1.3 Àmbit d'aplicació subjectiu
Quant a l’àmbit d’aplicació subjectiu, l’LCSP manté la classificació acumulativa en tres categories: sector públic, poders adjudicadors i administracions públiques. Per tant, les administracions públiques són, al seu torn, poder adjudicador i sector públic, i els poders adjudicadors també formen part del sector públic. A més s’esmenten determinats ens que, sense que s’incloguin expressament en el sector públic a efectes de l’LCSP, els és aplicable si es compleixen certs requisits: són els partits polítics i les corporacions de dret públic.
Per tant, cal distingir entre tres tipus d’ens:
- Administracions públiques.
- Poders adjudicadors que no són administracions públiques (d’ara endavant, PANAP).
- Ens del sector públic i altres ens inclosos en l’àmbit d’aplicació subjectiu que no tenen la consideració de poder adjudicador.
La inclusió o no en la categoria d’administració pública suposa un règim jurídic diferent dels contractes que se subscriguin i un nivell diferent d’aplicabilitat de l’LCSP, que és total en el cas de les administracions públiques i més semblant en el cas dels PANAP.
L’article 3.1 de l’LCSP, seguint l’esquema de la normativa anterior, enumera els ens que, en tot cas, formen part del sector públic a efectes de la Llei:
Als efectes d’aquesta Llei, es considera que formen part del sector públic les entitats següents:
a) L’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i les entitats que integren l’Administració local.
b) Les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social.
c) Els organismes autònoms, les universitats públiques i les autoritats administratives independents.
d) Els consorcis dotats de personalitat jurídica pròpia a què es refereixen la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i la legislació de règim local, així com els consorcis regulats per la legislació duanera.
e) Les fundacions públiques. A efectes d’aquesta Llei, s’entén per fundacions públiques les que reuneixen els requisits següents:
1r Que es constitueixin de forma inicial, amb una aportació majoritària, directa o indirecta, d’una o diverses entitats integrades en el sector públic, o bé rebin l’aportació esmentada amb posterioritat a la seva constitució.
2n Que el patrimoni de la fundació estigui integrat en més d’un 50 per cent per béns o drets aportats o cedits per subjectes integrants del sector públic amb caràcter permanent.
3r Que la majoria de drets de vot en el seu patronat correspongui a representants del sector públic.
f) Les mútues col•laboradores amb la Seguretat Social.
g) Les entitats públiques empresarials a què es refereix la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i qualsevol entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculada a un subjecte que pertanyi al sector públic o que en depengui.
h) Les societats mercantils en el capital social de les quals la participació, directa o indirecta, d’entitats de les que esmenten les lletres a), b), c), d), i), g) i h) d’aquest apartat sigui superior al 50 per 100, o en els casos en què, sense superar aquest percentatge, es trobi respecte de les referides entitats en el supòsit previst en l’article 5 del text refós de la Llei del mercat de valors, aprovat per Reial decret legislatiu 4/2015, de 23 d’octubre.
i) Els fons sense personalitat jurídica.
j) Qualssevol entitats amb personalitat jurídica pròpia, que hagin estat creades específicament per satisfer necessitats d’interès general que no tinguin caràcter industrial o mercantil, sempre que un o diversos subjectes que pertanyen al sector públic financin majoritàriament la seva activitat, controlin la seva gestió o nomenin més de la meitat dels membres del seu òrgan d’administració, direcció o vigilància.
k) Les associacions constituïdes per les entitats que esmenten les lletres anteriors.
l) Als efectes d’aquesta Llei, s’entén que també formen part del sector públic les diputacions forals i les juntes generals dels territoris històrics del País Basc pel que fa a la seva activitat de contractació.
Es tracta d’un concepte ampli de sector públic molt semblant al que recullen la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària (article 2), i les diferents lleis pressupostàries i de finances de les comunitats autònomes.
Aquesta llista extensa d’ens que formen part del sector públic es pot sintetitzar de la manera següent:
- Administracions públiques territorials.
- Ens públics dependents de dret públic, especialment organismes autònoms, entitats públiques empresarials i consorcis.
- Ens relacionats amb l’administració i gestió de la Seguretat Social: entitats gestores i mútues col•laboradores.
- Ens públics dependents de dret privat: especialment fundacions i societats mercantils públiques.
- Ens públics amb certa independència funcional: universitats públiques i autoritats administratives independents.
- Fons sense personalitat jurídica.
- Associacions formades per aquestes entitats.
De totes aquestes entitats, tenen la consideració de poder adjudicador les següents:
- Les que es considerin administracions públiques.
- Les fundacions públiques.
- Les mútues que col•laboren amb la Seguretat Social.
- Altres entitats amb personalitat jurídica pròpia, diferents de les esmentades abans, que compleixin els requisits següents:
- Haver estat creades específicament per satisfer necessitats d’interès general que no tenguin caràcter industrial o mercantil.
- Que un poder adjudicador o diversos exerceixin una tutela suficient sobre aquestes entitats, per a la qual cosa s’ha de produir almenys una de les circumstàncies següents:
- Que en financin majoritàriament l’activitat.
- Que en controlin la gestió.
- Que nomenin més de la meitat dels membres del seu òrgan d’administració, direcció o vigilància.
- A més, cal afegir que Ports de l’Estat i les autoritats portuàries tenen, a efectes de l’LCSP, consideració de poder adjudicador, si bé no són administració pública (disposició addicional trenta-novena).
Es consideren administracions públiques les entitats següents:
- Les administracions públiques territorials: l’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, les entitats que integren l’Administració local (amb les normes específiques contingudes en les disposicions addicionals segona i tercera) i les diputacions forals i les juntes generals dels territoris històrics del País Basc.
- Les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social.
- Els organismes autònoms.
- Les universitats públiques, amb les normes específiques contingudes en la disposició addicional sisena.
- Les autoritats administratives independents.
- Els consorcis i altres entitats de dret públic en les quals es donin les circumstàncies següents:
- Complir els requisits esmentats abans per poder ser considerades poder adjudicador.
- Estar vinculades a una administració pública o a diverses, o dependre’n.
- No estar finançades majoritàriament amb ingressos de mercat. S’entén que es financen majoritàriament amb ingressos de mercat quan tenen la consideració de productor de mercat de conformitat amb el Sistema Europeu de Comptes.
- Els òrgans constitucionals de l’Estat i els òrgans legislatius i de control autonòmics tenen el mateix règim de contractació que el previst per a les administracions públiques (disposició addicional quaranta-quatrena).
Com a novetat, es fa referència expressa als consorcis com a ens integrants de l’Administració pública, encara que a efectes pràctics no suposa cap canvi respecte a la normativa anterior perquè els consorcis es consideraven administració pública en els termes prevists en l’article 3.2.e) del Text refós de la Llei de contractes del sector públic (d’ara endavant, TRLCSP).
D’altra banda, les entitats públiques empresarials estatals i els organismes assimilats dependents de les comunitats autònomes i les entitats locals, com a entitats de dret públic que són, passen a ser considerades administracions públiques si compleixen els tres requisits esmentats abans, atès que s’ha suprimit la previsió expressa de no consideració d’administració pública per a aquests organismes. En definitiva, només les entitats públiques empresarials, o altres ens de dret públic, que realment operin en el mercat en condicions similars a un particular o persona jurídica subjecta al dret privat poden mantenir-se fora de la consideració d’administració pública.
També formen part del sector públic sota certes condicions les entitats següents:
- Com a novetat, els partits polítics, les organitzacions sindicals i les organitzacions empresarials i professionals, així com les fundacions i les associacions que s’hi vinculen, s’inclouen en l’àmbit d’aplicació de l’LCSP quan compleixin els requisits esmentats abans per ser poder adjudicador, referits a entitats amb personalitat jurídica pròpia diferents de les administracions públiques, mútues i fundacions públiques.
En aquest cas, han d’actuar de conformitat amb els principis fonamentals de la contractació pública (publicitat, concurrència, transparència, igualtat i no discriminació), respecte dels contractes subjectes a regulació harmonitzada. Per a això, s’han de dictar instruccions internes en matèria de contractació de les quals han d’informar els seus òrgans interns d’assessorament jurídic i que s’han de publicar al web.
- Les corporacions de dret públic quan compleixin els requisits per ser poder adjudicador, referits a entitats amb personalitat jurídica pròpia diferents de les administracions públiques, mútues i fundacions públiques.
D’acord amb el Sistema Europeu de Comptes (Reglament (UE) núm. 549/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013, relatiu al Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals de la Unió Europea) perquè una unitat institucional sigui considerada productor de mercat, «les vendes han de cobrir almenys la majoria dels costos de producció dels productes venuts a preus econòmicament significatius» (punt 3.32).
«Tenen la consideració d’administracions públiques [...] les entitats de dret públic vinculades a una o diverses administracions públiques o dependents d’aquestes que compleixin alguna de les característiques següents: 1a. Que la seva activitat principal no consisteixi en la producció en règim de mercat de béns i serveis destinats al consum individual o col•lectiu, o que efectuïn operacions de redistribució de la renda i de la riquesa nacional, en tot cas sense ànim de lucre, o 2a. que no es financin majoritàriament amb ingressos, sigui quina sigui la seva naturalesa, obtinguts com a contrapartida al lliurament de béns o a la prestació de serveis.» Per tant, atès que els consorcis eren entitats de dret públic vinculades o dependents de diverses administracions públiques havien de ser considerats administració pública, en cas de complir algun dels requisits indicats.
Aquesta previsió estava en l’incís final de l’article 3.2.e) del TRLCSP: «No obstant això, no tenen la consideració d’administracions públiques les entitats públiques empresarials estatals i els organismes assimilats que depenen de les comunitats autònomes i entitats locals.»