5.3 Conclusions

Un dels majors problemes que tenen les persones amb dèficit en habilitats socials és el bloqueig emocional que pateixen quan se senten amenaçades o atacades verbalment per altres persones.

Les persones inhibides solen quedar-se en blanc: no són capaces de respondre a temps o d’expressar el que els agradaria dir. Aquest fenomen es produeix per l’alta activació fisiològica que experimenten davant situacions socials que perceben com a amenaçadores. Això els genera emocions molt negatives cap a si mateixes i cap als altres, com odi, rancor, ressentiment, idees d’inferioritat, desesperança, tristesa, ira, ansietat, etc. Les tècniques assertives que es presenten en aquest treball són molt útils per a persones amb aquest tipus de dificultat.

Són tècniques molt senzilles d’aplicar, fàcils de recordar i no comporten una gran implicació emocional, ja que mitjançant una sola paraula o una frase la persona és capaç de respondre a l’amenaça percebuda (al seu atacant) de manera controlada, sense agressivitat, sense contraatacar, sense inhibició, sense ansietat, respectant els seus propis drets i els drets dels altres.

És evident que aprendre a respondre a les crítiques, a tractar amb persones conflictives, a mostrar desacord o a dir a algú el que ens molesta del seu comportament, etc. va molt més enllà d’aprendre de memòria un paquet de tècniques.

Tot programa d’entrenament en habilitats socials inclou com a primer pas una avaluació exhaustiva i individualitzada de cadascun dels participants que permeti conèixer amb exactitud les seves dificultats, així com les capacitats concretes que necessitarà desenvolupar.

Seguidament, cal dur a terme una intervenció cognitiva emocional amb la finalitat d’eliminar el problema subjacent a les limitacions d’interacció social que presenta la persona: per exemple, determinades idees irracionals, com “he d’agradar a tothom”, o atribucions inadequades, com “no tenc sort o la gent és dolenta”, o problemes d’autoestima baixa com “som inferior, el que jo opín no importa”, o excés d’empatia com no defensar-se per por que l’altre se senti malament, aprenentatges primerencs inadequats com haver estat castigat algun vegada per ser assertiu o haver tingut models familiars inhibits o submisos, etc., distorsions cognitives com “és millor quedar-se callat que cometre un error o m’estim més no caure malament a ningú o no tenir problemes, etc.”

Finalment, una vegada que s’hagin treballat tots els seus biaixos cognitius i emocionals s’iniciarà un entrenament en tècniques específiques. Cal tenir en compte també que cap tècnica no és infal·lible, ni sempre resulten útils amb totes les persones i en tots els contextos.

Siguin quines siguin les teves circumstàncies, necessitats o motivacions, aprendre a ser assertiu o millorar les teves habilitats per relacionar-te amb altres persones sempre et reportarà beneficis enormes. No només per a la teva vida social, sinó també per a la teva vida familiar, el teu benestar personal i la teva salut mental i física. Relacionar-nos adequadament amb els altres és una de les experiències humanes més gratificants que podem experimentar.