La igualtat és la condició de ser igual o idèntic una cosa a una altra i, en les persones, és la qualitat d’iguals entre sí.

Des d’un punt de vista jurídic, la igualtat és un valor, un principi i un dret. Per això, la normativa reconeix la igualtat plena per a tothom i prohibeix qualsevol tipus de discriminació.

Però quan parlem d’igualtat, de què parlem exactament? Quants tipus d’igualtat existeixen? Igualtat formal, igualtat real, igualtat de tracte, igualtat d’oportunitats, igualtat de gènere... Fan totes referència al mateix? Anem a descobrir-ho.

La igualtat formal suposa el reconeixement d’iguals davant la llei. Tenint en compte que totes les persones són iguals, se’ls hi ha de reconèixer els mateixos drets.

Exemple: Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social (article 14 de la Constitució Espanyola).

No obstant això, la realitat mostra que no tothom pot accedir i gaudir dels drets i les llibertats reconegudes a les lleis de manera igualitària. Per això, cal tenir present que la igualtat no és tractar a tothom igual, sinó tractar de forma igual situacions iguals, la qual cosa implica que, si és raonable, res impedeix tractar casos diferents de forma diferent.

Per aquest motiu, és necessari que la igualtat formal (reconeguda per la Llei) es converteixi en una igualtat real i efectiva, és a dir, una igualtat a la pràctica. Per a fer-ho possible, és necessària la intervenció, directa o indirecta, dels poders públics.

Exemple 1: Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. (article 9.2 de la Constitució Espanyola).

Exemple 2: Tothom té dret a poder utilitzar els banys públics. No obstant això, les persones amb mobilitat reduïda no podran fer valer el seu dret si no hi ha instal·lacions específiques que així els hi permetin.

D’altra banda, i tenint en compte que no existeix una definició legal jurídica per a “igualtat de gènere”, utilitzarem la donada pel Instituto de las Mujeres: la situació en la qual tots els éssers humans són lliures de desenvolupar les seves capacitats personals i de prendre decisions, sense les limitacions imposades pels rols tradicionals, i en la qual es tenen en compte, es valoren i es potencien per igual les diverses conductes, aspiracions i necessitats de dones i homes.

Tenint en compte que no existeix una definició legal jurídica,. En tot cas, és important no confondre la igualtat de gènere amb els dos conceptes següents:

• La igualtat (de tracte) entre dones i homes: És un principi jurídic, una obligació de dret internacional que vincula a tots els estats i que prohibeix qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe. Es tracta de l’absència de discriminació, directa o indirecta, basada en el sexe de les persones. És, doncs, un dret humà fonamental que exigeix que dones i homes, en una situació igual, rebin el mateix tracte.
  • Exemples: Igualtat de condicions en l’accés a l’ocupació; igualtat salarial per a un treball igual o del mateix valor.
• La igualtat d’oportunitats entre dones i homes: Es tracta d’un principi de justícia social segons el qual un sistema és socialment digne i just quan totes les persones tenen les mateixes possibilitats de participació política, econòmica i social. En aquest sentit, de vegades s’han d’implementar mecanismes i mesures especials que comporten un tracte diferent, com ara les accions positives o les mesures de discriminació inversa. L’objectiu és garantir l’absència de qualsevol barrera (sexista) que impedeixi la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits.
  • Exemple: La reserva de places per a dones en els processos selectius de la Guàrdia Civil. (Pots llegir la notícia completa aquí).

Ens trobem davant d’un cas de discriminació quan una persona rep un tracte diferent per un motiu arbitrari i en funció d’alguna de les seves característiques o de la seva pertinença a un grup contret, com ara: ètnia, religió, edat, sexe, identitat de gènere, orientació sexual, etc.

Per tant, cal tenir present que el motiu de la discriminació no es basa en la seva aptitud o capacitat individual, sinó en un motiu infundat.

Malgrat existeixen diferents tipus de discriminació, ens centrarem en els següents:

• Discriminació directa per raó de sexe: Una persona, per raó del seu sexe, és tractada d’una forma desfavorable/diferent respecte a altres persones del sexe oposat en una situació comparable. S’expressen de forma clara i explícita.
  • Exemple: L’acomiadament d’una dona pel simple fet d’estar embarassada.
• Discriminació indirecta per raó de sexe: Una disposició, criteri o pràctica formal i aparentment neutra que, en realitat, encobreix una autèntica discriminació. No es basa en una causa suficient, objectiva, raonable i justificada. No es poden detectar a través d’actituds o comportaments, sinó a través dels efectes desfavorables que dites actituds o comportaments han produït.
  • Exemple 1: La valoració de requisits com les hores extres per a poder promocionar podria ser motiu de discriminació si la gran majoria de persones que fan hores extres són d’un determinat sexe.
  • Exemple 2: L’establiment de categories professionals diferents quan aquestes estan feminitzades/masculinitzades i suposen un salari diferent per a un treball d’igual valor.
  • Exemple 3: En una oferta de feina, l’exigència d’un requisit irrellevant per al desenvolupament del treball en qüestió, el qual és generalment propi d’un sexe en concret, com una major força física.
• Discriminació transferida o per associació: La diferència de tracte desfavorable que s'aplica a una persona, no per la seva pertinença a un col·lectiu victimitzat, sinó perquè se la relaciona d'alguna manera amb una altra persona o altres persones que sí que pertanyen a algun d'aquests grups socials.
  • Exemple: Un home que, sent pare, demani permisos per a acudir a reunions escolars, quedar-se a casa amb els seus infants malalts o acompanyar-los al metge, i que per això sofreixi un tracte desfavorable en l'empresa (com ara, no rebre un ascens) per aquest fet.
• Discriminació contra la dona: Segons l’article 1 de la Convenció per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW, per les seves sigles en anglès), implica “qualsevol distinció, exclusió o restricció basada en el sexe que tingui per objecte o resultat limitar o anul·lar el reconeixement, gaudi o exercici per la dona, independentment del seu estat civil, en base a la igualtat de l'home i la dona, dels drets humans i les llibertats fonamentals a les esferes política, econòmica, social, cultural i civil o en qualsevol altra esfera”. Per tant:
  • La discriminació pot donar-se a través de diferents vies (distinció, exclusió o restricció).
  • La voluntat o no de discriminar és irrellevant (que tingui per objecte o resultat).
  • Pot afectar a distintes fases del dret (reconeixement, gaudi o exercici).
  • Pot donar-se en qualsevol àmbit, inclús en el privat (esferes política, econòmica, social, cultural i civil o en qualsevol altra esfera).

En tot cas, cal deixar clar que la manca d’igualtat de tracte i d’oportunitats de les dones és una qüestió de discriminació cap al conjunt d’aquestes. En aquest sentit, les paraules del filòsof d’origen espanyol Luís Villoro l’any 1997 són força il·lustratives:

“La desigualtat de les dones constitueix un cas especial entre totes les discriminacions socials. En efecte, a diferència d'altres casos, no constitueixen una classe social, ni un grup específic; no són una comunitat, ni una minoria social o racial, travessen tots els grups i pobles i, en tots ells, són una inseparable meitat. Acabar amb les condicions que han permès la seva desigualtat social i política seria, després de l'alliberament dels esclaus, la major revolució emancipadora”.