiovisual i publicitat (o àrees de coneixement similars), disposar almenys de cinc anys d'experiència professional dins el sector de la comunicació i tenir el certificat de coneixements de llengua catalana corresponent al nivell C1.

1B)


Els requisits exigits per aspirar a la plaça de periodista són els següents: ser major d'edat; estar en possessió del títol de grau o llicenciatura de l'àrea de coneixement de periodisme o comunicació audiovisual i publicitat, o àrees de coneixement similars; disposar almenys de cinc anys d'experiència professional dins el sector de la comunicació, i tenir el certificat de coneixements de llengua catalana corresponent al nivell C1.

Què repassam? (1B)

El darrer element d’una enumeració constituïda amb punts i comes sol separar-se de la resta del text mitjançant una coma, en cas que vagi precedida de la conjunció i.

Un, dos... provant, provant!

2)

Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA ) garanteixen la protecció de determinades espècies d’aus. Malgrat això, la gestió de les ZEPA no ha de limitar innecessàriament activitats i aprofitaments locals, tant econòmics com lúdics (això és: pràctiques agràries, cinegètiques, forestals, esportives i similars); tampoc no pot condicionar la xarxa viària de caràcter rural. Finalment, és necessari que les entitats ambientals, agràries i cinegètiques intervenguin en l’elaboració dels plans que regulen aquests espais.