Tres comportaments bàsics
Ser assertiu significa:
dir el que penses, sents, vols o opines sense perjudicar el dret dels altres a ser tractats amb respecte, de manera franca, honesta i no amenaçadora, respectant els seus drets personals. La conducta assertiva és sincera, directa, expressiva. En general els altres sentiran respecte i valoració per nosaltres quan ens comportem així. Un comportament assertiu és el que referma les qualitats personals (autoestima), que defensa els propis drets personals i els de les altres persones (defensa personal i social) i que no és agressiu ni amb un mateix (autocàstig) ni amb els altres (agressivitat).
Ser agressiu significa:
dir el que penses, sents, vols o opines sense respectar el dret dels altres a ser tractats amb respecte. La conducta agressiva és emocionalment sincera, directa i expressiva, però la persona es valora a ella mateixa a costa dels altres. Ens podem sentir superiors, despectius en aquell moment i possiblement culpables després. Els altres poden sentir-se ferits i humiliats i tenir ganes de venjar-se’n.
La conducta passiva:
és poc sincera i indirecta. La persona es nega a ella mateixa, s’inhibeix. No expressa sincerament els seus sentiments i sacrifica els seus drets personals esperant que l’altre també ho faci (però sense dir-ho) o per por a una confrontació (i perdre així l’aprovació dels altres)... En realitat es tracta de la por a arriscar-se a les conseqüències, perquè no es creu en els propis drets personals, perquè no se sap com manifestar-los, perquè es pensa que els drets dels altres són més importants que els propis...