| Escoltar activament allò que els altres ens diuen vol dir intentar posar-nos en la pell de l’altre i entendre els seus motius. És escoltar els sentiments del nostre interlocutor i informar-lo que ens feim càrrec d’aquests sentiments, tot i que això no significa estar d’acord amb la seva posició. |  |
Augmenta la confiança en la persona i la converteix en una persona significativa, ja que fa sentir a l’interlocutor que algú es preocupa per ell.
Ajudam l’altra persona a mantenir-se oberta a solucions alternatives a un problema. Moltes vegades si no s’escolten les emocions negatives, aquestes actuen com tancadores.
Augmenta la predisposició de l’interlocutor d’escoltar els altres.
Es redueix l’hostilitat de l’interlocutor i es crea un clima més favorable per a la comunicació i la solució de problemes.
Feim que l’altre se senti millor.
Es mostra un model d’habilitat interpersonal, que serà observat i pot ser imitat.
L’escolta activa implica una actitud de la persona per atendre l’altre, escoltar més enllà de les paraules.
Disposició psicològica: preparar-se interiorment per escoltar, observar l’altre.
Expressar a l’altra persona que l’escoltam per mitjà de la comunicació verbal (“ja”, “umm”, “t’entenc”...) i no verbal (contacte visual, gests, inclinació del cos...).
Mostrar empatia.
Parafrasejar: verificar o dir amb les paraules pròpies allò que l’emissor sembla que acaba de dir.
Emetre paraules de reforç o compliments.
Resumir.
Les 4 fases de l’escolta activa:
L’objectiu de formular preguntes és obtenir informació. Fer bones preguntes és una habilitat essencial. Les preguntes també poden servir per generar dubtes o convidar a la reflexió de l’interlocutor.
Una part del nostre aprenentatge socioemocional consisteix a adquirir informació sobre els altre i sobre l’entorn, i una bona manera d’aprendre és demanar.
Les preguntes poden ser obertes o tancades:
Les preguntes obertes són exploratòries, animen l’interlocutor a pensar sobre els sentiments i els pensaments propis, i són dissenyades per ajudar-lo a explorar-los i clarificar-los.
Les preguntes tancades es fan per obtenir informació específica i poden ser respostes amb un sí o un no.
Les preguntes s’han de formular en el moment adequat, d’una en una i sense intentar explicar-la, ja que ha de ser prou clara per tal que s’entengui bé.
Demanar informació amb una frase inicial del tipus: “com?”, “com et sents sobre...?”, “i què tal et va...?” Si és una pregunta oberta: “quan?”, “qui?”, “on?”
Si es tracta d’una pregunta compromesa, cal utilitzar un breu comentari aclaridor i després fer la pregunta.
Escoltar activament.
Triar la situació i el moment adients.