Malgrat tot, és normal que el nostre maneig dels signes de puntuació s'hagi d'adaptar a les característiques particulars que presenten les xarxes socials: escriptura en un nombre reduït de caràcters, missatges directes, emotius i condensats en poques paraules, presència d'un context mínim, etc.

En aquestes condicions, els signes de la «veu cantant» —és a dir, la coma i el punt— agafen un protagonisme evident en els missatges emesos per les plataformes i les aplicacions digitals, juntament amb altres tres signes que serveixen per transmetre estats d'ànim, sentiment i expressivitat en general: la interrogació, l'exclamació i els punts suspensius. (Un parèntesi: pensem un moment en la feinada que fan els punts suspensius sobre les xarxes socials...)

Així doncs, les mateixes característiques i usos que defineixen la coma i el punt fan del tot comprensible que apareguin habitualment en els texts de les xarxes socials. Igualment, pel contingut dels missatges que solen publicar-s'hi i per l'estil que trasllueixen, ningú no s' oblida d'escriure els signes d'interrogació ni d'exclamació en els texts publicats per aquests canals digitals; i ja hem fet referència a la presència força significativa dels punts suspensius.

Ara bé, de tot l'anterior no s'ha de despendre que no puguin aparèixer altres signes en els texts esmentats —com ara els dos punts, el punt i coma, els parèntesis o, fins i tot, els guions llargs—, però sí que hem de convenir que són més infreqüents per la tipologia mateixa dels missatges i dels canals on s'emeten.