1. Introducció
En els estats moderns, els ciutadans cedeixen una part dels seus drets individuals al govern de l’estat perquè, per mitjà del marc legislatiu i normatiu i del funcionament de les institucions públiques, defensi els drets col·lectius. La ideologia que sustenta un determinat govern, des dels models més liberals (més drets individuals) fins als models socialistes (més drets col·lectius), condiciona el marc legal i el paper que juguen els dirigents públics i els ciutadans.
Al nostre país la crisi econòmica i la seva repercussió sobre la qualitat de vida i la desigualtat social han estat determinants perquè els ciutadans hagin desenvolupat una visió crítica de la realitat social que havien tolerat fins aquell moment (desinterès pel que és públic, no rendició de comptes, corrupció, clientelisme...).
D’una manera intuïtiva els ciutadans diferencien el que és legítim (allò èticament correcte) del que és legal (allò que s’ajusta a les lleis vigents). No n’hi ha prou amb la legislació, el desplegament de les lleis va més lent que la sensibilitat social sobre el que està bé o està malament. La resposta «No sé si és ètic, però és legal.», que va donar un diputat al final de la legislatura 2011-2015 en demanar-li per unes activitats privades al marge de la seva activitat parlamentària, no basta i és difícil d’acceptar sense reflexionar sobre el compromís ètic que adquireixen els responsables polítics, els governants i els gestors públics en el marc de la seva activitat pública i de l’exigència dels ciutadans perquè mantenguin un comportament digne tant en el seu entorn públic com en el privat.
Els treballadors públics, a més del seu compromís amb l’organització on presten serveis, adquireixen un compromís ètic amb els ciutadans que els han delegat la defensa dels seus drets. Aquesta relació entre ciutadans i servidors públics (funcionaris, directius i treballadors públics) està basada en el reconeixement implícit que tindran un comportament no només ajustat a les normes que regulen les seves activitats, sinó també als valors que regeixen els comportaments d’acord amb les normes socials considerades correctes (moral) i, sobretot, amb un sentit superior del que està bé i del que està malament (ètica).