Potestat reglamentària

La potestat reglamentària és la prerrogativa per la qual les administracions públiques poden crear normes amb rang reglamentari; és a dir, normes subordinades a les lleis. El nostre ordenament jurídic atribueix la potestat reglamentària originària únicament al Govern de l’Estat (article 97 de la Constitució), als governs autonòmics (article 137 i 153c de la Constitució) i al ple dels ajuntaments i de les diputacions provincials.

La potestat reglamentària s’utilitza per a l’ordenació normativa dels elements centrals de la vida social la regulació de la qual no estigui constitucionalment afectada al principi de reserva de llei.

Des d’una perspectiva material, es tracta d’una facultat que pot ser inclosa en l’àmbit del poder legislatiu i té com a essència descarregar-lo d’un desenvolupament detallat i detallista de l’ordenació legal d’una matèria, amb l’únic límit que el nucli essencial de les institucions regulades s’ha de mantenir en mans del legislador.

A la Constitució espanyola, l’article 97 disposa que el Govern dirigeix la política interior i exterior, l’Administració civil i militar i la defensa de l’Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària, d’acord amb la Constitució i les lleis.

A la Llei 39/2015 la potestat reglamentària de les administracions públiques es regula a l’article 128. D’acord amb aquest precepte legal, l’exercici de la potestat reglamentària correspon al Govern de l’Estat; als òrgans de Govern de les comunitats autònomes, de conformitat amb l’establert als seus respectius estatuts, i als òrgans de govern locals, d’acord amb el previst a la Constitució, als estatuts d’autonomia i a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

Els reglaments i les disposicions administratives no podran vulnerar la Constitució ni les lleis, ni regular aquelles matèries que la Constitució o els estatuts d’autonomia reconeixen com a competència de les Corts Generals o de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. Sense perjudici de la seva funció de desenvolupament o col·laboració pel que fa a la llei, no podran tipificar delictes, faltes ni infraccions administratives, establir penes o sancions, així com tributs, exaccions parafiscals o altres carregues o prestacions personals o patrimonials de caràcter públic.

Les disposicions administratives s’ajustaran a l’ordre de jerarquia que les lleis estableixen. Cap disposició administrativa vulnerarà els preceptes d’una altra de rang superior.

D’altra banda, ni la Llei 39/2015 ni la 40/2015 estableixen procediment administratiu a seguir per a l’elaboració de les disposicions administratives generals o reglaments. La Llei 39/2015 determina el règim jurídic aplicable a les normes reglamentàries, les matèries que no poden regular i els principis de bona regulació. Per tant, haurà de ser cada normativa sectorial que tingui atribuïda la potestat reglamentària corresponent per esbrinar el procediment d’elaboració i, si escau, aprovació de la norma reglamentària fins a la seva aplicació als ciutadans.

En l’àmbit de l’Administració General de l’Estat la norma que desenvolupa la potestat reglamentària és la Llei 50/1997, del Govern, i en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Llei 4/2001, del Govern dels Illes Balears.