1. Regulació de la jornada i de l’horari del personal funcionari

L’article 47 del TREBEP, que conté la regulació de la jornada, es refereix únicament al personal funcionari al servei de les administracions públiques. Per tant, el règim jurídic establert al TREBEP en aquesta matèria no és directament aplicable al personal laboral, ja que aquest personal es regeix pels articles 34 i següents de l’Estatut dels treballadors i els convenis col·lectius d’aplicació.

D’acord amb el TREBEP es poden distingir diferents tipus de jornada:

Les administracions públiques establiran la jornada general i les especials de treball dels seus funcionaris públics. La jornada podrà ser a temps complet o a temps parcial.

En conseqüència, podem organitzar la distribució del temps de les formes següents:

1. La jornada general, que serà necessari definir.
2. les jornades especials, en consideració a circumstàncies especials derivades del tipus de servei públic prestat.
3. La jornada pot ser a temps complet o parcial.

Les modificacions legislatives derivades de la recessió econòmica de l’any 2011 varen afectar també la jornada general del treball en el sector públic. La Llei de pressuposts generals de l’Estat pel 2012 (Llei 2/2012, de 29 de juny, de pressuposts generals de l’Estat per al 2012 ) va establir, en la Disposició addicional 71, una augment de la jornada general de treball a 37,5 hores setmanals en còmput anual.

Disposición Adicional 71. Uno. A partir de la entrada en vigor de esta Ley, la jornada general de trabajo del personal del Sector Público no podrá ser inferior a treinta y siete horas y media semanales de trabajo efectivo de promedio en cómputo anual.

Aquesta mesura establerta amb caràcter bàsic per a totes les administracions públiques, va obeir al, ja referit al principi del curs, caràcter universal i homogeneïtzador que persegueix la racionalització de l’Administració pública espanyola.

Així, aquest precepte estén el seu àmbit d’aplicació a tot el sector públic, realitzant una enumeració detallada i exhaustiva del seu abast, en els termes següents:

a) La Administración General del Estado, las administraciones de las comunidades autónomas y las entidades que integran la Administración local.
b) Las entidades gestoras y los servicios comunes de la Seguridad Social.
c) Los organismos autónomos, las entidades públicas empresariales, las universidades públicas, las agencias estatales y cualesquiera entidades de derecho público con personalidad jurídica propia vinculadas a un sujeto que pertenezca al sector público o dependientes del mismo, incluyendo aquellas que, con independencia funcional o con una especial autonomía reconocida por la Ley, tengan atribuidas funciones de regulación o control de carácter externo sobre un determinado sector o actividad.
d) Los consorcios dotados de personalidad jurídica propia a los que se refieren el artículo 6.5 de la Ley 30/1992, y la legislación de régimen local.
e) Las fundaciones que se constituyan con una aportación mayoritaria, directa o indirecta, de una o varias entidades integradas en el sector público, o cuyo patrimonio fundacional, con un carácter de permanencia, esté formado en más de un 50 % por bienes o derechos aportados o cedidos por las referidas entidades.
f) Las sociedades mercantiles en cuyo capital social la participación, directa o indirecta, de entidades de las mencionadas en las letras a) a e) del presente apartado sea superior al 50%.

La mateixa disposició suspèn l’eficàcia de les previsions que, en aquesta matèria, contenguin els acords, pactes i convenis vigents que la contradiguin.

També reforça la seva obligatorietat disposant el seu caràcter bàsic, en virtut de la seva atribució competencial en matèria de legislació laboral (article 149.1.7è de la Constitució espanyola), de coordinació de la planificació econòmica (article 149.1.13è de la Constitució espanyola) i del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari dels funcionaris (article 149.1.18è de la Constitució espanyola).

Tot això, sense perjudici que la CAIB pugui establir la jornada i l’horari del seu personal, com hem vist, però sempre dins el respecte al contingut bàsic.

L’article 140 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amplia la normativa estatal amb les següents previsions:

• Preveu la possibilitat del teletreball.
• Introdueix el dret a la flexibilització horària amb la finalitat de conciliar la vida personal o familiar amb la laboral, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

D’acord amb l’article 3 del Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques (BOIB núm. 79 ext., d’11 de juny de 2012 ), la jornada és de 37,5 hores setmanals en còmput anual, sense perjudici de les jornades especials.

El seu àmbit d’aplicació es detalla en l’article 2, que ja s’ha comentat abans, i que, en resum, abasta a tot el personal, funcionari i laboral, de l’Administració autonòmica en sentit ample.

L’article 5.2.n) de la Llei 3/2007 de la funció pública de la CAIB determina que correspon al Consell de Govern:

La competència per fixar la jornada i els horaris generals i especials de treball

En aplicació d’aquest precepte, es varen aprovar els següents acords:

• D’aplicació al personal funcionari, l’Acord del Consell de Govern d’1 de juny de 2012 pel qual s’aprova la jornada de treball i l’horari general del personal al servei de l’Administració de la CAIB representat a la Mesa Sectorial de Serveis Generals.
• D’aplicació al personal laboral, l’Acord del Consell de Govern de 29 de juny de 2012 que ratifica l’Acord del 15 de juny de 2012 de la Comissió Paritària del IV Conveni col·lectiu per al personal laboral al servei de la CAIB sobre jornada de treball i flexibilitat horària.

En l’Acord del Consell de Govern d’1 de juny de 2012, aplicable al personal funcionari (l’objecte d’estudi del curs és el règim aplicable a aquest personal), es varen establir dues novetats:

• es va aplicar l’augment de la jornada general a les 37,5 hores, que s’ha de distribuir, a l’efecte de còmput, de forma mensual (7,5 hores/dia).
• Es va modificar la flexibilització horària ordinària de la jornada, en el sentit de permetre un marge de flexibilització més ample del que estava vigent fins aleshores.

Posteriorment es va modificar aquest Acord mitjançant l’Acord del Consell de Govern de 4 de desembre de 2015, que va establir el següent:

• Una modificació de la part flexible de l’horari.
• La consideració del temps d’assistència a cursos de formació com a temps de treball efectiu a tots els efectes quan es fa dins l’horari de treball.
• L’habilitació per determinar, mitjançant instruccions, mesures de compensació horària per a la formació fora de l’horari de treball.

Per altra banda, a l’objecte d’establir un marc normatiu en matèria de jornada i horaris que permetés organitzar els diferents horaris, general i especial, segons les necessitats de l’Administració i establir unes normes generals aplicables a tots els diferents horaris especials, es va aprovar el Decret 35/2014, d’1 d’agost, mitjançant el qual es regulen la jornada i els horaris general i especials (Decret 35/2014 a partir d’ara) del personal funcionari al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals.

Després de les esmentades modificacions normatives, actualment la jornada aplicable al personal funcionari es caracteritza pels següents trets principals:

• Des de l’1 de juliol de 2012 la jornada general de treball per al personal inclòs dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret és de 37 hores i 30 minuts setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual, sense perjudici de l’existència de jornades especials (d’acord amb l’article 3 del Decret llei 5/2012).
• Amb caràcter general, la jornada anual, a l’efecte del còmput, es distribueix mensualment i de manera regular llevat dels col·lectius establerts en el capítol II (horaris especials).
• La jornada no pot superar les 48 hores setmanals, ni la jornada màxima en còmput mensual o anual. S’han de respectar els períodes mínims de descans diari i setmanals.
• Introdueix la fórmula per calcular la jornada màxima anual necessària per poder distribuir les jornades irregulars dels col·lectius que, per les peculiaritats dels serveis que presten, no es pugui preveure la distribució de la jornada de 37,5 hores en còmput mensual i, per tant, s’ha de computar anualment:

La jornada màxima anual és el resultat de descomptar als dies que té l’any natural el nombre de diumenges i dissabtes que hi hagi cada any, els festius (incloent-hi els dies 24 i 31 de desembre), les vacances i els dies per assumptes propis i multiplicar el resultat per 7 hores i 30 minuts de treball efectiu diari.

Aquesta normativa es va completar amb la Instrucció 3/2015 del director general de Funció Pública i Administracions Públiques, que va modificar la Instrucció 4/2012 que s’havia dictat en ocasió de l’Acord anteriorment esmentat.

Aquestes instruccions han estat substituïdes per l’actual Instrucció 1/2017 del director general de Funció Pública i Administracions Públiques adreçada a les secretaries generals o als òrgans que tenguin atribuïdes les funcions equivalents en matèria de personal, per la qual es fixen els criteris sobre el control d’entrades i sortides, el compliment de l’horari i les justificacions de les absències.

Aquesta Instrucció fixa nous criteris de control horari ja que, per tal de dur a terme la comprovació del compliment de l’horari, s’han de tenir en compte les següents circumstàncies:

a) Al total de còmput d’hores corresponents al mes en curs se li han de restar 30 minuts per dia hàbil treballat.

b) Aquests 30 minuts acumulats en còmput mensual formaran una borsa d’hores de lliure disposició que farà servir el personal per a les següents accions:

• Accions formatives fora de l’horari habitual.
• Assistència a reunions, seminaris i altres tasques relacionades amb el lloc de feina que s’ocupa fora de l’horari habitual.
• Necessitats puntuals del servei degudament justificades.

c) Es podrà requerir el personal que tengui atribuïda dedicació especial (DE) al seu lloc de treball per completar la jornada de treball, sempre que estigui justificat i motivat per necessitats del servei.

d) En cap cas el personal amb dedicació especial (DE) podrà generar serveis extraordinaris si aquest requeriment es fa per a la prestació del servei dins la part flexible de la jornada.

e) Les unitats de personal de les conselleries i els seus organismes autònoms, així com les unitats equivalents en els ens del sector públic instrumental amb personal funcionari adscrit aplicaran aquests criteris al personal amb horari especial sempre que sigui possible i d’acord amb les peculiaritats del seu horari i jornada corresponent (HE).

En definitiva, aquestes modificacions han suposat que:

1. S’ha establert un «marge de cortesia» de 30 minuts diaris, de manera que, a efectes pràctics, la jornada diària és de 7 hores, per tal que el personal pugui dedicar-lo a les accions esmentades.

2. No s’ha vulnerat el precepte bàsic que estableix 37,5 hores setmanals, ja que aquesta continua essent la jornada per a qualsevol còmput.

3. S’han fixat unes especificitats per al personal amb horari especial i dedicació especial.

Com ja s’ha estudiat a les unitats anteriors, actualment els diferents tipus de reducció de jornada es troben regulats en els Capítols 1 i 2 del Decret 7/2020, de 31 de gener, pel qual es regulen els permisos, les llicències, les vacances i altres mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal funcionari al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Per una altra banda, també es disposa d’una reducció especial de jornada (que va tenir el seu origen en l’article 5 del Decret llei 5/2012) i que es va aprovar inicialment amb caràcter anual, però que, fins ara, s’ha reiterat la seva aprovació amb el mateix caràcter anual en les successives lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.