Sistemes de signatura admesos per les administracions públiques

Els interessats podran signar a través de qualsevol mitjà que permeti acreditar l’autenticitat de l’expressió de la seva voluntat i consentiment, així com la integritat i inalterabilitat del document.

D’acord amb el que disposa l’article 10.2., es consideren vàlids a l’efecte de signatura:

- Sistemes de signatura electrònica reconeguda o qualificada i avançada basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de signatura electrònica expedits per prestadors inclosos en la «llista de confiança de prestadors de serveis de certificació».

- Sistemes de segell electrònics reconegut o qualificat i de segell electrònic avançat basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de segell electrònic inclosos en la «llista de confiança de prestadors de serveis de certificació».

- Qualsevol altre sistema que les Administracions Públiques considerin vàlid, en els termes i condicions que s’estableixin.

Amb caràcter general, per dur a terme qualsevol actuació prevista en el procediment administratiu n’hi ha prou que els interessats acreditin la seva identitat. Només es requereix l’ús obligatori de signatura per: formular sol•licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos, desistir d’accions i renunciar a drets.

El concepte de certificat electrònic reconegut és definit per l’article 11 de la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica. Són certificats reconeguts els certificats electrònics expedits per un prestador de serveis de certificació que compleixi els requisits establerts en aquesta llei quant a la comprovació de la identitat i altres circumstàncies dels sol·licitants i a la fiabilitat i les garanties dels serveis de certificació que prestin.

El concepte de llista de confiança de prestadors de serveis de certificació recollit als articles 9 i 10 Llei ja apareixia reflectit a l’article 13 de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (norma derogada expressament per la disposició derogatòria única 2b de la Llei 39/2015), i procedeix de la Decisió 2009/767/CE, de 16 d’octubre, que adopta mesures que faciliten l’ús de procediments per via electrònica a través de les «finestretes úniques» conformement a la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis del mercat interior.