3. Codi de conducta en l'àmbit públic
En l’àmbit públic és necessari disposar d’un codi de conducta que identifiqui i defineixi els valors que han de presidir l’acció dels responsables polítics i dels treballadors públics en els diferents nivells de responsabilitat i que ajudi a dirimir els possibles conflictes d’interessos que es produeixin. Els codis de conducta ètica són presents en les diferents administracions públiques, però no un fet nou. Malgrat que cal cercar-ne l’origen en els principis que representa la figura de l’Ombudsman (‘defensor del poble’), és l’Informe Nolan de 1995, en el qual es recullen les normes de conducta per a la vida pública, el que ha servit de model per establir els codis de conducta de les diferents administracions públiques europees.
El 1994, Lord Nolan va rebre l’encàrrec del primer ministre de la Gran Bretanya per a:
Examinar les actuals preocupacions sobre les normes de conducta de tots els titulars de càrrecs públics, inclosos els tractes relacionats amb les activitats financeres i comercials, i recomanar els canvis en les disposicions actuals que es requereixin per assegurar que es compleixen les normes de conducta més apropiades en la vida pública.
El maig de 1995 va ser presentat a la Cambra dels Comuns del Regne Unit i gran part de les seves recomanacions s’han posat en marxa. Malgrat el temps que ha passat des que es va publicar i a pesar de referir-se a un àmbit geogràfic i cultural molt concret, una lectura d’aquest informe permet comprovar-ne la vigència al nostre país i en l’actualitat. Ha servit de referència per elaborar els codis de conducta que han elaborat les diferents administracions públiques europees i espanyoles. L’anàlisi de les causes i les recomanacions que planteja serveix d’eina per analitzar la situació del nostre país.
Set principis per a la vida pública (Informe Nolan):
Desinterès:
els que ocupen càrrecs públics haurien de prendre decisions només d’acord amb l’interès públic.
Integritat:
els que ocupen càrrecs públics no s’haurien de col·locar sota cap obligació financera o una altra amb tercers o organitzacions que puguin influir-los en l’acompliment de les seves responsabilitats oficials.
Objectivitat:
en dur a terme assumptes públics, inclosos els nomenaments públics, la contractació pública o la recomanació d’individus per a recompenses i beneficis, els que ocupen càrrecs públics haurien d’elegir per mèrit.
Responsabilitat:
els que ocupen càrrecs públics són responsables de les seves accions davant del públic i s’han de sotmetre a l’escrutini que sigui apropiat al seu càrrec.
Transparència:
els que ocupen càrrecs públics haurien d’actuar de la manera més oberta possible en totes les decisions que prenen i en totes les accions que fan. Haurien de justificar les seves decisions i limitar la informació només en cas que això sigui el més necessari per a l’interès públic.
Honestedat:
els que ocupen càrrecs públics tenen l’obligació de declarar tots els interessos privats relacionats amb les seves responsabilitats públiques i de prendre mesures per solucionar qualsevol conflicte que sorgeixi de manera que protegeixin l’interès públic.
Lideratge:
els que ocupen càrrecs públics haurien de fomentar i donar suport a aquests principis amb lideratge i exemple.
Al llarg de la introducció de l’Informe, Lord Nolan explica els motius pels quals el primer ministre li va encarregar la creació del Comitè sobre les Normes de Conducta en la Vida Pública. En el punt 6 afirma el següent:
Amb freqüència a la nostra feina hem sentit l’expressió «zona grisa», utilitzada per racionalitzar un comportament moralment sospitós. La ubiqüitat de la frase i la implicació que alguns ja no saben distingir entre el que és bo i el que és dolent en la vida pública, ens preocupa. Quan les persones dubten si una acció específica és coherent amb les normes de conducta que s’espera d’ells, l’única conducta possible és no fer-la.
En el punt 7 continua:
L’erosió en la confiança pública en els que exerceixen càrrecs públics és un tema greu. Un objectiu d’aquest informe és enfortir aquesta confiança pública. L’altre és restablir claredat i direcció on hagi sorgit una incertesa moral.
L’OCDE ha recopilat els codis de conducta aprovats en diferents institucions de diferents països amb la finalitat de regular els comportaments dels directius, els polítics i els responsables institucionals. Es poden consultar a <http://www.oecd.org/gov/ethics/ethicscodesandcodesofconductinoecdcountries.htm>.
A Espanya hi ha nombrosos exemples de codis de conducta ètica elaborats per les administracions públiques. En molts casos també s’han creat comissions d’ètica pública que revisen les situacions i els comportaments que generen dubtes, el que Lord Nolan identifica en l’Informe com a «zona grisa». El codi aprovat pel Govern basc es defineix com a «document prescriptor de conductes de naturalesa no jurídica». Es recomana la lectura d’algunes d’aquestes codis de conductes.