Dins la CAIB existeixen diferents formes de signar un document digitalment.
A) Assistent de signatura electrònica (IBKEY)
Una forma de signar un document és mitjançant l' assistent de signatura electrònica, que es troba instal·lat a tots els ordinadors de la CAIB. El procés s'inicia clicant sobre el document, i seguint les passes:
En aquest cas, el resultat és un document signat amb un codi afegit (CSV: Codi segur de verificació) que permet comprovar la validesa de la signatura:
Això té diferents implicacions:
-
Es pot imprimir el document i es manté la validesa, ja que el codi de barres permet comprovar que la signatura és correcta.
-
El document està custodiat a la CAIB. Això vol dir que no és necessari adjuntar el document complet quan es vulgui emprar, és suficient amb referenciar el seu codi CSV.
-
La validesa de la signatura va més enllà de la del certificat signant. El mateix sistema de custòdia s'encarrega de resegellar el document segons sigui necessari.
L’assistent de signatura electrònica també permet dur a terme fluxos de signatura un poc més complexos, com ara que un usuari sol·liciti la signatura per part d’un càrrec superior o que un document l’hagin de signar diferents persones (fins a 3).
Encara que sigui un mètode senzill, no és recomanable emprar IBkey com a mètode de signatura, ja que els documents, tot i custodiar-se, no queden catalogats correctament a la sèrie documental que correspongui al procediment. Tampoc no permet aprofitar les funcionalitats avançades del portafirmes corporatiu (PORTAFIB), com ara signatures de més de 3 persones o signants externs a la CAIB.
A dia d’avui, s’hauria d’evitar emprar IBKey i s’hauria d’intentar emprar les funcionalitats de signatura dels gestors d’expedients electrònics com Ripea o Helium, que permeten aprofitar totes les funcionalitats de signatura de PORTAFIB, al mateix temps que permeten arxivar correctament els documents a l’arxiu electrònic.
B) Integració amb Portafirmes corporatiu (PORTAFIB)
L’aplicació IBKey, explicada a l’apartat anterior, no deixa de ser un gestor d’enviament de documents al portafirmes corporatiu. Una altra opció d’enviar al portafirmes documentació és mitjançant la integració dels gestors d’expedients (RIPEA, HELIUM, etc.) amb el portafirmes i poder-ho enviar directament des d’allà sense passar per l’IBKey.
De la mateixa manera que RIPEA o HELIUM accedeixen directament al portafirmes corporatiu, el mateix és aplicable a qualsevol aplicació departamental feta a mida, que té la possibilitat d’integrar-se amb PORTAFIB i, per tant, de fer signatures electròniques.
PORTAFIB té, entre d’altres, les funcionalitats següents:
- Permet signatures de diverses persones, ja sigui encadenant-les una darrere l’altra (en sèrie) o bé totes a la vegada (en paral·lel).
- Es pot enviar a signatura tant a usuaris CAIB com a persones externes (per NIF).
- Possibilita la creació de fluxos complexos de signatura.
- Es genera un codi CSV per als documents signats, de manera que es pot referenciar el document amb aquest codi i, per exemple, la signatura no es perd en imprimir el document.
La integració amb PORTAFIB permet superar les limitacions de l’assistent de signatura electrònica quant a nombre de signants, signants externs o fluxos complexos. A més, també permet que els documents signats quedin catalogats correctament a la sèrie documental corresponent de l’arxiu electrònic. Amb l’assistent de signatura electrònica, no es produeix aquesta catalogació i tots els documents signats, independentment del procediment al qual pertanyin, queden classificats en una sèrie específica.
Qualsevol usuari de la CAIB que disposi d’un certificat d’empleat públic té accés a PORTAFIB per poder fer signatures.
C) AUTOFIRMA
Tots els ordinadors tenen instal·lada l'aplicació Autofirma. Aquesta aplicació de l'Administració de l'Estat permet signar digitalment un document PDF mitjançant un certificat digital. Per signar amb Autofirma, basta clicar damunt el document PDF amb el botó dret del ratolí, seleccionar " Firmar con Autofirma" i seguir les passes:
Tot i que és una forma senzilla de signar documents, s’han de tenir presents algunes limitacions d’aquest mètode de signatura:
-
La signatura és purament digital i està incrustada dins el fitxer (generalment PDF). Si, per exemple, s’imprimeix el document, la signatura perd tota validesa i el document passa a ser una còpia simple.
-
Pel mateix motiu, no existeix custòdia ni resegellat del document: així, la signatura només té validesa mentre el certificat digital que s’ha emprat per signar sigui vàlid. En el moment en què aquest caduqui o sigui revocat, la signatura del document deixa de ser vàlida.
Per tant, aquest mètode només s’hauria d’emprar quan la tramitació sigui 100% digital, quan no hi hagi necessitat d’una vigència a llarg termini de la signatura i la documentació no s’hagi de comunicar a la ciutadania (ja que no es podria comprovar la validesa pel fet de no estar custodiat i no poder-li aplicar o assignar un codi segur de verificació ―CSV― com veurem en els apartats següents).