La família i l’educació sexual integral
En l’educació sexual integral cal assegurar el coneixement per part de les famílies del que es pretén treballar amb les seves fills i fill, i establir entre uns i altres acords bàsics que, en estreta col·laboració, puguin permetre respondre a les necessitats del jovent. Igualment, cal conèixer per part del o la docent els factors que intervenen en la vida familiar, ja que és el lloc de pertinença fonamental per a l’equilibri emocional i personal dels infants i adolescents.
Les famílies a l’hora d’educar a les seves filles i als seus fills en sexualitat poden tenir dubtes que igual us plantegen a vosaltres: quan començam?, què hi hem d’incloure?, què feim davant determinades situacions?, quin llenguatge empram?, com afrontam el pudor, les preguntes, els tocaments, el desenvolupament, l’orientació del desig, la masturbació...?
Els hi pot semblar difícil educar en sexualitat perquè:
- Pensen coses com: «els hi falta informació», «tenen massa prejudicis», «els seus fills o filles no en volen parlar», «els hi fa vergonya», «tenen unes idees una mica antiquades»...
- Tenen por de no tenir respostes.
- No volen admetre que les seves filles i els seus fills són sexuats.
Hi ha que recordar-los que gairebé tots els pares i totes les mares tenen els requisits fonamentals per fer-ho bé. Voler fer educació sexual és potser el més important.
No hi ha que oblidar que l’educació sexual dels fills i de les filles comença des del principi, des que neixen, amb les abraçades, les carícies, les mostres d’afecte, el contacte pell amb pell. La família fa educació afectiva i sexual sempre, vulgui o no vulgui, és el model que tendeixen a imitar els infants i adolescents. La família educa amb el que xerra però també amb el que calla i amb els gests. En tots els casos es van oferint significats amb les paraules, amb els silencis i amb el llenguatge no verbal.
La família ha de contribuir que els fills i les filles se sentin estimats i estimades, i per tant aprenguin a estimar-se i estimar, trobin la seva particular bellesa, aprenguin a cuidar-se, tenguin clar que com a persones mereixen la pena, cerquin amistats i parelles que en tenguin cura, i que sàpiguen posar límits i dir «no» al que no desitgen.
A continuació teniu una sèrie de pautes per si alguna família us les sol·licita, i a la bibliografia hi ha documents per a les famílies.
Pautes per parlar amb la filla o el fill adolescent
| Analitza quines són les pròpies creences sobre la sexualitat (relacions prematrimonials, canvis freqüents de parella, interrupció voluntària de l’embaràs, homosexualitat i bisexualitat...) i, si existeixen dubtes, assessora’t (amb llibres o consulta a especialistes). |
| Mostra’t disponible per parlar d’aquest tema, però sense envair els límits que et marqui el fill o la filla. Respecta el que et vulgui explicar i el que vulgui callar. |
| Respon amb sinceritat i honestedat. Si tens el sentiment d’incomoditat és bo comunicar-ho: «Em costa parlar d’aquests temes, ja que els meus pares mai me n’havien parlat, però jo no vull que això em passi amb tu». Si et fan preguntes que no saps contestar és bo admetre que no en saps la resposta, cerca-la. |
| Si t’angoixa o li vols imposar els teus valors sobre el que és bo o dolent en les relacions sexuals només aconseguiràs que la filla o el fill no parli més de les seves experiències per no discutir i barallar-se amb tu. |
| En l’adolescència es descobreix la identitat sexual i es viuen les primeres experiències (siguin o no del teu gust) sense que puguis fer res per evitar-ho. És millor que ho acceptis i ho respectis, oferint-li bona informació i predisposició al diàleg. |
| El llenguatge i l’explicació s’ha d’adaptar a l’edat del fill i de la filla, als seus coneixements. Primer de tot cal saber què en saben. |
| No donis mai per suposat que avui en dia «saben tot el que han de saber», ja que en ocasions ignoren la informació bàsica que garanteix la seva seguretat física i psíquica envers les «pràctiques de risc» en les relacions sexuals. |
| Conversa sobre les inseguretats, pors i desitjos que pot estar patint el fill o la filla en aquest moment, li permetrà comprendre que aquestes inquietuds són normals i saber que el comprens perquè has passat per alguna situació semblant. |
| Assenyala-li la importància de respectar el temps que requereixi per mantenir relacions coitals amb una altra persona. Cadascú té el seu propi ritme i no és bo fer alguna cosa que realment no es vol fer encara. |
| Trencar falsos mites: en general el jovent té una percepció de risc molt baixa de la possibilitat d’infectar-se d’ITS. És a dir, creuen que «mai no els passarà». Sovint associen aquestes malalties a grups o col·lectius específics, anomenats «grups de risc». Cal fer entendre que no podem parlar de grups de risc (drogodependents, prostitutes...), sinó de «pràctiques de risc». |
|
Font: “Connecta amb els teus fills” |