Comportaments sexuals de risc. Habilitat personals i relacions saludables

Tractar sobre la prevenció dels comportaments de risc suposa en general assumir dues dificultats:

1. La complexitat del comportament humà.
2. La impossibilitat d’eliminar totalment els riscs inherents del fet de viure.

Així i tot, la intervenció preventiva és possible i els comportaments de risc enfront del VIH, les altres ITS i els embarassos no desitjats es poden modificar. Com més gran sigui el coneixement sobre els factors que
afavoreixen les infeccions sexuals i els embarassos no desitjats, més probabilitats hi haurà d’intervenir per
eliminar-los o minimitzar-los.

El fet de que es produeixin comportaments de risc, encara que es tengui prou informació s’explica, en part, en la naturalesa hedonista de l’ésser humà i en la importància del temps transcorregut entre la conducta i les conseqüències. D’acord amb aquest fet, els comportaments sexuals de risc són seguits:

• de forma immediata i certa, per conseqüències «positives» que comporten (plaer, alleujament de la tensió, comunicació íntima...), però a més, en moltes ocasions, són reforçats per la pròpia parella, el grup d’amistats o el context sociocultural de la persona.
• mentre que les conseqüències negatives (herpes, embaràs, sífilis, VIH...) només són probables («potser sí i potser no») i a més a més a llarg termini (setmanes, mesos i fins i tot anys després de la pràctica de risc).

D’acord amb aquest plantejament, les conseqüències positives immediates, breus, però segures, tenen més pes sobre el nostre comportament que la possibilitat de tenir conseqüències negatives, greus, en el futur.

Hi ha una sèrie de variables que s’han identificat com a factors de risc, amb relació al comportament individual. Es poden agrupar en variables actitudinals, instrumentals i justificacions més freqüents. Sobre les primeres i les darreres és més difícil intervenir de manera directa, no així sobre les instrumentals, que són directament abordables en intervencions preventives. 

VARIABLES ACTITUDINALS

Són complexes i es relacionen amb les actituds i els valors que s’adopten a nivell individual (percepció de risc) o col·lectiu (reforç de l’entorn). Tenir percepció de risc, en aquest context, és ser conscient de la probabilitat que la persona té d’adquirir una ITS o de quedar -se embarassada en una situació determinada. Hi ha alguns factors que fan que aquesta percepció disminueixi i fins i tot que desaparegui, com són:

Infravaloració del risc personal: és la tendència a atribuir-nos menys riscs a nosaltres mateixos/es, sense tenir raons per fer-ho.

Habituació al risc: es produeix quan es realitza de forma habitual, comportaments de risc sense que tenguin conseqüències negatives i no semblin arriscades.

Il·lusió d’invulnerabilitat, afavorida per l’habituació al risc, suposa la creença d’estar segur/a del perill de manera infundada.

En les relacions esporàdiques la percepció de risc sol ser major, però en les relacions “estables” disminueix o desapareix quan els membres de la parella se senten segurs.

S’ha comprovat que la informació és una «condició necessària però no suficient» per adoptar comportaments preventius, la desinformació o informació equivocada dificulta la prevenció encara que hi ha voluntat de protegir-se. Per exemple, si es desconeix l’existència de determinades infeccions (condilomes, herpes, etc.), no se sent la necessitat de fer res per protegir-se’n. Si es desconeixen els símptomes que produeixen és més difícil identificar una possible infecció.

VARIABLES INSTRUMENTALS

Dèficit d’habilitats: els comportaments de risc són més probables quan no es tenen les habilitats necessàries per realitzar conductes preventives. Aquestes habilitats són:  Manipulatives: Són habilitats pràctiques, relacionades amb l’ús correcte i eficaç dels mètodes preventius. Socials: En les relacions sexuals sempre està implicada, com a mínim, una altra persona. Si no es disposa de les destreses necessàries per negociar l’ús dels mètodes preventius (habilitats de negociació) o les destreses socials que es requereixen per obtenir aquests mètodes (per exemple, comprar preservatius), augmenta la probabilitat que es mantenguin relacions sexuals de risc. Les dificultats per parlar de sexualitat dificulten la comunicació del desig i les intencions sexuals, impedeixen la planificació i afavoreixen l’espontaneïtat, deixant que la conducta sexual «ocorri» com una cosa en la qual no s’ha d’intervenir.  Pressió de grup: Per sentir l’acceptació de les amistats i del grup es poden fer coses amb les quals no s’està d’acord i renunciar a comportar-se segons les pròpies idees, fins i tot posant-se en risc. La por de ser exclòs/a del grup o a perdre una «amistat», pot fer que en l’adolescència s’iniciïn relacions sexuals o es mantenguin relacions amb una determinada persona que el grup indica, encara que no vengui de gust. La pressió del grup pot ser explícita (verbal), en què s’incita un dels membres a mantenir relacions sexuals, però moltes vegades és una pressió implícita, en què els membres del grup coneixen les maneres d’actuar del grup i no es planteja fer una cosa diferent.

Obstacles per accedir als instruments de prevenció: Sovint es mantenen comportaments de risc per no disposar dels útils necessaris per a la protecció. Això pot ser a causa d’un encontre sexual inesperat, però és més important quan la carència de mètodes preventius és a causa de la inexistència de mètodes preventius en l’entorn proper, o bé és difícil accedir-hi per diverses raons,  com poden ser el preu, el nombre de llocs on obtenir-los, els horaris de venda, etc

JUSTIFICACIONS MÉS FREQÜENTS PER NO UTILITZAR MÈTODES PREVENTIUS

Aspecte extern: («Tenia un aspecte sa», «Tenia bona pinta», «Era una persona decent»...). L’aspecte, la imatge, les característiques externes són la primera informació que normalment tenim sobre algú en el moment de conèixer-lo. Els signes externs tenen un significat sociocultural assignat, que se sol generalitzar en la valoració global que feim de les persones. Però, en realitat, no indiquen res sobre els riscs als quals aquestes s’han exposat, en les seves relacions sexuals, ni les infeccions que puguin portar.

Coneixement o confiança personal: («Era amic meu», «La conec des de fa molt de temps», «És un tio molt legal»...). Totes les persones se senten més segures amb persones conegudes, amb les quals s’ha generat confiança. Amb elles la percepció de risc disminueix. Hi ha persones que es protegeixen quan tenen relacions amb persones desconegudes prèviament i que tenen practiques sexuals de risc amb persones a qui ja coneixien. El fet que algú sigui conegut nostre o ens resulti atractiu disminueix la nostra percepció de risc.

Consum d’alcohol o altres drogues: («Havia begut molt», «Estava col·locat», «No me’n record si me’l vaig posar o no»...). El consum d’alcohol i altres substancies psicoactives (cocaïna, cànnabis, èxtasi, etc.) redueix la percepció de risc, augmenta la desinhibició sexual, disminueix els mecanismes decontrol i afavoreix així les relacions sexuals de risc.

Els objectius que s’han de tenir en compte a l’hora d’intervenir en la prevenció del risc són: 

• Reconeixement social de l’activitat sexual en l’adolescència.
• Rompre el silenci familiar. Mares i pares han de parlar amb les seves filles i els seusfills i donar-los criteris sobre la consciència de risc i les pràctiques segures.
• Generalitzar l’educació sexual integral en els centres educatius, de manera que rebininformació sobre aquests aspectes:
  
  
  • Visió positiva de la sexualitat.
  • Educació en afectivitat.
  • Entrenament en assertivitat i habilitats socials.
  • Augment de la consciència dels riscs.
  • Entrenament en pràctica de sexe segur en situacions simulades.

• Informació sobre recursos.
• Intervenir per disminuir el consum d’alcohol com a mediador d’oci.
• Aconseguir que la comunitat posi a l’abast de l’adolescència els mitjans i els recursos necessaris.

Font: Curso de educación afectivo-sexual para professionales. Consejería de Juventud, Educación e Igualdad. Cabildo de Tenerife.