5.1 Òrgans executius: l'òrgan de contractació
En el sector públic estatal correspon la facultat d’exercir d’òrgan de contractació als ministres i als secretaris d’estat en àmbit de l’Administració General de l’Estat, i als presidents o directors dels organismes autònoms, entitats públiques empresarials i la resta d’entitats públiques integrants del sector públic estatal i els directors generals de les diferents entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social, tret que hi hagi una disposició específica en contra. Tot això, sens perjudici que es puguin constituir uns òrgans col•legiats, denominats juntes de contractació, que actuen com a òrgans de contractació en determinats contractes.
La Junta de Contractació Centralitzada adscrita al Ministeri d’Hisenda i Funció Pública exerceix les funcions d’òrgan de contractació del sistema estatal de contractació centralitzada.
Les fundacions i les societats del sector públic estatal s’han d’atenir al que disposin els seus estatuts.
En les entitats locals correspon exercir les facultats de l’òrgan de contractació als batles i presidents o al ple de la corporació, en funció de l’import del contracte.
En l’àmbit de les comunitats autònomes, cal atenir-se al que disposi la normativa pròpia dins les seves competències organitzatives.
En l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l’article 64 de la Llei 3/2003 estableix que els consellers són els òrgans de contractació de l’Administració autonòmica, i en l’àmbit del sector públic instrumental, cal atenir-se al que determinin els estatuts o la norma de creació de cada ens. Tot això, sens perjudici de les competències que corresponen al conseller competent en matèria de contractació pública com a òrgan de contractació centralitzada.