2. L’ordenació del temps del personal funcionari de l’Administració de la CAIB. Especial referència al Decret 7/2020, de 31 de gener

2.1. Reserva de llei formal

Com hem vist, aquesta matèria forma part del concepte més ampli de drets i deures del empleats públics.

La regulació dels drets i els deures és una part integrant de l’Estatut dels funcionaris públics referit en l’article 103.3 de la CE, el qual, com ja s’ha comentat, estableix que l’Estatut dels funcionaris públics es regularà per llei, referint-se a una reserva de llei formal.

D’aquest tipus de reserva de llei es deriva la impossibilitat de l’ampliació per mitjà de la negociació col·lectiva del marc que s’hagi fixat per la llei.

Malgrat això, s’ha de dir que en la pràctica no era infreqüent trobar exemples en què les meses de negociacions de les administracions públiques pactaven el règim de permisos que seria aplicable als seus funcionaris (com si es tractés d’un sistema de relacions laborals en què es permet l’autonomia contractual).

2.2. Regulació

El marc normatiu autonòmic sobre els permisos, les llicències, les vacances i altres mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal funcionari ha estat modificat varies vegades des de la seva primera regulació en la Llei de Funció Pública de la CAIB de l’any 1989 (Llei 2/1989, de 22 de febrer) i en el primer decret pel qual es varen desplegar d’aquests drets (Decret 47/1995, de 4 de maig, pel qual s’aprova el Reglament regulador de la concessió de permisos, llicències i vacances del personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma).

Des de l’any 1995 han tingut lloc nombroses modificacions en aquesta matèria, tant de la legislació bàsica estatal, com de la pròpia legislació autonòmica en matèria de funció pública.

Com a resum podem destacar:

a) A nivell estatal:

• la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (en endavant, EBEP), que va patir dues modificacions substancials, mitjançant:
  • El Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat(va modificar substancialment l’article 48 de l’EBEP).
  • La modificació de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, efectuada pel Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària, posteriorment substituïda per l’actual Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP).
• La Llei 2/2012, de 29 de juny, de pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2012 en la qual s’estableix la jornada de treball del sector públic estatal en 37 hores i mitja setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual.
• El Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació, el qual ha modificat els articles 48 i 49 del TREBEP.

b) A nivell autonòmic:

• El Decret 135/2005, de 28 de desembre, pel qual es regula la concessió de vacances del personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (derogat pel Decret 7/2020).
• La Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears (LFPCAIB).
• El Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques, modificat posteriorment pel Decret llei 10/2012, de 31 d’agost, i posteriors lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
• La disposició derogatòria única de la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la CAIB per a l’any 2019 ( que va derogar els articles 10 i 11, del Decret Llei 10/2012).

No podem oblidar els Acords de Consell de Govern que han ratificat els diferents acords de la Mesa Sectorial de Serveis Generals que s’han adoptat en aquesta matèria, ja que, per una banda, s’han dictat per tal de donar compliment als diferents decrets vigents en cada moment i, per altra, han permès anar aplicant les modificacions legislatives, mentre no es dictaven els corresponents decrets d’adaptació (tal com permet l’article 38 del TREBEP per a aquestes situacions). Dins d’aquest Acords destaquen:

• L’Acord del Consell de Govern d’1 de juny de 2012, pel qual s’aprova la jornada de treball i l’horari general del personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals, modificat posteriorment per l’Acord del Consell de Govern de 4 de desembre de 2015.
• L’Acord del Consell del Consell de Govern de 29 de juliol de 2016 pel qual es ratifica l’Acord de la Mesa de Negociació dels Empleats Públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears relatiu al retorn de drets.
• L’Acord del Consell de Govern de 9 de desembre de 2016 pel qual es ratifica l’Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 5 de desembre de 2016 relatiu al calendari de recuperació de drets perduts del personal funcionari d’aquest àmbit.
• L’Acord del Consell de Govern de 14 de juliol de 2017 pel qual es ratifica l’Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 23 de juny de 2017 sobre condicions de treball, vacances, permisos, llicències i altres mesures de conciliació del personal funcionari representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals.
• L’article 13 Decret llei 8/2020, de 13 de maig, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa en l’àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 sobre mesures relatives al gaudi de les vacances del personal al servei de l’Administració de la Comunitat autònoma.
• La Resolució de la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, de dia 15 de maig de 2020, mitjançant la qual s’aprova el Protocol general de Funció pública sobre mesures i línies d’actuació de cara a la reincorporació presencial del personal.

De totes les novetats legislatives que hem esmentat abans, una de les més significatives va ser la nova redacció de l’article 48 de l’EBEP, introduïda pel Reial decret llei 20/2012, el qual, atès el caràcter de normativa bàsica, va modificar substancialment el règim de permisos del personal funcionari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

L’exposició de motius del Reial decret llei 20/2012, va motivar el canvi normatiu en la realització d’una homogeneïtzació del règim de permisos per a totes les administracions públiques.

L’antiga redacció de l’article 48 de l’EBEP establia:

Les administracions públiques determinaran els supòsits de concessió de permisos als funcionaris públics i els seus requisits, efectes i durada. En defecte de legislació aplicable els permisos i la seva durada seran, al menys, els següents [...]

En canvi, la nova redacció va establir:

Els funcionaris públics tindran els permisos següents [...]

Així doncs, a partir de la nova redacció de l’article 48 de l’EBEP, els permisos s’han convertit en una llista tancada i de màxims i, per tant, les diferents administracions públiques ja no poden regular supòsits de permisos diferents als que estableix actualment el TREBEP.

Si bé l’Estat, a través de la normativa bàsica ha establert un règim comú, amb la finalitat d’assolir una mínima homogeneïtat en aquest aspecte del règim funcionarial dels permisos, aquesta delimitació no pot impedir a les comunitats autònomes el marge d’actuació necessari per al desplegament i l’execució de les bases esmentades, perquè la regulació que contenen els articles 48 i 49 del text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic no pot esgotar el contingut dels permisos fins al punt de no permetre a les comunitats autònomes l’exercici de les seves competències de desplegament legislatiu i d’execució en la matèria, tal com ha declarat el Tribunal Constitucional en les sentències núm. 156/2015, de 9 de juliol, i núm. 9/2016, de 21 de febrer.

Quant a les llicències dels empleats públics, el text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, malgrat que recull en l’article 14.m) el dret del personal empleat públic a tenir llicències, no en reconeix cap. Si bé s’ha d’advertir que, en l’àmbit de la nostra comunitat autònoma, l’article 118.4 de la Llei 3/2007 i els articles 27 i 28 del Decret 7/2020 recullen dues llicències, una per a la realització d’estudis sobre matèries directament relacionades amb les funcions que s’exerceixen (llicència per estudis) i l’altra per interès particular (llicència per assumptes propis).

És evident que aquesta dispersió i successió de modificacions normatives feien necessària una actualització urgent del marc normatiu autonòmic sobre aquests drets del personal funcionari.

Resumint, podem dir que el gruix de les disposicions que actualment regulen les vacances, els permisos, les llicències i altres mesures de conciliació són:

• El Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, modificat pel Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació (en el capítol V, rubricat «Dret a la jornada de treball, permisos i vacances», del títol III, articles 47 a 50).
• La Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears (en el capítol I, amb la rúbrica «Drets del personal funcionari», del títol IX, articles 115 a 119).

Actualment, el principal instrument que desplega aquests drets de la nostra LFPCAIB és el Decret 7/2020, de 31 de gener, pel qual es regulen els permisos, les llicències, les vacances i altres mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal funcionari al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

L’esmentat Decret 7/2020, ha derogat el Decret 47/1995, de 4 de maig, pel qual s’aprova el Reglament regulador de la concessió de permisos, llicències i vacances del personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma, (modificat en part pel Decret 135/2005, de 28 de desembre, pel qual es regula la concessió de vacances del personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears), i ha deixat sense efecte l’Acord del Consell de Govern de 14 de juliol de 2017 pel qual es ratifica l’Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 23 de juny de 2017 sobre condicions de treball, vacances, permisos, llicències i altres mesures de conciliació del personal funcionari representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals.

Amb l’aprovació d’aquest nou Decret 7/2020 s’ha dut a terme una necessària actualització i sistematització de la matèria, disposició reglamentària que juntament amb els decrets que a continuació s’esmenten, seran objecte d’estudi al llarg d’aquest curs:

• Decret 36/2013, de 28 de juny, pel qual es regula la modalitat de prestació de serveis mitjançant teletreball a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
• Decret 35/2014, d’1 d’agost, mitjançant el qual es regulen la jornada i els horaris generals i especials del personal funcionari al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals,

2.3. Definicions

Abans d’entrar a analitzar els permisos, s’ha de fer un repàs de les definicions que conté l’article 2 del Decret 7/2020 i que apareixeran en les diferents unitats del curs.

a) Familiar: persona que manté respecte del subjecte de referència un grau de parentiu dels prevists en els punts següents.
b) Parella estable: persona que, respecte de la persona de referència, manté una relació que s’ha d’acreditar a través de la inscripció en el Registre de Parelles Estables de les Illes Balears.

El nou Decret ha limitat el concepte a les parelles estables inscrites en el Registre de les Illes Balears.

c) Familiar de primer grau en línia directa, per consanguinitat o afinitat: mare, pare, fills, filles i pares polítics.
S’entén assimilat al fill o filla, el menor o la menor en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment de durada igual o superior a un any.
Així mateix, s’entenen assimilats als familiars de primer grau el cònjuge o la parella estable, i els fills i filles, mare o pare del cònjuge o de la parella estable

Encara que aquest apartat no els inclous els fills polítics (gendres i nores) es consideren primer grau d’afinitat en relació als sogres ( pares polítics).

d) Extinció del vincle matrimonial: una vegada es produeix l’extinció o dissolució del vincle matrimonial per qualsevol de les causes legalment previstes, no s’han de concedir els permisos que es troben vinculats al matrimoni.
Cal aplicar una interpretació idèntica en els supòsits d’extinció de les parelles de fet, de conformitat amb el que preveu l’article 8 de la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables.
e) Familiar de segon grau en línia directa o col·lateral per consanguinitat: germans, germanes, avis, àvies, i nets i netes; o per afinitat: germans, germanes, avis, àvies, i nets i netes del cònjuge.
Així mateix, s’entenen assimilats als familiars de segon grau els germans, germanes, avís, àvies, i nets i netes de la parella estable.
f) Persona gran: persona que, com a mínim, ha complert l’edat establerta legalment per a la jubilació ordinària.
g) Dedicació especial: tractament, atenció, cures o assistència continuada per causa de salut, entesa l’última com a benestar físic, psíquic i social.
h) Cura o atenció directa: relació de dependència que implica convivència.
i) Tenir a càrrec: relació de dependència que no implica convivència.
j) Relació de dependència: estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, requereixen l’atenció d’una altra persona o d’unes altres persones, o ajudes importants per dur a terme activitats bàsiques de la vida diària o altres suports per a la seva autonomia personal.
k) Informe de l’òrgan mèdic competent: informe mèdic emès pel facultatiu del servei públic o del centre sanitari corresponent.
l) Malaltia greu: malaltia qualificada com a tal pel metge o metgessa corresponent. Hi està inclosa la malaltia o lesió física o psíquica amb seqüeles permanents que limitin l’activitat habitual, amb independència de l’hospitalització, sempre que així ho determini l’informe mèdic. També hi està inclosa tant l’hospitalització en institucions sanitàries com la domiciliària i la intervenció quirúrgica, amb independència que requereixi o no l’hospitalització.
A l’efecte de determinar el concepte de malaltia greu en relació amb el permís per cura de fills o filles menors afectats de malaltia greu, es pot fer servir de forma orientativa la llista recollida en l’annex del Reial decret 1148/2011, de 29 de juliol, d’aplicació i desenvolupament, en el sistema de la Seguretat Social, de la prestació econòmica per cura de menors afectats per càncer o per una altra malaltia greu.
m) Residència de destí: municipi on el funcionari o funcionària té la seva destinació.
n) Domicili habitual: és el lloc on el personal té fixat el domicili i en què resideix la major part de l’any.
o) Deure inexcusable: obligació que té una persona respecte de la qual el seu incompliment li pot generar una responsabilitat d’índole civil, penal o administrativa.