Hem dividit els usos de les cometes en dos grans blocs: el primer fa referència a la funció delimitadora d’aquest signe dins el discurs (apartat A següent), mentre que el segon presenta més vinculació a aspectes ortogràfics i tipogràfics (apartats B i C). Com ja hem comentat més amunt, les qüestions de grafia relacionades amb les cometes només seran anunciades, perquè ultrapassen els objectius d’aquest material didàctic.
A) Citacions i transcripcions
Des del vessant de la puntuació, les cometes serveixen per indicar on comencen i on acaben les citacions i les transcripcions, les quals solen correspondre a la reproducció de fragments escrits en una obra o a les paraules pronunciades per algú.
Nota afinada: ubicació del punt amb les cometes
Si la citació o la transcripció acaba amb punt, podem optar en tots els casos per situar-lo fora de les cometes, de manera que la seqüència afectada només quedi delimitada al final amb les cometes de tancament. Aquesta opció ens sembla més senzilla i pràctica que no la d’escriure punt final dins i fora de les cometes.
B) Caràcter especial
Quan un mot o una expressió s’empren en un sentit especial, això és, diferent del seu significat més comú, es poden ressaltar mitjançant les cometes. Normalment es tracta de formes emprades d’un mode especialment expressiu, irònic o humorístic, o pertanyents a un registre molt informal, o pròpies de l’argot, etc.
C) Títols i noms
En un terreny encara més ortogràfic i tipogràfic, i a manera d’anunci, cal manifestar que les cometes també serveixen per destacar paraules o fragments que corresponen a títols o denominacions de diverses activitats acadèmiques, culturals i lúdiques; texts i documents de caire tècnic; parts d’obres de creació, etc. Ens referim, concretament, a noms de congressos, jornades...; títols de projectes i estudis...; títols de parts d’algunes obres literàries, musicals...; noms de campanyes i lemes...; etc.