Omet navegació

7. Publicitat i mitjans de comunicació

La Llei, en els articles 59 i 60, estableix una distinció pel que fa a l’activitat dels mitjans de comunicació. En primer lloc, i fent referència al conjunt de tots els mitjans de comunicació l’activitat dels quals estigui sotmesa a l’àmbit competencial de les administracions públiques de les Illes Balears, s’estableix que sota cap pretext no poden emetre cap contingut que presenti persones com a inferiors o superiors en dignitat humana en funció del seu sexe, ni com a simples objectes sexuals. Tampoc no poden difondre continguts que justifiquin o banalitzin la violència contra les dones, o la incitin. Respecte dels mitjans de comunicació de titularitat pública, la llista de prohibicions s’amplia amb un seguit de deures, que també es fan extensibles als mitjans de comunicació social:

  1. Els mitjans de comunicació de titularitat pública han de transmetre una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes.

  2. Els mitjans de comunicació de titularitat pública han de garantir la difusió de les activitats polítiques, culturals, socials i esportives promogudes o dirigides per dones.

  3. Els mitjans de comunicació de titularitat pública han de donar suport i un tracte preferent en l’accés als seus espais publicitaris a les campanyes per a la igualtat que promoguin els diversos organismes de la Comunitat Autònoma.

  4. Els mitjans de comunicació de titularitat pública han de procurar la incorporació de les dones en llocs de responsabilitat directiva i professional i han de fomentar la relació amb associacions de dones en l’àmbit de la comunicació.

En referència a la publicitat, es considera il·lícita tota aquella que comporti una conducta discriminatòria, i es prohibeix directament la realització, l’emissió i l’exhibició d’anuncis publicitaris que presentin les persones com a inferiors o superiors en dignitat humana en funció del seu sexe, orientació sexual o identitat sexual, o com a simples objectes sexuals; també es prohibeixen els que justifiquin o banalitzin la violència sexual, o la incitin. La Llei faculta l’Institut Balear de la Dona a sol·licitar a l’empresa anunciant la cessació i la rectificació de la publicitat. Però no només aquesta entitat, sinó que també ho pot fer, així com adoptar les mesures que pertoquin a fi que es compleixi la legislació, el Consell Audiovisual de les Illes Balears.

Atesa la importància en aquests temps actuals, i la seva incidència dins la societat, la Llei dedica un article, el 63, a regular l’ús de les noves tecnologies i la societat de la informació. Aquestes noves eines s’han d’anar acollint seguint criteris d’igualtat, i han de promoure la participació de les dones en la construcció de la societat de la informació i del coneixement, promovent el disseny i la creació de productes digitals d’autoria femenina vinculats a la innovació i la creació de continguts que responguin a les necessitats i als interessos de les dones. A més, s’ha de garantir que en els seus continguts no es faci un ús sexista del llenguatge i que el contingut no sigui sexista.