4.2 Termini d'execució dels contractes
La durada dels contractes ha de ser adequada a la naturalesa de les prestacions i altres circumstàncies, tenint en compte les previsions següents:
- Els contractes de serveis i subministraments de prestació successiva no poden tenir una durada superior a cinc anys, incloses les possibles pròrrogues, tret de casos excepcionals.
- Els contractes d’arrendament de béns mobles no poden tenir una durada superior a cinc anys, incloses les possibles pròrrogues
- La durada dels contractes de concessió d’obra i concessió de serveis no pot superar els límits següents:
- 40 anys per als contractes de concessió d’obres, i de concessió de serveis que comprenguin l’execució d’obres i l’explotació de servei.
- 25 anys per als contractes de concessió de serveis que comprenguin l’explotació d’un servei no relacionat amb la prestació de serveis sanitaris.
- 10 anys per als contractes de concessió de serveis que comprenguin l’explotació d’un servei l’objecte del qual consisteixi en la prestació de serveis sanitaris, sempre que no formin part d’una concessió d’obra o concessió de serveis que comprenguin l’execució d’obres i l’explotació de servei.
- Els contractes menors no poden tenir una durada superior a un any, sense possibilitat de pròrroga, tret que es tracti d’un contracte menor de serveis complementaris a un contracte menor d’obres i es compleixin certes condicions (article 29.7 LCSP).
L’LCSP distingeix dos tipus de pròrroga.
- Pròrroga prevista en el contracte: els contractes poden preveure una pròrroga o diverses sempre que les característiques romanguin inalterables, sens perjudici de poder introduir modificacions en els supòsits prevists legalment. Les pròrrogues són obligatòries per a l’empresari, sempre que el seu preavís es produeixi amb una antelació mínima de dos mesos de l’acabament del contracte, amb els matisos següents:
- No és obligatori el preavís per als contractes de durada inferior a dos mesos.
- No és obligatòria la pròrroga per al contractista quan la causa de resolució sigui la demora en el pagament del preu superior a sis mesos per part de l’Administració.
- Pròrroga prevista en l’LCSP: s’estableix un nou tipus de pròrroga no necessàriament prevista en el contracte, en cas que no hagi estat possible formalitzar un nou contracte de serveis o subministraments de prestació successiva, com a conseqüència de circumstàncies imprevisibles sorgides durant el procediment d’adjudicació del contracte.
En aquest cas, sempre que s’hagi publicat l’anunci de licitació amb una antelació mínima de tres mesos a l’acabament del contracte originari, el contracte es pot prorrogar fins que comenci l’execució del nou, amb el límit de nou mesos de durada i sense possibilitat de modificar la resta de condicions.
També hi ha la possibilitat d’ampliar el termini d’execució per demora, sens perjudici de les penalitats que, si escau, siguin procedents. El procediment per a això està previst en l’article 100 de l’encara vigent Reglament de la Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat pel Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre (RGLCAP).
L’exemple típic és la interposició d’un recurs que suposi la suspensió del procediment d’adjudicació.