Altres infeccions de transmissió sexual
Les ITS són un grup d’infeccions de gravetat variable causades per bacteris, virus, fongs, o paràsits. Les ITS es transmeten:
- Per contacte físic durant les relacions sexuals (vaginals, anals, sexe oral, amb juguetes sexuals i altres tipus de contacte íntim).
- A través de l’intercanvi de fluids corporals de la persona infectada (semen, sang, secrecions vaginals, secrecions uretrals, secrecions prepucials, líquid preseminal) que entren en contacte amb ferides de la pell o mucoses (mucosa vaginal, rectal, bucal, faríngia o uretral) de l’altra persona.
- Per contacte directe amb les àrees de la pell o les mucoses afectades per la infecció.
- Compartint juguetes sexuals que no s’han netejat amb aigua calenta i sabó neutre o antibacterià o no s’han protegit amb un preservatiu.
És possible infectar-se diverses vegades de la mateixa ITS.
Si s’han mantingut relacions sexuals desprotegides, l’única manera de saber si es té una ITS és fent les proves mèdiques indicades per a cada infecció. Moltes d’aquestes infeccions no tenen símptomes aparents i passen desapercebudes per a la persona que les pateix, o apareixen després de molt de temps que s’hagi produït la infecció.
La persona infectada, encara que no tengui símptomes aparents, pot transmetre la infecció a altres persones.
| Els símptomes que poden aparèixer en els genital interns són: | |
|
|
| Als genitals externs i a la boca poden aparèixer els símptomes següents: | |
 |
|
La majoria d’ITS es poden tractar de manera senzilla amb antibiòtics, antivirals, penicil·lina i antiretrovirals. Altres, com l’herpes genital, són incurables, però això no vol dir que no s’hagin de tractar per evitar complicacions. El tractament adequat pot evitar o reduir les probabilitats de patir complicacions, com ara:
- esterilitat
- infeccions greus que poden afectar les articulacions, el cor o el sistema nerviós
- ceguera
- càncers (VPH, hepatitis B)
- demència
- en dones embarassades es pot produir l’avortament, nadons amb poc pes en néixer i parts prematurs
- mort (sífilis, hepatitis B)
| ITS MÉS FREQÜENTS |
| GONORREA: també anomenada gonocòccia o blennorràgia. Es transmet per contacte sexual (penetració vaginal, anal o oral), no per l’ús de serveis públics, tovalloles, etc. Pot afectar el tracte genital, la boca, la gargamella i l’anus. Es tracta amb antibiòtics. El 50 % dels casos no tenen símptomes; si se’n tenen, aquestes molèsties desapareixen en algunes setmanes, però la infecció segueix al cos i pot generar problemes més endavant. |
| CLAMÍDIA: causada per un bacteri que afecta la uretra en els homes i el coll uterí i la vagina en les dones. Produeix símptomes similars a la gonorrea i també es transmet en les relacions sexuals. En més de la meitat dels cassos no produeix cap símptoma. Es tracta amb antibiòtics. |
| SÍFILIS: infecció bacteriana que pot produir diversos tipus de símptomes al llarg de molts d’anys, en ocasions desapareixen, i creen la falsa sensació de curació. Afecta l’àrea genital, els llavis, la boca i l’anus. Es transmet quasi sempre per contacte sexual i de la mare al fetus durant l’embaràs. Es tracta amb antibiòtics. Si no es tracta pot arribar a destruir alguns òrgans i ocasionar la mort. Es desenvolupa en quatre etapes (sífilis recent, secundària, de latència i tardana). |
| HERPES GENITAL: és un virus que es manifesta amb petites ampolles doloroses i que es transmet sobretot per relacions sexuals vaginals, anals i oral. També es transmet per les mans i el contacte íntim amb la pell lesionada i de la mare al bebè en el part. No té tractament curatiu; convé, una vegada detectat, realitzar revisions periòdiques per evitar complicacions. |
| VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ (VPH): també anomenat condiloma. Es manifesta amb berrugues en els genitals interns o externs i envoltant l’anus. Es transmet a través de les relacions sexuals i per contacte íntim amb la pell lesionada. La majoria de les infeccions no tenen símptomes i desapareixen tots sols, però en alguna ocasió pot arribar a produir càncer cervical (en el coll de l’úter) i anal. El tractament consisteix en l’eliminació de les lesions, mitjançant tècniques especials. La vacuna protegeix contra alguns tipus de VPH, inclosos alguns que poden causar càncer. |
| HEPATITS B: produïda per un virus que pot provocar una inflamació o una infecció del fetge, en ocasions pot produir cirrosi i càncer de fetge. Es transmet per via sexual, sanguínia o de la mare al fetus. Moltes persones adultes no tenen cap símptoma però són portadores de la infecció i per tant la poden transmetre. Existeix una vacuna eficaç inclosa dins el calendari vacunal. |
| VIH: virus de la immunodeficiència humana. Destrueix les cèl·lules del sistema immunitari de l’organisme. Infecció explicada abans |
| TRICOMONES: infecció genital causada per un paràsit que es transmet per contacte sexual. Pot sobreviure algunes hores en la roba i en les tovalloles humides, etc. Es tracta amb antibiòtics. |
| LLADELLES: les lladelles no són estrictament una ITS però solen aparèixer en freqüència. Són un tipus de poll (Phtrirus pubis) que viu poc temps fora del cos i es mou lentament. Les relacions sexuals són la principal via de transmissió. El tractament és senzill i molt efectiu. |
Per a més informació:
http://www.caib.es/sites/vihsida/f/211268
VIH I LES ALTRES ITS: QÜESTIONS COMUNES
Les ITS es transmeten en cadena, d’una persona infectada a una que no hi està. Quan es té una relació sexual amb algú “és com si es té amb les seves anteriors parelles i les seves possibles ITS”. La prevenció és una responsabilitat individual que comporta un compromís personal i col·lectiu.
El risc es pot reduir amb:
- L’ús correcte del preservatiu (masculí o femení).
- L’ús de protectors bucals que són barreres de protecció per al sexe oral (contacte de la boca amb la vulva o l’anus —cunnilingus, anilingus—). Perquè la boca no entri en contacte amb els fluixos vaginals o la mucosa anal, s’han d’usar preservatius tallats (es tallen les puntes i es xapen per la meitat, i queden en forma de rectangle), o també film de cuina o barreres de làtex (es venen als sex shops i en algunes farmàcies).
- El pèting, relacions sexuals no coitals ni bucogenitals (carícies, besades, abraçades...).
- L’ús de lubricants en les relacions coitals (anals i vaginals). En la penetració anal es poden produir ferides perquè a l’anus no hi ha lubricació, així com a la relació vaginal quan la lubricació és insuficient, cosa que és pot evitar amb l’ús adequat de lubricants.
- La neteja amb aigua i sabó de les juguetes sexuals que s’intercanvien. També es pot disminuir el risc amb la utilització de preservatius en les juguetes en les quals sigui possible fer-ho. A les juguetes sexuals s’hi adhereixen fluids i per això poden ser un vehicle de transmissió d’ITS.
- Vacunes per evitar infectar-se d’algunes ITS: hepatitis A, hepatitis B i d’alguns ceps del virus del papil·loma humà (VPH).
Vegeu el vídeo Sexo anal y oral, cómo prevenir infecciones:
https://www.youtube.com/watch?v=7htOhJD7p1o&has_verified=1
|
En cas de creure que es pot tenir VIH/ITS hi ha que acudir al centre de salut, a laboratoris privats o al CAITS (Centre de Diagnòstic, Tractament i Prevenció d’ITS):
|
 |
Els CAITS ofereixen atenció personalitzada de forma gratuïta i sense targeta sanitària. Hi ha que demanar cita prèvia.
Es poden fer proves ràpides (en uns 20 minuts) de detecció del VIH de manera confidencial:
- En ALAS (Associació de Lluita Antisida de les Illes Balears). Prova gratuïta.
- Al CAITS. Prova gratuïta.
- A nou oficines de farmàcia (cinc a Palma i una a Inca, Manacor, sa Pobla, Eivissa i Maó). El cost és de 5 €.
En cas que es confirmi la sospita, avisar tots els contactes sexuals perquè es puguin diagnosticar i tractar com més aviat millor. El retard en el diagnòstic de les infeccions n’afavoreix la transmissió i impedeix beneficiar-se del control i tractament mèdic adequat.
| QUÈ CAL RECORDAR? |
| Ens pot passar a nosaltres. Sovint tendim a infravalorar el risc personal, tenim la tendència d’atribuir-nos, sense motiu menys risc que a les altres persones. Creim que estam segures envers el perill, de manera infundada (és una il·lusió, no és real |
| Si tenim parella «estable» hi ha risc. Hi ha una disminució de la percepció del risc en les relacions «estables», una sensació de seguretat o necessitat de demostrar confiança o d’entrega total. Hem de tenir en compte que l’amor i la confiança no ens protegeixen. |
| Les pràctiques sexuals sense protecció són actualment la principal causa d’infecció del VIH i de les altres ITS. |
| El bon aspecte i els bons modals no són una garantia. Molta gent creu que, si una persona té una ITS, es veu a simple vista. La realitat és que en algunes ITS els símptomes es presenten de forma tardana, o no són visibles i les persones que les pateixen poden transmetre la infecció sense saber-ho. |
| Una sola vegada és suficient per infectar-se. |
|
Per reduir el risc d’infecció és necessari utilitzar el preservatiu (sexe oral, anal i vaginal) o altres tipus de barreres (de làtex, film de cuina...) durant el contacte de la boca amb la vulva, la vagina o l’anus. També és convenient evitar les relacions sexuals coitals si s’ha begut alcohol o s’han pres drogues, disminueixen la percepció el risc i les habilitats per posar el preservatiu (a l’annex 3 teniu per si us pot interessar informació extra de alcohol, altres drogues i sexe). |
| Evitar les relacions sexuals coitals si no es tenen preservatius o quan la parella sexual no vol usar el preservatiu. |
| S’ha d’evitar compartir xeringues i altres objectes punxants o tallants. |
| El retard en el diagnòstic de les infeccions n’afavoreix la transmissió i impedeix beneficiar-se del control i tractament mèdic adequat. |
| Quan s’ha patit una ITS és possible tornar-la a tenir. És possible contagiar-se diverses vegades de la mateixa infecció, encara que s’hagi tractat correctament. |
| La nostra actitud responsable, activa i no discriminatòria pot ajudar a aturar el VIH, a reduir les ITS i a evitar els embarassos no desitjats. |
Més informació:
• Situació epidemiològica del VIH i de les ITS de declaració obligatòria (sífilis i gonorrea) a les Illes Balears: